MaNDaRiNeS àCiDeS

2012-01-28T17:08:00.003+01:00

De vegades sona el despertador i em llevo,

però despertar-se ja costa més...

Aquests dies sento que no acabo de ser allà on he de ser, que no formo part d'aquest tant per cent de la població que es sent satisfeta de la vida que porta. Això no vol dir que la meva vida no sigui per estar-ne satisfet!

De fet si fos la d'algu altre em semblaria d'alló més interessant, segur que m'envejaria en alguns moments i pensaria com pot ser que fent el que faig, amb gent que m'estima, amb reptes endavant, aprenent cada dia... pensi que no n'hi ha prou.

Llavors vaig veure la foto que la rateta de la meva llibreria em va deixar sobre la tauleta... i em vaig adonar que segurament el que em passa és que ja n'estic farta de tanta màscara, tant d'ego contingut o explosiu, del meu i del dels altres.

Però que fer sense màscara!

Puc caminar al dia a dia en mig de la gent sense un rostre que mostra que sigui identificable?

Em puc presentar sense barreres?

Us puc ensenyar com de lleig i de bonic és el que jo penso?

Puc mostrar-vos com de dolenta i innocent puc arribar a ser?

...

i sobretot

...

Com fer-ho?

foto robada del blog de la rata sàvia, que havia robat la foto a no se qui i no se quan...

és el que tenen les rates que sovint costa de controlar quan se't colen a casa, al cor o al cervell...

2012-01-23T12:33:00.003+01:00

Avui una proposta interessant, d'un blog interessant!

http://www.devoradoradelibros.com/

Último Brindis 2011!

2011-12-31T15:11:00.000+01:00

Para hoy que es presente apunto de convertir-se en recuerdo pasado...

un poema de Nicanor Parra, porque aunque hable de tiempo futuro, es ese futuro inmediato, el que nos ocupa el presente, el que viene justo después del ahora que acaba de pasar ante nuestros ojos.

Porque os tenga mas cerca o mas lejos, aquellos a los que amo, a los que a veces he odiado, a los que llamo y a los que solo chocamos en algún momento. Formáis parte de mis recuerdos, estáis ahora presentes en mi corazón ahora y deseo para este futuro cercano, que estrenamos en breve, poder encontrar un tiempo para compartir.

Un beso, un gran abrazo y mucha suerte en 2012!!!

Último Brindis

Lo queramos o no

sólo tenemos tres alternativas:

el ayer, el presente y el mañana.

Y ni siquiera tres

porque como dice el filósofo

el ayer es ayer

nos pertenece sólo en el recuerdo:

a la rosa que ya se deshojó

no se le puede sacar otro pétalo.

Las cartas por jugar

son solamente dos:

el presente y el día de mañana.

Y ni siquiera dos

porque es un hecho bien establecido

que el presente no existe

sino en la medida en que se hace pasado

y ya pasó...

como la juventud.

En resumidas cuentas

sólo nos va quedando el mañana:

yo levanto mi copa

por ese día que no llega nunca

pero que es lo único

de lo que realmente disponemos.

Nicanor Parra

una nit qualsevol... una noche cualquiera...

2011-10-11T00:16:00.000+02:00

Porque hay días en que encerrarse en casa es indispensable...

Después de un fin de semana lleno de grandes momentos,

de música que hace saltar el corazón y levanta sonrisas,

de sol que calienta comidas y acoge confidencias,

una noche de calma, una mañana de viaje, buena compañía

y 5 horas de cine, de fantasía y sueños.

Hoy después de trabajar, de compartir

y de crecer acompañando

un rato de soledad, cerrando temas

una noche de escuchar grandes frases...

Y una actitud, recuperada con una foto

que me lleva a la sensación de la vuelta de un gran viaje

cuando te sientes solo, cuando has cerrado un camino,

cuando toca crear un sueño nuevo y el camino está aún

para empezar a descubrir, para imaginar aún con que escribir....

Perquè hi ha dies en què tancar-se a casa és indispensable...

Despres d'un cap de setmana ple de grans moments,

de música que fa saltar el cor i aixeca somriures,

de sol que cescalfa dinars i acull confidències,

una nit de calma, un matí de viatge, bona companyia

i 5 hores de cine, de fantasía i somnis.

Avui despres de treballar, de compartir

i de creixer acompanyant

una estona de solitud, tancant temes

una nit per escoltar grans frases...

I una actitud, recuperada en una foto

que em porta a la sensació de la tornada d'un gran viatge

quan et sents sol, quan has tancat un camí,

quan toca crear un somni nou i el camí està encara

per començar a descubrir, per imaginar encara amb què escriure...

2011-09-08T17:28:00.002+02:00

Definitivament instal·lada al pis...

sense TV, quasi sense cobertura,

encara sense internet...

Algu em pot fer arribar aquell aparell,

que quan anavem a l'escola

el meu pare feia servir per escoltar

una gent que no parava de xerrar?

al cotxe de vegades, quan se'm acaba el CD,

tambè em sembla que els sento?

durant una època es deia que era el millor

espai on seguir una tertúlia intel·ligent?

Si en teniu una avorrida a casa,

m'alegrarà els esmorzars!!!

2011-08-15T23:15:00.005+02:00

E
S
P
E
R
A
R
.
.
.

un segon, dos minuts, tres hores, quatre dies, cinc setmanes,

sis mesos, set anys, vuit quinquennis, nou dècades, deu vides ...
esperar, veure créixer, observar, respectar, gaudir, delectar-se, imaginar,
permetre, desitjar, il·lusionar-se, creure, cultivar, fantasiejar, viure ...

alguns dies se'm fa més difícil que altres, saber que puc saber
però no preguntar, deixar que l'altre marqui el ritme, que les decisions
mostrin el seu propi destí i que el temps jutgi la meva impaciència...

avui he decidit restar a l'espera, deixar-me sentir el no saber,
gaudir de que totes les possibilitats restin obertes encara,
viure una fantasia que potser quedara entre els llençols de la memòria...
____________________________________________

un segundo, dos minutos, tres horas, cuatro días, cinco semanas,
seis meses, siete años, ocho lustros, nueve décadas, diez vidas ...
esperar, ver crecer, observar, respetar, gozar, deleitarse, imaginar,
permitir, desear, ilusionarse, creer, cultivar, fantasear, vivir ...

algunos días se me hace más difícil que otros, saber que puedo saber
pero no preguntar, dejar que el otro marque el ritmo, que las decisiones
muestren su propio destino y que el tiempo juzgue mi impaciencia.

hoy he decidido mantenerme a la espera, dejarme sentir el no saber,
gozar de que todas las posibilidades sigan abiertas aún,
vivir una fantasía que quizá quedará en las sabanas de mi memoria...

un diumenge en silenci sota el sol...

2011-07-31T22:43:00.003+02:00

Hi ha dies per les rialles i els somriures, moments per desitjar dolça companyia, espais en que rodejar-me de vosaltres, minuts de cançons i festes, hores per sopars i propostes...
però avui tocava temps per gaudir del so del meu propi pensament, en algun moment he estat incapaç de escoltar-me i me adormit mirant la caixa tonta, en d'altres em tronaven les idees. Les meves pròpies paraules em poden enfonsar en la profunda obscuritat de la melancolia i aixecar-me al cap de pocs segons cap a la claredat de veure que la vida em porta allà i amb qui em pertoca ni més amunt ni menys.

Instants per valorar la vulnerabilitat de cada vivència que recullo, la facilitat amb que es poden desfer en 20 i tants anys més d'existència, sense haver existit... Sense haver parat a veure com el sol va canviant de lloc, sense haver sentit el vent fregar la meva pell amb la força del migdia, sense saber quin gust tenen 100 abraçades en un dia, sense haver tastat les carícies dels teus dits sota les estrelles, sense notar les llàgrimes regalimar pels meus propis pòmuls...

Avui m'he donat temps per ser, estar, sentir-me créixer, per pensar, desitjar, imaginar, per buscar, pintar i escriure. Gràcies per un mes ple de vivències, gràcies per recuperar la meva paraula, gràcies....

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

un domingo en silencio bajo el sol...

Hay días para las risas y las sonrisas, momentos para desear dulce compañía, espacios en que rodear-me de vosotros, minutos de canciones y fiestas, horas para cenas y propuestas...
pero hoy tocaba tiempo para disfrutar del sonido de mi propio pensamiento, en algún momento he sido incapaz de escucharme y me he dormido mirando la caja tonta, en otros me retumbaban las ideas. Mis propias palabras me pueden hundir en la profunda oscuridad de la melancolía y levantarme en pocos segundos hacia la claridad de ver que la vida me lleva donde y con quien me toca ni más ni menos.

Instantes para valorar la vulnerabilidad de cada vivencia que recojo, la facilidad con que se pueden deshacer en 20 y tantos años de existencia, sin haber existido...Sin haber parado a ver como el sol va cambiando de lugar, sin haber sentido el viento frotar mi piel con la fuerza del mediodía, sin saber que sabor tienen 100 abrazos en un día, sin haber probado las caricias de tus dedos bajo las estrellas, sin notar mis lágrimas caer por mis propias mejillas...

Hoy me he dado tiempo para ser, estar, sentirme crecer, para pensar, desear, imaginar, para buscar, pintar y escribir. Gracias por un mes lleno de vivencias, gracias por recuperar mi palabra, gracias...

un dit petit apretat...

2011-06-12T16:12:00.003+02:00

Quant es va poder treure definitivament les bambes, desprès de la caminada, els seus peus clamaven venjança... tant de temps fent quilometres conjuntament, gaudint d'excursions, atravessant rius, tant útils que li havien estat!
Però les sabates, com les eines i les estrategies, acaben fent-se velles i deixant-nos a l'estacada a mitja pujada. Perquè això si que ho tenia clar... les sabates mai es trenquen a l'armari, les coses que em fet servir molt de temps i acaben per fer-nos mal, per molestar-nos o no ser-nos útils... ho fan a mitja feina...

Però al revès de molta de la gent que tenia al voltant, ella s'adonava que com a mínim hi posava atenció. Tenia amigues i conegudes que seguien cantant les lloances d'aquelles sabatetes de xarol que portaven de petites, amics i veïns que seguien posant-se aquelles xiruques - Perfectes per anar a la muntanya! ... que ni tan sols suportaven un passeig per la vorera de casa, europeus del nord que desprès de 20 anys vivint a una de les zones més caluroses de la peninsula seguien tenint a mà les catiusques... - A tocar de la porta, per quan plogui....

Per tant, agafa les sabates, amb suavitat i recordant tots aquells moment passats cojuntament les dipositar al contenidor amb molt de carinyu... i va desempaquetar la caixa de bambes noves, d'eines per obrir camí ara que havia crescut i les sabates velles ja no calçaven els seus peus d'avui.

un regal arribat desde la Casa Grande....

2011-05-01T22:57:00.003+02:00

Si puedes mantener la cabeza cuando todo a tu alrededor
pierde la suya y por ello te culpan.
Si puedes confiar en ti, cuando de ti todos dudan, pero
admites también sus dudas,
si puedes esperar sin cansarte en la espera, o ser engañado,
no pagues con mentiras, o ser odiado, no des lugar al
odio, y aun no parezcas demasiado bueno, ni
demasiado tonto.

Si puedes soñar y no hacer de los sueños tu maestro,
si puedes pensar y no hacer de las ideas tu objetivo,
si puedes encontrarte con el Triunfo y el Desastre y
tratar de la misma manera a los dos farsantes;
Si puedes admitir la verdad que has dicho engañado por
bribones que hacen trampas para tontos.
o mirar las cosas que en tu vida has puesto rotas y
agacharte y reconstruirlas con herramientas viejas.

