MaNDaRiNeS àCiDeS

Hi ha dies per les rialles i els somriures, moments per desitjar dolça companyia, espais en que rodejar-me de vosaltres, minuts de cançons i festes, hores per sopars i propostes... però avui tocava temps per gaudir del so del meu propi pensament, en algun moment he estat incapaç de escoltar-me i me adormit mirant la caixa tonta, en d'altres em tronaven les idees. Les meves pròpies paraules em poden enfonsar en la profunda obscuritat de la melancolia i aixecar-me al cap de pocs segons cap a la claredat de veure que la vida em porta allà i amb qui em pertoca ni més amunt ni menys. Instants per valorar la vulnerabilitat de cada vivència que recullo, la facilitat amb que es poden desfer en 20 i tants anys més d'existència, sense haver existit... Sense haver parat a veure com el sol va canviant de lloc, sense haver sentit el vent fregar la meva pell amb la força del migdia, sense saber quin gust tenen 100 abraçades en un dia, sense haver tastat les carícies dels teus dits sota les e