30/7/10

ja som aqui!

avui un post amb
mes faltes de l'habitual,
de moment un fart d'avio
i de dormir assegudes,
de menjar pollastre picant
i de passejar a l'espera,
dema comenca la canya...

Per arribar a la fotu encara falta molt
pero els somriures ja els portem posats!!!

tres somriures que s'escapen...


Avui, malgrat havia de ser un dia plenament alegre, l'atzar en la seva cara més fosca ha portat a donar un caire deseperant al titol d'aquest post...

Demà comença un viatge que feia temps que esperava, però malauradament les aventures també ens poden mostrar una cara d'alló més fosca i ahir ens enteravem que aquest cop el dol toca a cassà.

Tres noies joves han desaparegut, en un instant... enmig d'un viatge que segur prometia i que els estava omplint de mil experiències...

Un record avui per elles i pels seus familiars i amics.

I per als meus... prometo anar en compte,
escriure desde tailandia, petons dolços


13/7/10

caldrà treure les dents...

Rise and Rise again, until Lambs become Lions...
avui dedicada al poble i al país del meu cor,
perquè estic emprenyada amb la gent que no es mou,
amb la que es mou només per la butxaca
i amb la que es queixa molt
però no mou rès més que la llengua...

i a mi mateixa
perquè m'aixecarè i ens aixecarem
una vegada i una altra
fins que els xaiets es tornin lleons!!!