Si puedes arrinconar todas tus victorias y arriesgarlas
por un golpe de suerte, y perder,
y empezar de nuevo desde el principio y nunca
decir nada de lo que has perdido;
Si puedes forzar tu corazón y nervios y tendones para jugar tu turno tiempo
después de que se hayan gastado,
y así resistir cuando no te queda nada excepto la
voluntad que les dice "Resistid".

Si puedes hablar con multitudes y mantener tu virtud, o
pasear con reyes y no perder el sentido común,
si los enemigos y los amigos no pueden herirte,
si todos cuentan contigo, pero ninguno demasiado;
Si puedes llenar el minuto inolvidable con los sesenta
segundos que le recorren.
Tuya es la Tierra y todo lo que en ella habita,
y -lo que es más- serás Hombre, hijo.

Ruyard Kipling

Catanies kokeshi

2011-04-14T16:47:00.008+02:00

Aquesta és una historia sobre una nena que sempre es trobava pedres dins les sabates.
.
Una veueta fina, la que feia servir per demanar ajuda, ressonava tot sovint a les orelles de la seva tieta quan jugaven al sorral de la vinya. Entre pilotes de colors, inflables de piscina i malabars improvitzats les sandalies de la petita s'omplien de pedretes que no la deixaven moure's tranquila.
. .
Sense presses la padrina o els amics la desclaçaven, destensava les sandalies per deixar caure les molestes visites. Si tot i així es ressistien a abandonar la sola de la senyoreta, treien del tot les sabates, i una dolça carícia amb la mà feia desenganxar la molesta companyia que no deixava a la petita jugar tranquila.
.
Fins que un dia, cansats tots de passar tant de temps treien pedretes de les sandàlies de la nena, avorrits de no poder aprofitar tot el sol de la tarda inventant jocs van decidir reinventar les pedretes, el joc i les sabates de la nena...
.
Els amics van buscar entre els records del baúl de noves i estranyes invencions mai utilitzades i van extreure unes sabatetes asiàtiques amb una preciosa sola fina de fusta, un barret d'anar a buscar arrós, en forma de con i un preciós tovallo de seda estampat de flors de colors eren de la mida exacte dels peus, del cap i de la cintura de la nena!
.
La nena va anar a remenar el rebost de delícies que encara no he tastat, que per la seva curta edat era encara ple de coses... hi havia núvols de mousse de iogurt, galetes d'estrella sense gluten, piruletes de somriures de primavera, abraçades de ho sento molt no t'hauria d'haver passat a tu i petons d'aquells que enfalaguen encara quan un és tant jove! Però d'entre tot el que hi havia va triar un pot ple de pols marron molt fina, molt fina, molt fina i una bossa d'ametlles que portava una targeta enganxada que posava carameli...alguna cosa més que ella encara no sabia llegir!
.
La tieta padrineta mentrestant, asseguda a la vora de la bassa dels peixos de color mandarina, se'ls mirava amb un mig somriure com qui ja ha endevinat què hi ha sota la manta del tio de nadal!
.
Es van mirar tots plegats i van decidir no decidir, fer com si rès fos el que sembla, mirar-se les coses com si els peixos poguessin sortir a piular en qualsevol moment...
.
Un cop estès el mocador a terra...
.
les ametlles estirades prenent el sol...
.
aquelles noves pedretes tenien un aspecte d'alló més saludable!
.
els amics van decidir en aquell moment obrir el pot de la pols marró i la nena...
.
ATXIM!!!!!!!!!!!!!!!!!
.
va estornudar just al moment! tota la pols va caure sobre les ametlles... ella ben preocupada va recollir el mocador per les quatre puntes i va fer servir les sabates per intentar espolsar el garbuix de pols que en sortia...
.
Llavors es va adonar que si no treia les ametlles de dintre no podria acabr de netejar el mocador i va tombar les ametlles dins el barret...
.
Però ja no semblaven ametlles! com si de debó haguessin estat prenent el sol, havien agafat un color marró com de cacao!!!!!
.
Acabaven d'inventar les catanies kokeshi... les pedres de xocolata més famoses des de llavors arreu de casa de cadascún d'ells per ser el resultat d'una tarda de sol, de pedres a les sabates, de ganes de passar-ho be i d'una barreja de sorpreses i circumstàncies adverses...
.
i des d'aquell dia la padrina no ha tret més pedres de les sabates sense paladejar abans la dolçor del sol a les plantes dels peus una tarda de primavera.
.
i des d'aquell dia cada cop que algu fa servir una veueta fina per demanar ajuda, obren el baúl de les possibilitats perdudes i rebusquen en el rebost de les coses encara no provades per inventar una recepta d'abans i de demà que es tastarà ara!
.
i des d'aquell dia la nena cada cop que trepitja una pedreta... somriu i pensa en tot alló que encara ha de tastar, olorar, tocar, paladejar, mirar, observar i trepitjar aquesta tarda!
.........................................................................................................................
per la meva nebodeta... perquè les pedres a les sabates poden ser una gran font d'inspiració!

2011-04-01T16:35:00.003+02:00

4 dies espantada perquè les coses bones de vegades ens fan por, entre sensacions contraposades de ganes de conèixer, de descobrir sensacions oblidades. De perdre'm entre velles maneres, de no haver après encara lo suficient desprès de 6 anys de solitària descoberta...

Encara no he tingut temps de gaudir d'una trobada coneguda i has marxat, no te'n has anat però has hagut de posar milers de quilòmetres entre nosaltres, estàs per una altra emoció que no volies viure però t'ha tocat, perquè la vida és així i no ens espera...

Liada, perduda, espantada, amb ganes de ser-hi per tu, de respectar-me i no oblidar-me de mi, de il·lusionar-me sense fantasiejar, de creure en què la màgia és possible entre països, entre continents, per sobre de colors i textures, a través de mars i muntanyes...

Seguiré cercant entre pensaments, idees, emocions, sensacions i possibilitats on sóc i on vull ser...

espantaocells

2011-03-14T23:00:00.003+01:00

Si els ocells ens piquen a les orelles mentre correm pel mig del camp...
si ens fan fora quan intentem omplir el cistell de cireres...
si no ens deixen prendre tranquil·lament una tarda de sol...
si es caguen sobre els barrets de palla a l'estiu...
si es mengen les pipes que esperaven una cerveseta...
si espatllen els petons sota l'ombra de la morera...
Tenim un
E
S
P
A
N
T
A
O
C
E
L
L
S

.
..
...
Però que podem fer amb les pors que no ens deixen riure?
i amb les fantasies que ens amaguen lo bonic de cada dia?
què fer per lluitar contra les ganes de baixar-se del tren?
i per acceptar les formes que ens han tocat?
com assumir allò que no em escollit de patir?
amb què s'eixuguen les llàgrimes de cocodril?

amb ganes de viure, amb una mirada curiosa pel sol que surt cada dia, amb l'admiració a un cos que respira fins i tot dormint! amb la companyia de tots aquells que hi són i amb el record dels que han hagut de marxar o han decidit marxar.

Avui, malgrat la pluja, malgrat la feina, malgrat les notícies, malgrat aquest món no es just.
TINC GANES DE RIURE!!!
Pels espantaocells d'aquest cap de setmana, gràcies gestàltics els dilluns sempre tenen un regust diferent, més saborós i més viu desprès dels intensius que ens donem.

Qualsevol nit pot sortir el sol

2011-02-23T23:16:00.003+01:00

Una nit, sense avisar, la lluna no es va presentar a la seva acostumada cita, el sol va anar marxant (el molt vago mai es queda desprès de la seva hora) i la nit repleta d'estels va quedar profundament negra, literalment un immens buit al voltant de tot aquell que es movia...

i la petita Elena s'ho mirava per la finestra, veient com la llum s'acabava allà on els raigs de la bombeta es perdien. Resultava estrany no poder definir on començava el cel, resultava inquietant el moviment sorollós del món pels carrers. Imaginava que tots aquells que cada dia amaguen allò que fan dels ulls dels altres, es passejaven aquella nit invencibles per davant de casa seva...

Musics sense public tocant per les cantonades,
Avergonyits del seu cos en biquini per la vorera,
Galants solters escrivint poemes a les portes,
Incapacitats donant classe per les places,
Artistes frustrats pintant les parets tristes

Escoltant a Sisa, desprès d'una conversa d'autoconvenciment,
pensant en aquells que no tenen tanta sort...

"Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol."

peus descalços sobre asfalt

2011-02-13T22:48:00.003+01:00

un davant de l'altre
com els futurs dies
anem posant els peus

la mirada alçada
no hi ha altre forma
els peus descalços

una germana sola
s'allunya sobre l'asfalt
entre els peus porta la força

és la vergonyosa

és la innocència

és la nena tímida

és la somiatruites

és la que acaronava nines...

plora però no perd camí
crida però no abaixa el cant
avança sense deixar de somiar

temps, edat i hores

2011-01-26T22:02:00.004+01:00

Crepitava el foc davant seu, les hores passaven com una tortugueta avançant entre matolls, la sensació de calor només li arribava a mitja cama. Sobre l'esquena una manta amb tants anys com ell intentava que la fred no s'escolés entre les costelles. A les mans una tassa, ara ja buida, que havia guardat un té calent, amarg.

Havia feinejat per casa tota la tarda, intentant omplir el temps, que anés més ràpid, que les seves mans en moviment no delatessin les intencions del cor. Recollir la roba de la rentadora i penjar-la, lentament, peça per peça amb la parsimònia de qui no té pressa. Anar a buscar llenya per alimentar aquest foc que l'acompanyava, l'única companyia dels dies de l'hivern. Posar les verdures a bullir i mirar-les quan perdien a poc a poc l'estructura, com ell, desfent-se en l'agua dels temps i la calor dels records.

Esperava ara que acabés per fi el dimecres, tot i que no tenia clar perquè. Podia un dijous encara per estrenar canviar allò que tant l'afligia? Ho dubtava però no l'hi quedava una altra que intentar-ho, donar-l'hi una oportunitat al sol que encara havia de sortir, per saber si podia, per fi, reescalfar les ganes que feia temps havia extraviat.

Ganes de somriure, ganes de cridar, ganes d'esbroncar els dies que passaven sense delit. Ganes de despertar-se i sentir el cos viu, actiu i amb la força que tant sovint havia donat per segura. Ganes de fer l'amor i d'enamorar-se, ganes de ballar o de llegir. Ganes de tastar nous plats i paladejar converses al voltant de les cartes. Ganes de viatjar, d'estrenar amistats o de refer records a través d'olors pescades al vol d'una passejada.

Però ja feia anys que no s'omplia del gaudir d'un petit instant, l'edat li havia robat les intencions, el temps s'havia emportat el plaer dels petits instants. Amb aquell passar de les hores que marca les arrugues una a una sobre el cos mentre arrastra tota una vida cap al final. Ells eren l'únic que li estirava una mica la pell, tres vailetots trapelles i sorollosos que un cop al mes el passaven a veure. La quarta generació del seu amor amb Teresa, els grans, fills i nets, ja començaven a semblar-se més a ell que a ells.

S'aixecà i s'acosta a l'àlbum de fotos que guardava sota el moble de l'entrada, imatges dels seus quan eren petits, imatges d'ell abraçant a Teresa envoltats de fills i nets, un somriure del més petit quan ho era tant que encara no sabia a qui somreia... passar les últimes hores fullejant aquells records encapsulats, emmarcats i cada cop més llunyans.

El dijous finalment el trair i mai aixecar el dia....
però el foc es mantingué fidel i s'acomiadà d'ell crepitant... plorant...

fabula de llibertat compartida

2011-01-10T22:52:00.004+01:00

De forma automàtica, com tants cops ho havia fet va acostar-se decidida cap a la porta del cotxe, pressionar amb suavitat el mando, posar la mà sobre el pany i clac!

