25/6/07

Aixó és el que necessitaria ara... 3 dies de pau i música sense haver de pensar en res...
L'ETNIVAL? si em podria haver servit però no ha sigut així, entre mals de caps per compromisos de feina futurs, ratllassos relacionats amb la no ocupació de la trecera habitació i cumplir amb obligacions/satisfaccions que de vegades no és el que més de gust et ve...
se'm ha quedat curt... a veure si dublin ho aconsegueix...

17/6/07

Coses que em sobren...

Hi ha tantes coses en aquest món
que em sobren...
els findes sense diversió,
els canvis de feina a mig mes,
els trasllats de pis fets a peu,
els cafes sense bona conversa,
els dinars ràpids al sofa,
els pisos sense connexió,
els curros que et xuclen l'ànima,
els cabrons que viuen de vendre armes,
els que pensen que seguretat és llibertat,
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

14/6/07

CoSiNeTa CoLoRS De CoSTa!!!
























Que lluny i aprop que et tinc ara mateix...
com pot ser això!!!

Ets la persona més propera a mi des que vaig neixer,
amb un mes vas venir a veure'm recent nascuda a l'hospital,
hem compartit una iaia que ens feia patates fregides,
tel de llet amb colacao i cargols picants!

Dels 2 als 14 pràcticament estudiavem al mateix pupitre,
hem tingut els mateixos professors, jocs, amics,
fins i tot vàrem compartir el primer novio!!!

Ens vàrem atrevir a fugir de casa als 17 per treballar
entre un pilo de boixos, sort que ens teniem l'una a l'altra!
Aquí la raó dels colors que he escollit per les fotos,
perquè dos mesos compartint llit, caravana, festes,
curro, maldecaps i noves experiències no s'obliden!!!
Perquè per alguna raó Cala Cristus.. la del càmping..
la dels 77 escalons... la màquina pelagambes...
i les festes de matinada, és la meva prefe!

Hi ha hagut époques en què ens hem allunyat físicament,
per raons vàries... cagades meves, viatges teus...
com ara, et tinc ven lluny, realment a 180€ de distància!
La superaré t'ho prometo!!!

Però la distància amb tu, només pot ser física,
perquè aquells que tenim al fons del cor mai s'allunyen massa!

Uff que tova que m'he posat!

En resum... Petons COSINETA!!!!!
Posted by Picasa

Princesses dolces...












Per moltes raons...

Perquè te'l debia,
Perquè sense tu les festes no són el mateix,
Perquè les trucades entre setmana alegren dies de pluja,
Perquè els llavis vermells desperten emocions amagades,
Perquè les teves fotos són les úniques on em veig be!
Perquè vas apareixer en el moment en què se't necessitava,
Perquè tenim un miler de coses pendents,
Perquè hi ha un munt de plans a realitzar,
Perquè sempre recordes els detalls importants,
Perquè ets una font d'energia bestial,
Perquè els records que hem fet en poc temps
ocuparien totes les parets de la meva vida,
Perquè somrius més que crides, i ho fas molt!

Petons PRINCESSA,
ànims ara i companyia per sempre!

Posted by Picasa

12/6/07

Micropis made in BCN

Com diu la PEKE ja som 100% BCN !
Ja tenim micropis... 3 hab en 50m2,
parets de colors vius,
lampares de l'ikea,
dues taules i cap armari!
Xungo, o se, però és nostre!!!

11/6/07

Avui no puc ni amb la foto...

Una mala setmana precedida per un cap de setmana péssim...
què hi farem no sempre es pot tenir tot no?
Sort que cada dia sóc més independent:
El millor moment del finde la meva visita autista a
la cala més bonica, neta i tranquila que es pot trobar
a 30 minuts de casa.
A la "Cala Cristus" els setanta i pico escalons d'arribada
es poden superar per pillar una màquina pela gambes,
però són insuperables per la munió de guiris
que inunda les nostres costes.
Respecte les nits... què dir... la Peke a bcn, la Princess
(tinc pendent dedicar-te un post! no me ne oblidat!)
a la patum, en Kintu segueix a London, com la Cosineta a Dublin...
i els pocs que tenia a mà varen cambiar
la meva inestimable companyia
per una nit d'estudi, una peli amb el novio o un ull inflat.
No puc competir amb tant de glamour!
Fins aviat... el pròxim serà més animat, ho prometo!

7/6/07

RESUM DE FARRES MAJORS











Molt Burxaires o Barrokaires aquestes festes,
que pel meu cas a vingut a ser el mateix!
Ha estat d'alló més entretingut,
és molt diferent viure les festes des d'un costat
o l'altre de la barra, la mateixa música, la mateixa gent,
les mateixes grans converses filosòfiques de tots els anys...
Aquest cop però hagués sigut una merda de no estar a la barraka
ja que falten els adictes a les festes majors.
KINTU! COSINETA!
no sabeu com us he trobat a faltar!!!!
Els de la Burxa de tota manera no tenen pas res a envejar-vos!
Els mola més la festa que les piruletes als preescolars!!!
Petons a tots mentre desitjo retrobaments futurs
i no perdre alló que ha començat!!!