MaNDaRiNeS àCiDeS

 Hi ha coses en el dia a dia que necessiten el seu temps: temps per respirar i sentir les decisions que cal prendre, instants per descobrir i conèixer aquells que tenim aprop, hores per aprendre allò que ens envolta i necessitem assolir, minuts per reunir forces per dir coses que mai havíem pensat dir... i, malgrat l'espera, de vegades aquestes coses acaben passant... i desprès de tant pensar en elles com quelcom irreal, resulta que es fan matèria, que passen, que les fotografiem, que les tenim entre les mans, les acariciem i les assolim. I ens sorpren haver-ho aconseguit,  i s'esvaeix el record de l'esforç... a dia d'avui estic coent les vacances, que lluny semblen encara i quantes ganes de sorpendre'm!

Aquest ha estat un cap de setmana genial!  Ple i buit a la vegada;  Buit de preocupacions, de decisions, d'obligacions i de disculpes perquè  ha estat ple... Ple de bons amics, de sorpreses, de perruca, de velocitat, de descoberta, de carícies i abaraçades, de nervis, de cançons per obrir la gana i per fer entrar la son, de música, de jocs, de somriures i, sobretot, a estat un cap de setmana ple d'emocions inmenses! Els que em coneixeu sabeu que de vegades  em quedo congelada, que em costa mostrar lo molt que alguna cosa m'emociona... però aquest cap de setmana vaig acabar plorant i tot! Gràcies a sobretot als que sempre esteu mes aprop i us heu carregat la feina de muntar-ho. A la princesa, al meu germanet i a la peque perquè sempre hi sou a la del pèsol i al regi que sou allà per donar una mà als de tota la vida, als del curro,  als burxaires i als gestaltics... buff no se ni que dir-vos. Gràcies a tots per fer-me s