Es va obrir… mai hagués esperat trobar-se’l a dins del cotxe, allà tan tranquil mirant-la, sense immutar-se per la seva presència, dret a sobre el seient. Es va quedar gelada, no sabia com reaccionar. Passats uns segons es va començar a plantejar com havia entrat allà? Com era que no es movia? Perquè la mirava fixament? Li faria mal si el feia fora?

Havia de marxar i no li quedava massa temps, l’esperaven a una reunió prou important com per no voler fer tard. Se’l va mirar per un instant més i va decidir que el millor que podia fer per ell (o seria ella?) era foragitar-lo del cotxe i tornar-li la seva absoluta llibertat.

Però... al donar la volta al cotxe per fer-lo sortir espantant-lo des del costat del copilot... ell (o ella si es mostrava tant tossuda?) va fer un salt cap al seient i l’esperava mirant-se-la... en la mateixa posició del primer instant. Va gesticular bruscament però el seu estat anímic no va variar ni un pel, no va apartar els ulls, no va moure les ales ni va arrencar el vol... tenia un ocell a dins el cotxe!

Al final, desprès de 10 minuts de intents infructuosos va decidir pujar al cotxe i emportar-se’l... si allò era el que ell volia! Ella no podia fer-hi més! Va arrencar el motor i va fer via a l’autopista per dirigir-se més tard cap a les muntanyes. En tota l’estona ell (havia decidit que només podia ser masculí mostrant-se tant poc dialogant...) no va deixar de mirar-la, quiet al seient del copilot. Quan va arribar a les portes de l’escola a Ribes, es va girar cap a ell pensant si havia d’obrir les finestres perquè respirés mentre el cotxe estava parat.

I just en aquell moment l’ocellet va baixar el cap lleugerament... un instant de diàleg que ella va entendre com un gràcies i va obrir la porta. Els dos van sortir i desprès de sobrevolar-la per uns segons el petit dimoni de llibertat amb aquelles rogenques es va dirigir amb l’aire fred de la muntanya cap als cims que tancaven l’horitzó...

Pájaros en el pantanal Mato Grosso en Brasil.
Foto de National Geografic

pels inicis

2011-01-04T13:51:00.007+01:00

Desprès d'alguns posts de despedida més o menys
plens de desitjos, de reflexions, de proposits...
.
Desprès d'haver materialitzat ja el canvi d'any,
diferent i nou, ple d'acció, de sabors i detalls...
.
Avui toca un post de principis, una definició
d'objectius per l'any que acabem d'estrenar,
com un nado que fa els seus primers somriures
que desde la cuna encara fa els primers intents,
més o menys maldestres, més o menys ben orientats
però plens d'acció, d'actitud i de ganes.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
i per acompanyar aquests ulls replets d'intencions
unes paraules de 1896 del poeta Rabindranath Tagore

Los que desean sentar-se, cerrar los ojos
y meditar para saber si el mundo dice la verdad o miente,
pueden hacerlo. Es su elección. Pero yo, mientras tanto,
con los ojos hambirentos que no pueden ser satisfetchos
miraré el mundo en pleno día.

BON ANY A TOTES I TOTS!!!

2010-12-24T15:20:00.000+01:00

amb les mans a la massa

2010-12-22T16:58:00.003+01:00

potinejant, emerdant, remenant...
fent el que toca en el fons i la superificia

Un fi d'any de no deixar les coses quietes,
de fer sentir la meva veu i la meva queixa,
però tambè de deixar veure lluminós i clar
el meu somriure i les meves ganes de viure.

De tancar temes i triar amb qui vull estar i
de qui ja m'he cansat... si són dates importants
el fi d'un cicle anual, tot recollit ja al camp,
toca començar a pensar què hi sembrarem l'any vinent.

I m'he cansat de les romagueres, d'aquells
que per les seves coses frenen els camins dels altres.
I m'he cansat de les espines, se que en tornarè a trobar
al mig del camí, si no les flors no aguantarien, però
no penso quedar-me llepant-me les ferides.

Com els bons caçadors de bolets no penso deixar
un pam de vida per trepitjar, tinc ganes d'anar a parar
lluny d'on pensava que em trobava,
de descobrir nous racons plens de vida i amb grans vistes.

Bonanit vespre de motnigala,
quan surti el sol m'aixecarè
amb els ulls oberts i un horitzó
en què enfagar-me els peus i
embrutar-me les mans entre rialles!

inventant malabars

2010-12-05T02:34:00.001+01:00

, originalmente cargada por Gabors.

Un dia, fred i gèlid, com aquest mateix matí,
et trasllada de sobte a les primeres neus conegudes
i sense adonar-te'n comences a pensar en tot el que
ha canviat en aquest temps ...
i és tant ... i és tant poc ...

i segueixes alçant les mans, i saps que la meitat
de les vegades no escopçaras les pilotes,
però la vida és aixó, malabars de colors intensos
de vegades amb música alegre, de vegades
amb una sonata més lenta...

la contrallum ens pot ensenyar la seva part més fosca,
la solitud de la pràctica, el dolor de l'esforç i
la frustració de les errades, esperances perdudes
que reboten al xocar contra el terra...

però tambè ens mostra un cel net, pur i profund,
un espai on seguir jugant i gaudint dels somriures,
de les escopçades, dels éxits, dels aplaudiments i
dels companys de professió...

oruga, crisàlida o papallona

2010-11-11T23:29:00.001+01:00

Vida/mort, la lluita, originalmente cargada por Lluís A. Oliver.

avui dubtes i més dubtes...

i un mar de mil idees confuses flotan en el meu crani,
no se on vull anar, no tinc clar d'on vinc,
només se on sóc ara i qui sóc aquí...

un gran pas d'aquest any ?
aprendre a frenar...
una altre ?
aprendre a posar el peu al gas...
una sorpresa?
disfruta de l'espectacle...
i un susto?
veure'm exposada...

comencen els pasos per tancar l'any,
(semblo el corte inglés!!! al novembre!)
només m'ha quedat clar que si em mantinc
desperta ...

els que hi sou no marxeu,
els que heu arribat us quedeu
i els que van marxar de vegades tornen.

Per un any ple de somriures i grans converses,
de canvis, viatges i aprofundiments,
de cafes, escapades i bones vistes,
de barrakes, gorros i galetes,
de ja quedarem i missatges a deshora
i de gran, grans amics i amigues.

fugir endavant...

2010-11-01T22:53:00.004+01:00

primera i única prova d'escriure una lletra de cançó...

va quedar en una estrofa, es va acabar la inspiració...

però avui amb tu, l'he recordada i tenia ganes de no perdre-la,

amb la vista des de Montigala gran cap a les Medes amb el sol

de contra que ens ha permès encara veure el mar i

per l'altra banda un sol que fuig... un dia que s'acaba...

"FUGIR ENDAVANT"

Corre, escapa't encara hi ets a temps.

els somnis dels teus pares et persegueixen,

no et deixis atrapar, corre, escapa't!

Espanta expectatives, bufa fins al final,

a cops de martell trenca amb les rutines,

ves-te'n, escapa't encara hi ets a temps!

El que fins ara buscaves pot no ser el que vols,

el que havies desitjat, reventar-te a les mans,

fuig, corre, escapa't no et deixis atrapar!

Entre imatges de destins, la por t'atura,

esperes que s'avanci que jo faci alguna cosa,

fuig endavant i no em deixis salvar-te!

Com el sol que s'apaga... se que demà tornarà a sortir, ser que et tornarè a tenir al costat però mai sabem de quin color estarà al capvespre ni si durant el dia ens amagarà el rostre entre els núvols o ens deixarà avistar el càlid somriure de la llum del migdia...

Bona nit, m'en vaig a dormir, entre expectatives sense fiança i

entre somnis de resultat incert, esperem que dolç i acompanyat.

i si només està entreoberta?

2010-10-26T10:36:00.001+02:00

An open window, originalmente cargada por penwren.

sensacions de possibilitat, poder no ets tu o poder no sóc jo, però alguna cosa està en marxa i el canvi és més profund que tres paraules... he obert una finestra i encara que el sol es coli entre les cortines l'aire fresc inunda l'habitació i si decidim seguir trobant-nos a fora, l'entrada deixa passar altres ganes, altres desitjos i més d'una visita...

Animant'me a seguir positiva, perquè un cop oberta la finestra, l'habitació canvia amb vidre o sense!

Petons a tots/totes i avui camí cap a camprodon a estrenar temporada d'instituts!!!

finestra oberta

2010-10-17T16:18:00.001+02:00

Windows 2009, originalmente cargada por xollob58.

fa una setmana vaig decidir-me per fi,
vaig obrir la finestra de bat a bat,
l'aire va recorre entera l'habitació,
la sensació de frescor em tenia embriagada.

he passat aquests dies flotan... esperant...
veient reboltar-se les cortines,
tancant les parpelles per evitar plorar amb
el vent fred que de nit em robava el temps.

i ups... em sembla que l'he trencada...
l'espai estava acostumat a la calma,
les parets ja es coneixien les cares
i ara no saben com respondre'm...

la pressa s'ha menjat les possibilitats?
la por acabarà de rebentar els vidres?
la pluja es colarà a travès de la pintura?
m'agradaria dormir sota el fred cel ras?

ales transparents

2010-09-28T18:09:00.009+02:00

...

....

Somnis en què el temps es perd entre les agulles d'un rellotge dalinià, apareixen cares conegudes de vells enemics des de darrera les cortines i uns ulls atents vigilen sota el llit.

Entres per la porta i en silenci et mous fins a arribar a la tauleta de nit, des d'allà m'observes, el son lleuger no em permet estar quieta. El temps segueix corrent i tu no et mous però les meves fantasies nocturnes s'empapen de la teva presència. El que era un record vague es reconverteix en un delirant anar i venir entre paradetes de fires, gitanos flotant amb els globus i heavys als que el cap els dona voltes de 360º.

T'encens , m'enretires els ulls i t'enrialles... no m'ensenyes els ulls que et brillen... és la por el que t'aparta? és el dubte el que t'allunya?

Moments feliços rodejats de gent que estimo... em faltes tu?

“No hay barrera, cerradura, ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”.

Virginia Wolf

petons inconclusus

2010-09-17T19:52:00.002+02:00

desitjos que no pronunciem per por

sentiments que de vegades deixem per demà

idees que ens esperen entre somnis

retalls de realitats que no em viscut mai

somriures que voldrien ser més

paraules buides aspirant a la plenitud

silencis que ens encadenen al no res

perdre les ganes i deixar d'intentar-ho

... ...

possibilitats que de vegades

no ens deixem veure

avui toca enfocar dolç

i a veure si trenquem rutines

(42) A Year, a Month, a Day, originalmente cargada por ejana.

penjant d'un fil...

2010-09-14T23:26:00.002+02:00

Suspendidos, originalmente cargada por Enllasez - Enric LLaó.

Era una vegada una petita autoestima
dolça, tendra, riallera i dringadissa,
que intentava despertar somrient cada mati,
es rentava les dents abans de sortir de casa,
entrenava les comissures camí de l'escola,
mantenia els llavis hidratats amb una fèrria rutina diària
i feia gàrgares d'aigua de farigola per evitar olors indesitjables.

Mentre posava un peu davant de l'altre anant cap a l'escola
buscava aquells que per la vestimenta
o per la falta de color a les galtes
o per la ferum que se sentia d'un bon tros lluny
o per la duresa de les seves mandíbules
o per l'amargor de la seva mirada
o per la fressa dels seus talons incòmodes

Escollia aquells que el dia tenien gris,
se'ls mirava de cara, aixecava la barbeta
i obria els llavis, separava lleugerament les dents
i remuntava els pòmuls cara amunt,
fins a casi tocar la base dels ulls
que acompanyaven la figura amb
una fina i pura brillantor daurada.

Però ells se la miraven, tombaven el cap,
lleugerament inclinaven la mirada avall,
tancaven els ulls per un frugal instant,
de la seva boca sorgia un profund sospir i
seguien caminant sense acceptar el regal.
El seu dia seguia igual d'apagat, ni tan sols
s'adonaven de l'oportunitat perduda.

I així passaren els matins, les setmanes i els anys
i la petita autoestima va anar perdent força
cada vegada li suposava un esforç més gran,
cada somriure es convertia en un esqueix,
cada tros d'ànima que abandonava,
cada llàgrima que s'esvaïa era un dia menys
en un futur incert buit de carícies i de llum.

Un matí de finals d'abril, passejant entre els arbres
senti un sorollet que li feu aixecar els ulls.
A través de les fulles i les branques s'insinuaren
unes figures, fràgils i esbeltes, ràpides i acolorides.
S'hi acostar lentament preocupada per aquell so desconegut
i espantada quedar cara a ells i elles, tot paralitzat,
es sentir mirada i recollida, abraçada i escoltada.

Entre els essers que somriuen sempre teniu un forat,
ens guarden les alegries entre núvols de cotó de fires,
esperen amb il·lusió que ens trobem entre rialles.
La petita autoestima ha fet sort, en la seva vida
no hi ha només un amic, no escatima somriures matiners
ni a la tarda ni a la nit a través de la música i la llum
s'ha trobat amb vosaltres, gràcies a totes i a tots per ser aquí!!!

tancat per vacances...

2010-08-05T16:06:00.002+02:00

Les tres psicolokes em decidit que segurament ja n'hi ha prou de tant d'escriure...
estem de vacances i aixo s'ha de notar per algun lloc, aprofitarem el paron obligat per tres dies de treking a la selva per fer terapia als elefants i deixar-vos a la resta del mon en pau!

Com que per escrit si que tenim a la nostra periodista particular, el dietari de la princess servira per no oblidar res en un futur, i sera traspassat a aquest blog sens falta a la tornada a casa amb fotos incluides!

Petons de mandarina dolca a tots i totes els blogueros!!!
ens veiem a la tornada!

Pd: mama tranquila et mantindre lleugerament informada del resultat del treking a la tornada!

tuk tuk

2010-08-04T11:51:00.001+02:00

Dos dies a bamgkok...
moments de relax poquets,
tot i que anant amb les dues acompanyants
que tinc dificilment una troba temps per avorrir-se

mil anecdotes amb dos dies i avui pujant cap al nord...
chian mai ens espera!

ja som aqui!

2010-07-30T21:32:00.003+02:00

avui un post amb
mes faltes de l'habitual,
de moment un fart d'avio
i de dormir assegudes,
de menjar pollastre picant
i de passejar a l'espera,
dema comenca la canya...

Per arribar a la fotu encara falta molt
pero els somriures ja els portem posats!!!

tres somriures que s'escapen...

2010-07-30T21:12:00.003+02:00

Avui, malgrat havia de ser un dia plenament alegre, l'atzar en la seva cara més fosca ha portat a donar un caire deseperant al titol d'aquest post...

Demà comença un viatge que feia temps que esperava, però malauradament les aventures també ens poden mostrar una cara d'alló més fosca i ahir ens enteravem que aquest cop el dol toca a cassà.

Tres noies joves han desaparegut, en un instant... enmig d'un viatge que segur prometia i que els estava omplint de mil experiències...

Un record avui per elles i pels seus familiars i amics.

I per als meus... prometo anar en compte,

escriure desde tailandia, petons dolços

caldrà treure les dents...

2010-07-13T23:12:00.002+02:00

Rise and Rise again, until Lambs become Lions...

avui dedicada al poble i al país del meu cor,

perquè estic emprenyada amb la gent que no es mou,
amb la que es mou només per la butxaca

i amb la que es queixa molt
però no mou rès més que la llengua...

i a mi mateixa

perquè m'aixecarè i ens aixecarem

una vegada i una altra
fins que els xaiets es tornin lleons!!!

New world, dead monkey

2010-06-21T21:06:00.001+02:00

New world, dead monkey, originalmente cargada por thmx.

és el titol de la foto... jo no l'he inventat...
però va que ni pintat per tancar temes de blog.
Vaig dir que us explicaria que tal el trasllat a la realitat
de les meves nocturnes confessions oníriques.

Doncs be... inexistent... per variar he fet tard...
tot i que us he de dir que ja he trobat un nou
espècimen a investigar i que aquest cop intentarè
que el temps no se'm tiri a sobre.

He escollit un individu lleugerament més evolucionat,
o això espero ...

incoherències sanguinies

2010-06-09T23:28:00.001+02:00

A handful of baby hedgehogs!, originalmente cargada por Sir Francis Canker Jones.

una vesprada entre llorers i dormir sobre la palla ...
un llengot al mirall però un somriure dolcet ...
rumors a cau d'orella, una carícia sobre el palmell ...
espines que embolcallen, carn tova i rosa ...
una mandarina dolça entre pomes podrides ...

incoherències blanques

2010-06-08T23:48:00.002+02:00

despertar un matí gris i sortir de casa entre verds ...

somriure als estranys però tenir ganes de cridar ...

mirar fixament, no ser capaç de dir rés ...

flors tendres i llengua afilada amb regust d'acer ...

un peixet platejat entre carpes dorades ...

originalmente cargada por Taran Constante.

rossegant-me les ungles...

2010-05-06T18:02:00.001+02:00

Feeling nervous..., originalmente cargada por law_keven.

ho he fet més d'una desena de vegades,
m'he posat davant els teus ulls,
he pronunciat les paraules adequades,
m'he fregat els llavis amb la llengua,
m'he rossegat les ungles en somnis
i segueixo posant-me nerviosa...

serà que practicar-ho entre llençols,
no fa les confessions realitat?

serà que com a bona experiència,
es diferent imaginar-la que viure-la?

algun dia m'atrevirè...
ja us explicaré!

ganes de kms

2010-05-03T21:30:00.003+02:00

eSCaPaDeS

VeRS

oN ?

Amb ganes... moltes ganes d'escapar...

cada cop surt més sovint en aquestes ratlles

fugir, marxar i flotar deuen tenir

altres sinonims i verbs més adequats.

Però em surten sempre aquests...

dilluns, pluja, cap objectiu clar,

més enllà d'un viatge de tres dies,

bona companyia i carretera.

Cd's que es repeteixen,

converses sense fi que ja hem tingut

tapes, excursions i cafes

birres, rialles i moments de foto...

Aquest cop, castells i contes de fades,

princesses atrapades i muralles,

corredisses i descobertes,

i més ganes de flotar...

riures i histeria madrilenya

2010-04-19T23:19:00.001+02:00

Dejad que los niños se acerquen a mí/Let the little children come to me, originalmente cargada por Joe Lomas.

el personatge dels nostres somriures a Madrid,
i el núvol de pols el protagonista dels nostres malsons...

dos dies i una nit de somriures,
compartint estones i cafes de canyella,
xocolata amb xurros, entrepans de truita
i surrealisme heroic!

Gràcies Berta, Sandra i Raquel!

flotar

2010-04-01T00:21:00.002+02:00

fugir, marxar, descansar,
respirar, espavilar, voltar,
perdre's, allunyar-se,
escapar, apartar-se,
descobrir, atendre,
dedicar, buscar,
trobar, esvair-se...

encara no se en què...
en qui... ni com...

però se que vull mirar lluny,
planificar a mitja distància i

acariciar molt de prop...

fLotar, originalmente cargada por gingersinha.

atravessant l'andana?

2010-03-29T22:25:00.002+02:00

Fa quasi un mes que busco la forma de dir-t'ho,

has creuat la porta i no han saltat els pallassos,

les serpentines segueixen embolicades i

les boles de cristalls no estan penjades al sostre...

Un any, és un any, quatre estacions, dotze mesos

o trescents seixanta-cinc dies però mai serà un pont,

ni una porta, ni una mirilla, ni un cuc atemporal

que et traslladi a un futur anhelat...

Ni a un passat idealitzat ni a un present paral·lel,

en algun moment, que serà un instant intrascendent,

entre l'albada i la posta d'un sol lluminós

t'adonaràs que el temps ha passat...

Hauràs atravessat portals, andanes i vies,

passat la inconsciència de la infantesa,

creuant una adolescència massa curta i

una maduressa amb tantes coses a fer...

que arribaràs a la vellesa

sense haver conegut la bellesa

_ ... Feliços 27 iniciats petita tina

mossega amb força la mandarina ... _

escoltant... Christina Rosenvinge – Anoche - El puñal y la memoria

quan en teniem 28...

2010-03-24T00:45:00.001+01:00

Cuando teníamos 28, originalmente cargada por Arguez [De vacas].

inspiració tancada ultimament...

pero avui peke no podia passar sense un record,
o sense la idea de crear-ne un de nou,
perquè acabes d'estrenar l'any dels inocents
i ens toca descobrir cent coses noves com a mínim...
sino quan en tinguem 82 de què parlarem fent el cafè?

perquè per més petita que vulguis ser a vegades,
sempre vas un pas per davant meu,

perquè ara fa quasi 9 anys que ens coneixem i
ens haurem d'inventar una comunió,
uns rituals per fer d'aquest putiferi
una relació consolidada!

perquè sense tu rés seria igual
les decepcions semblarien tonelades
i els somriures sortirien més cars!

Petons PEKE,
que passis un grandissim any
i m'ho deixis veure!!!

sóc un puzzle!

2010-03-01T17:20:00.004+01:00

"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la meva?"

que delicioses les casualitats que no són casualitats...

era la meva cara... i tant que l'era!

la setmana passada escribia sobre una nit de festa...

aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes.

he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo...

[CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."], originalmente cargada por George Eastman House.

Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les, donar-los mil voltes, aprendre'm els seus limits i trobar-los el lloc que els hi pertoca en una vida...

la meva!

gràcies als que per be i per mal sou en la meva vida...

em permeteu jugar, sovint sense saber-ho...

la meva bona nena, la meva punky, la meva victima, la meva botxina, la meva servicial i la meva vaga, la meva retorcida, la meva xula, la meva iaia pau i la meva nena rebel...

i per sobre de tot aquest cap de setmana...

gràcies grup per aquesta aventura, més vist el cul i ja no puc dir que no se cridar, gràcies companys per ser-hi des de les vostres propies peces i per jugar-les i deixar-m'hi jugar, gràcies olga per observar i acompanyar en el silenci, gràcies jaume cardona per proposar-m'ho, per provocar-me i caminar-ho amb mi...

perill... no us acosteu?

2010-02-21T16:52:00.003+01:00

dos dies poden portar a reflexions interessants...

comencem el cap de setmana amb algun pla i alguna que altra improvització, que ens portarà a un sopar inesperat, a tastar de nou el regust de coses que em conec. No saber dir que no malgrat m'ho repensi, com m'ensenyo, talment un llibre obert, davant qui em sap mirar amb ulls de bon observador, i una boca per la que broten les palpitacions accelerades i que escup llengues de foc amb regust a sobervia continguda...

seguit d'un concert conegut, paraules de comprensió regades amb cervesseta, confessions i desitjos explicats entre la fumera. Una guitarra afinada que de vegades perd el ritme, però que ha omplert i omple matinades de bons records i anhels de futur.

es fa de dia i arrenquem organitzacions ben organitzades, que ens porten a esparrecar una mica aquesta sobervia descontrolada... mirades i frases ingenioses que provoquen atacs de riure fins fer brotar llàrgimes de vida, una injecció d'autoestima, de calma repleta d'energia i un estòmac a reventar de somriures còmplices.

i quan el sol es pon

dues frases que no sempre haurien d'estar tan fàcilment relacionades, paraules de por i prudència, ressó a temors, a retrocedir davant les apostes de futur, a evitar salts mortals...

amb ganes d'atrevir-me, de mirar el penyasegat i fer un pas endavant, amb l'esperança de trobar un bon fons d'aigua a sota, de marcar amb les baquetes un ritme trepidant, de llançar-me al fons d'uns ulls clars i tendres que em fiten des de l'altra banda d'una galleda de gintonics...

i una mitja promesa... un si però no... una resposta indecisa...

però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la meva?

daemon

2010-02-05T19:54:00.006+01:00

foto by amadeuscoso robada en el flickr

D
.

Segons la wiki, la font més alta d'inspiració, guia o il.luminació...

o una de les moltes maneres d'anomenar el dimoni...

Segons un bon amic... el destí, un camí traçat entre les estrelles que ens guia, sense actuar en la nostra consciència, vers allò que ens pertoca.

Per mi... el daemon tentador, la seguretat que no em perdré cercant un camí inexistent, uns ulls grissos per mirar fixament entre la fosca, un far encès en un mar d'emocions i sorpreses, una veu suau que em parla a cau d'orella en la nit obscura...

Una tentació que em permet oblidar-me per un instant de la incertesa, una dolça mossegada a la vida més trista que cada dia ens busca, una alenada d'oxigen energètic per seguir escalant quan la pujada es fa costeruda o per omplir els pulmons d'olors naturals al cim de la muntanya, una anelada calma entre tormentes.

Una setmana plena de bona gent, grans plans i delicioses converses improvitzades...

avui ... una escapada a la vall de llemena... foc... amistats de mil anys... xiruques...

Ja us explicarè,

si és que encara queda algu!

(Rata... I miss you!!!)

Bon Cap De Setmana

27

2010-01-28T00:11:00.002+01:00

una

entrada

una

obertura

una

diferència

una

esquerda

una

destinació

una

novetat

una

parada

una

porta

no sabem cap a on...

Per els dos amics més estables en la meva vida, aquells que meu acompanyat des del parvulari, perquè ho hem après quasi tot un al costat de l'altre, perquè tres vides que es creuen continuament fan aquest món més dolç, perquè em bufat totes les espelemes i vosltres ja heu obert aquesta porta, per tots els somriures, les maratons de Lost, les farres i disfresses i perquè no em deixeu en pau ni a la dutxa!!!

Un petó dolç per la meva cosineta arti

i avui una morrejada antitrauma per en Quinty que acaba de complir-los!

flama amb gana

2010-01-07T13:30:00.007+01:00

7:30 h del matí... del primer matí de l'any... just quan el sol de la nova decada començava a clarejar entre la brutícia d'una llarga festa, el fum de la planxa calenta amb regust de butifarra i una dotzena de bones amistats.

la caixa dels porposits despistats del 2009, plena de mals records, de moments oblidables i de detalls que van omplir l'any de decepcions, fracasos, tristesa o ràbia... no fou un foc de l'oblit, ni un tros de desig d'infern, no fou una crema de bruixes ni l'espantall dels mals averanys.

va ser un moment de despedida, de tancament i de calma... tot allò que no em cal, que no us desitjo... cremant sota els meus peus... per començar l'any amb una acció, per viure l'instant en que vull estar amb el que m'ha tocat i he escollit tocar.

sense apartar-me del que em fa por, del que em nego o del que no accepto... perquè definir l'any només amb propòsits de futur, és crear expectatives que no podrè satisfer, perquè fer-ho amb els records i les fotografies i prou m'ancla on ja no estic...

foc que és l'instant més fugisser i aixì tambè el present més real,

avui foguera per escalfar principis i finals...
i per si neva...

bestia creativa al flickr... foto "me consumo" de alfanhuí

flocs sobre mullat

2010-01-05T01:16:00.004+01:00

perquè hi ha frases que cal escoltar mil vegades per entendre-les...

perquè començar, comencem cada dia al obrir els ulls...

perquè vull ser jo i ningú més i que estigueu amb mi aquì...

...

una frase zen per recordar quan les coses sembla que no van be...

...

"CAP FLOC DE NEU CAU MAI ON NO LI TOCA"

ara...

2009-12-29T17:08:00.008+01:00

Perquè sovint la pressa i el rellotge de cada dia ens persegueixen, ens veiem incapaços d'arribar allà on ens esperen, correm i correm, volem i volem i no sabem cap on anem... però fem tard... i està lluny...

i no ens adonem, i en aquest corre l'única que es queda enrera sóc jo... i tu... i nosaltres... i no ens veiem realment, desapareixem entre els desitjos, propòsits,

objectius, detalls, propostes, raons i destins...

així aquest any que està a punt de desaparèixer, com una gota recent alliberada del temps passat i a punt d'estrenar un mar de futur, immens, possbile i irreal, flotant en el temps present, reflexant el que mira i existint per la sola raó de ser-hi, ara i aquí...

Per saber estar cada cop més en el que estic i deixar de buscar el que no tinc a fora!

Per la felicitat ara, aquí i amb tu que llegeixes!

_ Somriu ___ Bon Any Deu! _

i desprès de flotar...

2009-12-21T20:02:00.003+01:00

un mal aterrar...

el meu ritme no quadra amb el que em marco...

ara vull el que no tinc disponible....

i em falta el que no volia....

Qui m'ho havia de dir?

flota!

2009-12-17T11:58:00.003+01:00

quan l'escolto m'eleva els peus
uns mil.limetres terra amunt,
el seu so envolta els meus llençols
de serenitat esperant la tempesta,
no ho percebreu però estarè levitant
l'emoció continguda m'aixeca,
el meu cervell crearà hormones
suficients per afrontar-ho.

flotarè durant hores esperant
que s'esdevingui el miracle,
les meves capacitats l'enfoquen
atenta i concentrada en ell,
el meu noble treball esdevè
un passatemps tediós i gris,
el temps es relativitza
s'emarquen el batecs del cor,

sonen les 12 de dijous???
el cap de setmana ja és aquí!

Respira...
Flota...

farta de nou... algun dia n'aprendré...

2009-12-11T19:36:00.008+01:00

Blanca grita de EL QUE TIENE EL BIGOTE SUCIO al flickr

...

fins el moño de fer esforç en nom de qui no el valora

fins el gorro de preocupar-me pels sentiments dels altres

fins la pera de pensar com dic les coses per no ofendre

fins els ovaris de controlar-me... desprès del sopar d'avui...

...

"El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo."

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

cru sobre marbre

2009-12-08T20:12:00.007+01:00

Passa la mà nua per sobre el marbre i sent el fred atravessar la pell, acostar-se al naixement de les ungles i despertar el seu instint més animal...

Avui menjarà cru, no és que no disfruti de viandes més elaborades, ni que la sang o l'esponjositat li despertin la gana, és que se sent perdut, necessita un horitzó, definir-se en aquesta vida dins el clan dels carnívors, entre els que mosseguen abans de rebre queixalada i que abufetegen abans que parar l'altre galta...

Avui però el sushi no serà com altres vegades, ja no en fa prou amb succedanis de les emocions, està cansat de viure en perpetu dilema entre el control social i la realitat visceral. Ho ha vist clar al agafar el cotxe aquest matí, amb el primer toc de clàxon el seu cervell ha fet una parada momentania i quelcom ha petat.

Alguna cosa que havia resistit 32 anys de pressions, de has de..., de responsabilitats i frustracions s'ha trencat, una petita variació química en el seu sistema hormonal ha provocat un canvi indesxifrable i incomprensible per tothom, però visible a través dels seus ulls maragda. A mesura que ha anat passant el dia es sentia cada cop més incapaç de sostenir-ho, entenia que havia de fer quelcom amb l'energia que desprenia...

Al tocar el marbre ho ha vista clar... avui serà el cru més cru, més real, més intèns... És l'hora de posar les emocions, els sentiments i la carn sobre la taula... S'han acabat els succedanis...

...

divendres matí...

2009-11-28T10:35:00.004+01:00

dutxa

cafè

bon dia

una pasa davant de l'altre cap a la feina

sonen les 8

somnolencia

avorriment

escolta interior

+ cafè

xerrameca còmode

alegre comprensió

escolta buida

desinterès

reunions

incompensions

pèrdues

supervisió

tutoria i adopció...

... ... ... pausa ... ... ...

braços de llenya enlairats,

encatifada verda i bassal de calma,

un té d'escolta entre gerds,

calor bufant en les costelles,

desitjos de cap de setmana,

inicis de descansos amples...

3 cadires, 2 cigarretes,

i 1 silenci burleta.

Petons i un llarg cap de setmana en...

ampolles buides II

2009-11-24T13:37:00.005+01:00

Des de la finestra podia observar un cel transparent, d'un blau quasi fals que omplia tot el que es podia avistar. En Trevor va decidir donar-se la volta sobre els seus propis llençols i tapar-se la cara amb el coixí. Al cap de tres hores feu la vintena mirada furtiva al rellotge i optar per traslladar-se al sofà, recollir pel camí mig vas de whisky que havia quedat abandonat al passadís la nit anterior i buidar-lo abans de tumbar-se de nou. Tenia els ulls inflats a causa de l'insomni i la ressaca i el mateix sabor agredolç a les dents i la llengua que embolcallava els seus apats últimament. Aquelles sensacions quotidianes, habituals des que es trobava sol en el pis, els llençols sense canviar des de feia setmanes, la llet agre a la nevera, els cendres a vessar al menjador i a la tauleta, les ampolles de vi buides i la bombeta del lavabo fosa...

No pensava sortir de casa en tot el dia, passaria el diumenge, mentre les obligacions li permetessin, donant voltes al sofà, retorcin-se entre les mantes i les samarretes abandonades a qualsevol racó. Encengué la televisió i començar a passar canals, un telenotícies, una película per oblidar, un documental sobre les dificultats de mantenir la passió en el si d'una parella estable...

Trobava tant a faltar la seva presencia al pis, ja no era que penses en deixar de passar les nits a soles o que cuinar per un li resultes difícil. És que tot havia esdevingut trist sense aquell somriure habitual de llargues comissures. Ni tan sols recordava quan començar el declivi, com tot havia acabat en dues maletes a la porta i el so a rialles de la seva vida deixant les claus sobre el rebedor...

Quan la boirina que li en terbolinava la vista permetia uns instants de claredat, s'aixecava i cridava o s'arrupia i reflexionava, buscant entre les ampolles buides algun reflex de veritat, alguna petita claraboia que el portes allà on tot es va perdre...

Ja que en Trevor no es veu capaç de posar nom alló que succeir, intentaré oferir-vos el meu personal i limitat punt de vista. I no, no és metafòric donat que des de la meva finestreta no he pogut entendre ni apreciar tot el que ha anat passant entre ells. Ja sabeu que les parelles tenen un món interior, un espai de dos, un llenguatge propi que als forans mai acabem d'apreciar en tota la seva esplendor i decadència. Malgrat tot sóc un voyeur de proximitat, entreveig prou a través de la reixa com perquè la meva visió, la meva percepció i les meves reflexions puguin ser en aquesta história d'alguna utilitat.

Començaré per situar-me, doncs us cal col·locar el narrador per sentir-vos propers al que l'ocupa i el preocupa. Vaig arribar a aquesta casa farà ara dos anys, el meu fou un viatge sense masses pretensions, sense un objectiu prefixat i sense un destí clar. i com tot bon viatger més permès anar coneixent, descobrint sense presses els rituals, les manies i les esperances d'aquells que caminen aprop teu. Tinguent en compte la meva mida (mai he sigut considerat un dels grans) em convé especialment tenir present la forma de caminar dels meus veïns, per no veure'm aplastat per idees i camins prefixats...

(algun dia continuarà...)

el desequilibri que m'equilibra

2009-11-15T22:08:00.004+01:00

Perquè fa una hora volia escriure sobre la solitud,

perquè aquest matí pensava que era feliç,

el caos s'apodera de mi i l'atendrem em desequlibra.

Miro cap a dins, em concentro en mi, sóc egoista i trobo...

por d'arribar a ser massa feliç,

alegria de plorar la meva tristessa,

ràbia de tanta tranquilitat en la meva vida,

desesperança per la curta eufória.

I em trobo i em torno a perdre,

i us ajudo i us estimo i em sento acompanyada,

i us rebutjo i us odio i em sento sola...

Cada pas que faig em desconcerta i m'emociona,

cada espai que moc em remou i em revitalitza

i m'obliga a reequilibrar-me i em permet fer un pas més...

per un dia de muntanyes russes i voltaretes emocionals,

de creixements, canvis i de caps per avall

mil fotos i una vida

2009-11-09T20:39:00.006+01:00

els publicistes, els nous filosofs i pensadors moderns

els creadors de les nostres noves esperances,

els que modelen imatges ideals per nosaltres,

de vegades encerten alguna cosa...

un petit descobriment per un dia estrany i avorrit,

un dia amb algunes alegries dolces

(ratolins acompanyats de bon formatge

i princesses amb abraçades carinyoses),

una clavada monumental i un coll a mig gas

i finalment una decepció enorme,

haurem de tancar les portes.

Ja se'm passarà...

per la rateta que escrivia una historieta

2009-11-07T17:45:00.001+01:00

Hi havia una vegada una noieta solitaria que escrivia un blog avorrit, un blog sense amistats ni seguidors, un blog sense comentaris ni aportacions. Estava en un moment crucial de la seva vida blogeril... val la pena que escrigui en un espai públic si ningú s'ho mira? estarè fent el pena al ulls del món que es tanquen davant meu? algu s'estarà tombat al sofà de casa seva riguent com un desesperat mirant la meva soledat?

Però un gran dia, ara fa poc mes d'un any, mentre la nena feia la migdiada sota el mandariner de l'hort, entre cels plujossos i sols de tardor, va apareixer una rateta! Una rateta que no es dedica a presumir per les escales (vale de vegades tambè presumeix per les escales els escenaris i les barres, però aquesta história la deixarem per un altre dia...). Una rata que la feu aixecar d'una mossegada al dit petit del peu, la despertar d'un son allargat i li va transmetre una lletja malaltia. Que t'obliga a pensar en escriure d'una froma regular, que t'ensenya a fixar-te en detalls de la teva vida per deixar-los gravats, que t'entraté quan hauries d'estar aprofitant el temps per coses productives (com odien els nens aquestes paraules!)...

Així d'aquesta manera la rateta i la nena del mandariner han seguit explicant-se históries de tant en tant, desitgos d'un dia per l'altre, somnis entre setmana santa i sant joan i esperances entre la castanyada i nadal!

I vet aquí no hi havia gat i vet aquí no teniem gos

i protagonitzant la história una rata recorrent món

que seguirà cumplint anys de vida i de blog

i seguirè felicitant tard... Petons ratota!

un dissabte de no se cap on vaig.

2009-11-07T16:03:00.007+01:00

Es mira la mà, li tremola, des de fa més de tres hores.

S'ha dutxat per intentar calmar-se, ha menjat xocolata,

ha estat mirant la pluja i ha buscat entre els coixins les raons d'aquest malestar.

Però no sap perquè, ni des de quan, ni qui ni com

esdevenen els canvis a la seva vida, ni tan sols sap

endevinar si se'n adona o no quan les coses de debó canvien.

Es decideix a seure i escriure però li resulta un text incomprensible.

Intenta pintar peró els colors se li escapen entre les línies de la fulla.

Posa música trista però no descobreix el sentit de la vida en tres ratlles ben escrites.

Què més pot fer? anar-se'n a dormir i

seguir escoltant ploure sobre la repisa de la finestra?

complir amb el calendari establert com fins avui?

mantenir la farsa i treure l'as de sota la màniga?

sortir corrents vers un país i una vida nova?

deixar d'intentar rés per viure sense saber què?

una música deliciosa per acompanyar un dia sense sentit...

un vespre gris i dolç

2009-11-05T00:03:00.004+01:00

Un nit de tardor entre el vespre i la fosca, encadenu els pasos camí de casa, entre parets conegudes i frases estrenades. Ha estat un llarg dia, replet de moments per oblidar, un dia avorrit, estressant i trist, un com tants d'altres en tantes altres vides.

Les rodes rellisquen a centímetres de les meves cames, la bicicleta frena aprop, tan aprop dels meus peus que quasi em fan mal. Et gires i et disculpes, esperes un somriure desconegut però endevines una mirada furtiva, una queixa que necessita ser expressada.

I tu que ets bell i fort, i tu que ets jove i alegre, i tu que estàs sa i ben alimentat, i tu que mai tens por de res et quedes mut. Mut per tot alló que aquells ulls han viscut, aventures dolces amb finals sobtats, esperances i anhels perduts en el gris d'aquella ciutat.

Però de sobte, aquesta mirada expressiva esdevè crit, llàgrimes i ràbia. Exploten davant teu anys de contenció, i quan els anys han estat recluits durant decenis no resulten fàcils de parar, les ulleres se'm entelen, els sanglotar m'ofega, els punys s'endureixen.

Estàs quiet davant meu i no saps que dir, les paraules de disculpa sonen a canço d'estiu sense sentit, però em vols dir alguna cosa, vols que m'adoni que no estic sola, que els ulls que exploten tambè són vistos en la fosca nit de Girona.

M'abraces, em reculls, m'acompanyes, em desitges, m'imagines, em destapes i resto d'enpeus sense saber aixecar barreres, exposada a uns altres ulls que em miren sense turbar-se, mostrant-me al desconegut acompanyada en la meva solitud.

2009-11-02T18:30:00.003+01:00

Es lunes, amanece oscuro y templado, se levanta dolorida, el mundo la acongoja. Espera al despertador, no quiere adelantarse, los lobos se levantan con el amanecer y justo después ella se viste para la jungla de cemento que la espera detrás de la puerta.

Escoge unos tejanos ablandados por el uso, una camiseta gris que se confunda con el asfalto y unas botas de dura suela para pisar con fuerza entre las nieblas y los miedos. Se cubre los ojos con pinturas de guerra, negro amenazante endureciendo su mirada y rubor falso en las mejillas para acercarse sigilosa a las despistadas presas.

Las víctimas y los verdugos se confunden entre bocinas y semáforos, anda con paso firme a través de los obstáculos que se entrometen en su camino, sin aminorar ni un instante, parar es rendirse y ella a aprendido a base de golpes que la rendición es inaceptable en un mundo de imposiciones, expectativas y millones de deseos por cumplir.

La dulzura, los miedos, sus deseos, la ternura, el dolor, quedan en casa, entre cajas de pandoras que esperan un mundo dispuesto a arriesgar el tiempo de permitir que se abran. Un mundo de privacidades, de evoluciones, de sueños a compartir, de esfuerzo, de la paciencia de esperar que evolucionen.

Que los miedos se conviertan en fortalezas a través de las experiencias y el tiempo.

Que la dulzura metamorfosee en amor entre sueños y engaños.

Que los deseos reinventen pasiones, elaborados entre sabanas y sueños.

Y que la ternura críe confianza para andar sin las armas a cuestas, para mostrar su pequeña muñeca rota, para mostrarse...

castells de sorra

2009-10-26T17:33:00.006+01:00

Mrs. Sandwoman,

Una xiqueta, simple i alegre,

passejant-se per una platja blanca,

sota un cel transparent.

La pell salada i seca de les hores sota el sol,

les ungles gastades de la feina feta i la il·lusió.

Un castell de sorra davant seu,

mil projectes de futur, una vida per endavant.

Construits sobre el petit gra de cada dia,

sobre les esperances i les decepcions,

imaginats sobre el no res dels somnis.

Espera, es mira les onades assetjant,

es preocupa, es defensa i s'espanta.

Calcula muralles de seguretat,

aixeca defenses i prepara excuses,

creix, madura, es perd en la vesprada.

...

Cap de setmana absolutament complet,

plors, rialles, tensions, carícies, mirades,

xerrades, crits, descobertes i poques,

molt poques hores de son.

Companys de viatge, esteu esdevenint

imprescindibles en la reconstrucció del meu

personal castell de sorra, emputxant

amb forces les muralles que cal tombar.

Una abraçada de les completes per tots vosaltres.

una noia dolça i una bonica canço

2009-10-23T01:22:00.004+02:00

.
.

Avui no puc ni vull evitar escriure,

he passat dues setmanes recuperant el ritme

i tambè l'estres previ a l'escapada a Costa Rica.

He passat hores avorrida, algunes tranquila,

n'hi ha hagut de dolces i de salades,

he discutit detalls importants i

grans decisions inútils.

M'he enfadat, he rigut, he parlat,

menjat, dormit i abraçat.

He saltat, ballat, cridat i he trobat a faltar...

Ara mateix sentin a Norah Jones,

una amiga, una noia dolça i riallera

li ha dedicat al seu titi...

Ara mateix sentin a Norah Jones,

només tinc ganes de deixar de sentir

que perdo el temps, que els dies s'escorren

entre les meves mans i que no els aprofito

tan com podria, que no somric prou...

Avui pels titis, per la teva força i

els teus somriures Sandra!

pura vida..

2009-10-06T17:04:00.004+02:00

i perquè així segueixi de moment un paron de blog per iniciar l'any amb forces renovades...

en camí de no se on n'hi m'importa...

2009-09-30T18:25:00.004+02:00

S
U
R
R
E
A
L
i
S
M
E
.
.
.
.
.
.
Un poble de mil contrastos,
de 42 nacionalitats,
de mil doscents habitants,
de rastes incontables,
de reagge permanent,
d'imatges imponents,
de llum transparent,
d'amistats irreverents,
d'imperials suaus baixant entre les dents,
de sushi de fusió,
de facebook, malabars i rent a bikes!
.

segueixo en terres ticas

2009-09-25T03:47:00.004+02:00

No tot ha sigut tan perfecte com, cabria desitjar, pero queda clar que en aquesta vida no es pot tenir tot!

De moment primera entrada al blog que jo sigui capac de recordar feta amb un teclat sense ces trencades!

Em quedo sola o sigui que segurament en la proxima setmana tindre mes temps per pensar entrades al blog i per utilitzar les fotos que ja he fet!

La Cris ha decidit que ja en te prou de viatge i que no li val la pena aprofitar la setmana que ens queda, i jo malgrat espero no fer.te patir massa (tanquila mama!) no penso perdrem ni un dels dies que em queden!

De moment dema marxo cap a dos dies de parc natural i canals salvatges a tortugero i despres quasi una setmana a Puerto viejo de talamanca, terra de reagge, rastes afrocaribenys i platges impressionants! a veure com se'm dona 8 dies soleta!!!

camí de noves experiències...

2009-09-12T16:57:00.002+02:00

Desprès d'un agost desesperant, irritant, estrany i surrealista, demà faig el primer pas cap a una nova experiència, o mil. Estarè absent de la vida blogeril fins el mes que ve i me'n moro de ganes, de desaparèixer de tot el que m'és habitual. De descobrir el meu jo a l'altre costat de l'esfera terrestre, allà on el termómetre sempre marca primavera.

PURA VIDA!

Viatjar...

2009-09-07T13:25:00.003+02:00

Menjar be, dormir be, anar on es desitja, estar on interessa, no queixar-se mai i, sobre tot, fugir com de la pesta dels principals monuments de la ciutat.

Jules Renard (1864-1910) Escriptor i dramaturg francès.

foto by atmosphere in flickr

ampolles buides

2009-09-03T18:12:00.003+02:00

foto by Salfuman a Flickr

tarda vespre surrealista

2009-08-31T23:52:00.003+02:00

avui

tarda

vespre

d'espiral

surrealista

novetats

vins

irrealitat

més novetats

doloroses

gracioses

espantoses

hilarants

delirants

elegants

traïcioneres

ébries

nocturnes

correccions

poca son

i demà més ...

podem intentar-ho...

2009-08-26T14:22:00.002+02:00

com no assecar-nos sota el sol de justícia
que avui il·lumina el dia?
què fer perquè els dies deixin de córrer
un esprint sense meta?
quan parar la pols i el temps que forma flocs
blancs a la juvenil cabellera?

podem ocupar un bosc de desmais
i dormir la migdiada entre les fulles
podem balancejar-nos al ritme de
la terra tombats a la platgeta
podem encetar un quilo de gelat
i congelar el temps fins acabar-lo
podem mirar córrer la vida d’un altre
davant els nostres ulls innocents
podem viure entre línies
noves aventures en realitats paral·leles
podem sentir la música entre
els tendons quan ballem les hores
podem escoltar el pensament
d’un altre si ens deixem acariciar
podem imaginar els seus sentiments
mentre ens xiuxiueja a cau d’orella
podem... fer el que podem...
viure-la perquè corri una mica més a poc a poc

roba estesa...

2009-08-24T14:41:00.004+02:00

un cap de setmana per

posar dilemes sobre la taula,

per somriure quan ve de cares

i bramar si cal en nits de bona companyia,

perquè sota aquest sol de justícia,

els dilluns il.luminen totes les esquerdes...

cadascú a cercar la seva sombra
que les hores de sol demanen solitud

i cada peça necessita el seu espai a l'estenedor...

més evolució

2009-08-14T11:23:00.004+02:00

dijous...
un munt de sentiments,
cent moments diferents,
pujades i baixades,
confessions inesperades,
brusques converses
i dolces abraçades

divendres...
dos despertadors sords,
una melena sota l'aixeta,
un bon fart de correr
i incapacitat de concentració....

evolució

2009-08-12T14:10:00.006+02:00

dilluns,

tot un dia de feina per endavant,

mil coses per acabar repartides,

discusions sense resultats clars,

un cansament inméns que no em deixa veure,

...

dimarts,

aturada de preocupacions,

converses esceptiques,

avistament de recolzaments,

dolces abraçades

i cap ganes de nous projectes

...

dimecres,

un cervell emboirat
i ben gens preocupat
enfronta el dia de feina
amb intenció de que s'acabi aviat
ganes de sopar i grans converses
obligacions amb poques ganes de satisfer!
...

nanny diaries

2009-08-06T23:02:00.006+02:00

Avui per primer cop me l'han deixada per mi soleta, en 60 cm d'allargada reuneix ja 6 quilos d'experiència.

I com els bons programes de la tele, porta ja quasi 100 dies d'emissió, amb 24 hores de somriures, respiracions inaudibles a mitja nit, dolços esmorçars, sabrosos dinars, riallers berenars i tendres sopars de teta, centenars d'embrutides de bolquers, ploraneres de mezzosoprano, banys d'espuma entre plàstic transparent, cançons de cuna i un pare, una mare, una tieta, quatre àvis i tres besavis embadalits a més de tot un batalló de cosins llunyans i tiets i tietes per vocació.

Fa uns 20 minuts que són fora, l'han banyada, li han donat el pit, s'ha relaxat i me l'han deixada dormint... i ja he passat tres cops per l'habitació... i si deixa de dormir tranquila, i si s'ha espatllat el walkie, i si no la sento respirar, i si està incomoda a la cuna, i si s'ha fet pipi a sobre, i si el bolquer la molesta, i si té molta calor...

Em sembla que acabo de decidir no ser mare...
us mantindré informats!

preparació...

2009-08-04T17:58:00.002+02:00

un metall fi i cilíndric, penetrant la pell,
travessant el múscul, arravessant la barrera
més íntima de la meva persona física.

un líqud estrany, d'un color artifical,
dins un pot de cristall transparent,
en un idioma que no comprenc.

una professional eficient, atenta,
que intenta explicar-me quelcom
molt llunyà a la meva realitat palpable.

dues punxades diferents, una tirita a cada braç,
un "relaxa't" i un somriure a l'altre costat de la camilla
i mil consells i mil postals de colors a la paret

i vint dies d'escapada, d'experiències,
un destí desconegut,
desenes de hores de preparació,
centenars de fotos a realitzar,
mil experiències i records a recollir...
Costa Rica cada matí una albada més aprop.

carícies vora el mar

2009-07-28T22:54:00.003+02:00

que passa quan els peus són alliberats
de l'opressió d'un calçat incòmode i antiquat?
senten sota seu el terra xop i salat
que les onades abandonen a fil de costa?

que passa quan els peus s'inflen al respirar
sense aquell calçat de cuir trist i arrugat?
suen sobre la gespa humida, recent regada,
que t'omple les narius amb olor de novetat?

que passa quan els peus estrenen durícies
al abandonar el calçat gastat i sense pietat?
caminen lleugers vers un mar de llàgrimes
o cerquen melodies per il·luminar somriures?

foto de J.Star

PD. Rata... gràcies per ser-hi entre riures, entre crepes i a la xarxa, els matins de lectura i les nits d'escriptura no serien el mateix sense el teu cau. Ens veiem dijous i penso somriure des del pati!

PD2. Josep Mª! he adjuntat el teu correu com a comentari, mil gràcies per la lectura i els SI! una forta abraçada

farta!!!

2009-07-26T15:12:00.002+02:00

n'estic farta...

farta de la insuportable calor

farta d'escopsar males notícies

farta de passar les vacances menjant

farta de sentir no, quan desitjo un SI

farta d'acomodar-me als altres

farta d'esperar resposta

farta de sempre la mateixa cançó

farta de colors tristos a l'armari

farta de serietat innecessària

farta de dos glaçons al café

farta d'un sofà incòmode

farta de somriures falsos

farta de perseguir-te i no trobar-te

farta de plans incomplets i perduts

farta d'abraçar sense rebre

i amb ganes de tornar a treballar...

qui ho havia de dir...

un salt

2009-07-16T00:27:00.003+02:00

Un canvi, o mill d'ells a cada pas,

saltant entre rombs, emocions i records

la meva vida ha esdevingut una constant variació,

una historia verdadera amb reflexes d'éxit i de fracàs,

amb imatges de llars i camins sense punt d'arribada,

intencions estroncades i paraules dolces.

Atreviments recollits per un gràcies profund,

amics redescoberts en miralls paral·lels,

on abans gaudia d'un germà demà en seran tres,

cada volta més a prop, entre les costelles i els pulmons

Novetats sinceres, descobriments crus i revoltes interiors

la ràbia esdevè por i l'amor tan sols desig.

forat negre temporal...

2009-07-09T01:07:00.003+02:00

Aquest matí, cap allà les 9, instal·lada ja al despatx, ja sabia de què aniria el próxim post... he obert l'agenda i m'ha engolit una especie d'ansietat incomoda que s'em queda a la boca de l'estómac i que, al revés que la resta del món, m'obre la gana de mala manera!

He vist en aquesta pàgina amb pretensions inconcluses un foto d'un forat negre astrológic o astronómic (mai he entès la diferència massa be...) i una explicació del munt de responsablilitats, compromisos, actes, celebracions, trobades, dinars, concerts, visites, viatges, estades, converses, cerveses, bailoteos, festes majors, sopars... que encara tinc pendents o que desitjaria poder complir les promeses en què es vàren organitzar...

Però de sobte ho he vist clarament, entre els missatges de la ratetaqueesmudad'escaleta i els jocsdelfeisbucnoméscincminutsiprou no hi ha en la meva vida un forat negre épic per on s'escolen les hores, ni sóc una heroina lluitant contra uns malvats capitalistes lladres de minuts, ni tinc una addiccióa consumir segons sense fi...

TINC UN PLAYMOBIL OBRINT CANONADES A LA MEVA MAL ORGANITZADA AGENDA!

foto robada del flickr de :GABO:

PD: per no perdre el ritme m'en vaig d'estada/retiro/viatge interior/stage psicológic aquest final de setmana, per tant despareixo de nou...

BON CAP DE SETMANA i PETONS DOLÇOS DE MANDARINES MADURES!

i per tot el demés...

2009-07-03T02:31:00.005+02:00

suc de taronja natural de vermut...

_____2,35 eurus

passa la tarda de xerrameca

amb la companya de pis...

_____0,00 eurus

sopar de preparació de vacances,

tres cristines camí de Costa Rica,

amb bon sopar, millor conversa i

la fresca de la terrasseta del Cau del Llop...

_____16,50 eurus

una birra tranquileta a Carpes

amb la companyia del boig que

dorm a tres portes de mi...

_____3 eurus

la ratafia per tancar la nit,

i despertar les fins ara

apagades ganes de bailoteo...

_____6 eurus (aquí s'han passat)

mitja birra per organitzar algun

sopar inesperat per mitja setmana

i fer entrar la soneta...

_____1,50 eurus

un somriure inesborrable,

confidencies d'entresetmana,

bailoteos al so de muchachito

i dir que no al concert de l'any...

_____NO TE PREU!!!

i per tot el demés....

revelació!

2009-07-02T09:13:00.010+02:00

No m'he pogut aguantar, era molt d'hora al matí quan m'ha vingut aquest post a la ment, hi hauria d'haver estat aprofitant el temps

però no em podia contenir...

Sabeu aquelles preocupacions,

temes que tens al cap o al cor de fa temps

i que el no veure'ls clars et tenen

en un nosequèquenoemdeixadormirtranquila

o en un noveigclarquevolaquestdemi

o en un sisapigueselquepensesdemi

o en un sipoguesveure'tperunpetitforat

I de sobte, en un petit instant, un detall, una casualitat sense cap importància en altres moments et revela amb claredat que, com a mínim, vas per bon camí o que no tot és tan greu com et sembla les nits fosques i xafogoses en què els llençols no et deixen dormir...

Avui de bon matí he tingut un moment de veure-hi clar, una petita revelació diària que m'ha fet somriure i que necessitava deixar aquí plasmada...

Uns ulls que s'aixequen per observar enlaire, observats per darrera, per uns altres ulls anhelants... Un cervell o un cor que es recorden de mi encara que no hi sigui... o que, millor dit, no hi sigui per tu, no em veus, en aquell precís moment en què em busques no em trobes...

Intento deixar de somiar truites que encara és molt de matí...

..però no puc...

una fada dolça

2009-06-30T00:13:00.003+02:00

Retalls esparracats entre les ales,

moments per despertar esperança,

per aixecar ànims decaiguts.

Taronja energètic per les parets de l'anima,

vols entre asfalt i senyals.

Músiques metàliques entre les cortines

i ganes d'abraçades acuàtiques sense demanda.

mitologia urbana, robada del flickr de sinuhe gorris

un munt de basura

2009-06-27T22:51:00.002+02:00

A vegades es gira la vida i tot resulta una merda, arriben notícies que mai haguessis volgut sentir i no et surten les paraules i els protocols i la poca educació que has recollit en aquests anys no et serveix de res. Els mots són buits i només poden emplenar blogs, que també són buits del que realment importa...

Ara veig el món lleig, ple de basura, només tinc ganes d'escupir al destí i enviar-lo a la merda...

l'únic que queda són les persones, persones que ens acompanyen i acullen, persones que escolten i abracen, persones que voldrien estar al costat de les que pateixen i quan no hi pots ser, doncs desitjar que tinguin aquells a qui estimen aprop...

foto extreta del flickr de desdibuix - miquel

apagada...

2009-06-25T22:58:00.003+02:00

Un dia tranquil, despertant lentament

replet de possibles sorpreses,

una dutxa freda activadora i energètica,

color mandarina i gust àcid a la llengua.

Un sol intermitent que escalfa uns peus

perduts entre l'asfalt, invadits de gris.

Hores de llum a través de lletres negres,

pensaments enfosquits per cafés carregats.

Finestres translúcides amb persianes arrugades,

feina, paraules, idees, frases i toves mentides,

comissures arrastrades per la gravetat...

foto impressionant robada a Cortnie dee

desubicada

2009-06-22T16:24:00.002+02:00

treballant però només puc pensar en el sopar d'avui...

menjar el que una consegueix ...

(una mica més si els companys de pesca són generosos)

tranquilitat vora el mar a les 9 del matí...

llevar-te per gust abans de les 8...

esmorçar l'entrepa amb patates sobre les roques...

alguna marca sobre la pell per la resta de l'estiu...

genolls pelats com quan tenia 9 anys...

al vespre us paso foto i descripció com deu mana!

expectatives

2009-06-11T19:20:00.002+02:00

f. Esperança d'aconseguir una cosa, si es dona la oportunitat que es desitja.

Avui se'm ha acudit repassar el blog, fins al final... o, millor dit, fins el principi...

tants canvis en tant poc temps.

Ara fa ja dos anys que estan a Barcelona em vaig estrenar, i passant per sobre dels diferents post m'he anat veient creixer...

he vist aparèixer i desaparèixer les dèries de la meva vida, els petits obstacles de cada dia,

les amistats més properes i més passatgeres,

alguns que fa dos anys no existien i avui són imprescindibles,

els nous descobriments,

expectatives acomplertes i algunes no,

petites coses cada cop més clares,

d'altres més perdudes que mai,

els nois que m'han fet riure, plorar, cridar o callar,

els dubtes que m'han espantat

i les idees que m'han fet seguir tirant,

he llegit poesia, escoltat música

i viscut grans moments,

he trobat a faltar, he odiat, he estimat i sobretot...

he escrit, escric i escriure

i segueixo amb mil expectatives, algunes es compliran, algunes no... però espero que els vostres comentaris no siguin de les segones!!!

+ paraules

2009-06-10T14:07:00.004+02:00

esgotament

festa major
cansanci

organtizació

tires de pell

dinars al sol

rialles diminutes

plors desconsolats

molta son

sopars a la fresca

redescubriments

decepcions

novetats

alegries

dificultats

superació

incapacitat

reclamacions

intencions

pessimisme

alcohol

falta de respostes

absència de preguntes

males notícies

desaparicions

+ intencions

+ incapacitat

i moooooolta mandra...

"El estilo de vida de este siglo ha gestado nuevas enfermedades relacionadas con el Stress laboral y la Desocupación, una de ellas adquirió la denominación de Burn Out ( quemado ) o síndrome de Tomas. El síndrome de Tomas lleva su nombre por el personaje de la novela "La insoportable levedad del ser", del director checo Kundera, donde el protagonista "Tomas", era un individuo que había perdido su autoestima, su actitud evidenciaba desánimo, tedio en la labor diaria y ausencia de expectativas de mejoría."

http://ethosvirtual.blogspot.com/2008/05/agotamiento-profesional.html

2009-06-05T01:13:00.005+02:00

Com molt encertadament comentava la rata a l'últim post,

per alguna cosa és sàvia i es passeja entre paraules continuament,

a més paraules més possibilitats de que s'emplenin de boniques emocions...

Conclusió lógica:

a més música més possibilitats de descobrir un petit tresor...

doncs avui tres

LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE CARLES CAROLINA

EL PETIT DE CAL ERIL

i THE NEW RAEMON

tres projectes, tres veus diferents però que fan servir les paraules

d'una forma sencilla, clara per mi i amb un to dolç que alleugera

les estones, que fa passar els moments i les penes amb un color diferent.

Si us agraden els Manel, no us els perdeu!

i a partir de demà, molt bona festa major als cassanencs i cassanenques!

i als que no sou convilatans... bona votació i bon cap de setmana!

petons dolços amb regust a que tinguem sort, de lluisllach cantada per The New Raemon

masses paraules buides

2009-06-03T00:17:00.003+02:00

tres detalls plens de paraules inútils en un dia:

_ una discussió amb un company proper, 10 minuts discutint sobre quelcom en el que estàvem d'acord, sort que era de feina i ens coneixem prou be com per veure'ns venir. Finalment les paraules han sigut útils, i ambdos ens hem desfogat i posat d'acord (be, més o menys!)

_ una lectura llarga, 22 comentaris a través del cassadigital sobre els caçadors, la burxa, les intencions, les ganes de participar, medalles immerescudes, mentides ... que fàcil, amb quan poc temps, quantes poques energies calen per treure les ganes de participar als que ho fan amb il.lusió. Sort de les bones respostes i de la necessitat de fer alló que un disfruta.

_ tres hores de teràpia, de què únicament aprofitaria mitja horeta... poques possibilitats d'entrar a parlar sincerament, poques ganes de tocar el que dol de debó, el cervell centrat en la teoria, el cos en les seves própies necessitats i les emocions vitajant a on no se si són ben rebudes...

Sort que, com en la imatge de :metamorfosis:, extreta del flickr, de tant en tan apareixen boniques paraules entre tanta ferralla inútil, un Bon Dia!, un agraiment, un que guapa, un us trobava a faltar, un t'esperava per sopar, un xiste, unes paraules dolces, un et desitjo ...

Esperant com sonaran demà les noves paraules a escoltar,

Bona Nit a tots/es els lectors silenciosos.

mandra

2009-05-31T21:04:00.003+02:00

hi ha hores, de vegades dies enters, setmanes en alguns moments i anys en els casos més deseperats, en què el cos no permet llevar-se... en què obrir els ulls de bon matí és un suplici i un calvari... en què preparar el café, posar aigua i encendre la cafetera són una marató... en què netejar 4 vasos és una gran aportació a la humanitat... en què passar el dia tumbat a la platja és una gran aventura... en què una visita de cortesia és el màxim que se't pot demanar... en què el sopar més elaborat serà pa amb embotit...

que estic mandrosa,

és diumenge,

demà serà dilluns,

no tinc ganes de fer rés,

els meus companys de pis no paren de netejarrrr!!!!!!!!

estic veremella com un llamantol

i no paro de pensar en qui no hi és...

calaixos sense fons

2009-05-27T23:38:00.005+02:00

Estira la mà, amb suavitat

pren el pom ja gastat

i sent a través de la pell,

entre les puntes dels dits,

les esperances recollides.

Li ha costat tant poder estar a soles amb ell,

sentir el silenci i l'eternitat entre els dos

tenir el seu moment d'intimitat,

que ara no desitja, no vol, no pot

precipitar-se.

Acaricia amb suavitat el metall,

la pintura estriada pel temps,

la fusta ferma i serena.

Olora les experiències viscudes,

escolta la música recollida.

Recorda el que encara manté,

recollit, acollit en el seu interior.

Els sentiments mantinguts

en dies de sol, en dies de pluja,

cobert de la hipocresia de la vellesa.

Imagina mil noves sensacions a descobrir,

l'evolució de les setmanes de primavera,

un nou amor? un nou amic? una nova decepció?

Un calaix de vida per obrir,

espai temporal per atrevir-se

hores, sopars, dies, frases

....

llum en els porticons

2009-05-23T01:57:00.004+02:00

atravessant els vitralls

els semafors encara en verd

resten solitaris en l'asfalt

i els vianants creuen oceans

la calidesa en les parpelles

modula el meu ciclic esser

esdeve en mi el canvi

rotula un nou dia despertant

crea per mi un mon diferent

llum blanca i matutina...

penetra en els somnis

trenca sobtat rutines obscures

enfoca la buida immensitat

del meu raco mes privat

crea per mi un com diferent

llum blanca i matutina...

destapa entre arrugats llençols

malsons de falta i enrenou

anhels porucs e insospitats

conquistadors en la fosca

sentirme entre les nausees

d'empalagosa necessitat

un ull s'inunda de nosaltres

l'altre resta en la injusta raó

crea per mi un nom diferent

llum blanca i matutina...

avís per a navegants

2009-05-18T21:14:00.008+02:00

Has vist que bé que he parlat? quan he articulat

Quin discurs tan ben travat? tot tartamudejat

Quins principis clars i ferms mentre vaig perdent el ritme?

dignes d'un home de seny? i d'una dona amb rauxa?

Peró un avís per a navegants, i per peixos despistats,

fes-me cas els dies senars o els parells si són dimarts

i els parells fes com qui sent els senars en els convents

que a la platja hi xiula el vent. i a la sacristía el mossén

Sembles franca quan em dius em poso tonta quan rius

atractiu entre atractius per mi dels més vius

i que estimes, en el fons, d'un oceà de condicions,

les meves imperfeccions. només les veig entre raons.

Però jo, que vinc de grumet, i ets home ben dret,

els dies parells et crec, si no són dimarts de prec

que els senars, sota els pins, fent rodar carioques florescents,

tan sols cantes rodolins i em perdo entre estranys

cantada divina i divertida pels Manel, ahir amb bona companyia però sense peixos de colors, aquesta va per tu perdut, si la llegeixes ja l'entendràs... crec...

com avís pel/els

navegants

que pogueu llegir

sense entendre rés,

únicament dir-vos

que sovint

ni el que tecleja

sap que vol dir,

però si què us

vol recomanar.

Deixeu-vos perdre

entre el disc dolç,

surrealista i juganer

dels Manel

i la seva estrena,

els millors

professors europeus.

Bonperfis'acabaaquestdillunsinterminable!

Petons dolços de la Tina de les Mandarines!

amb les portes obertes

2009-05-16T15:51:00.005+02:00

dos minuts per reflexionar-hi

un instant per decidir

mil portes en què pujar

llum inmensa a l'exterior

la foscor desconeguda

nous companys de viatge

mirades entre seients

preguntes cordials

respostes indiscretes

...

Per als que passeu per primer cop, pels habituals silenciosos

i per als desconeguts si és que existiu, si és que us passeu,

si és veritat que em llegiu...

Seran ben agraides les crítiques, els comentaris, les burles, les indirectes, les dobles lectures, les insinuacions, les floretes i tot alló que vulgeu deixar per escrit!

a través del fum

2009-05-12T23:31:00.005+02:00

A cada instant, entre el desig de passar la mà i trencar la suau columna que s'erigeix davant meu i la necessitat de seguir mirant-la, de sentir-la sobre la pell...

El palpit de les coses que no volem que canviïn, però com el fum necessiten moures en tot moment o desapareixen amb el més petit sospir expressat...

Ens intoxica la necessitat d'aspirar-lo, ens falta l'alé amarg d'assaborir-lo i t'oloro, l'oloro entre els llençols com si hi fos, com si hi hagués sigut en algun moment...

A través del fum hi veig clar, se m'apareixen els desitjos que m'he tragat, s'esbaeixen les pors atesorades, s'enmirallen les esperances reescrites...

de Txuma Campos, foto extreta de la web: crtlaltsupr

bubbles

2009-05-11T23:50:00.006+02:00

Allargo lentament els dits, amb aquella intensitat

amb què s'acaronen els nadons, intentant no espantar-los

ni trencar el ritme del temps que tenen,

no despertar-los ni canviar el sentit dels seus somnis diurns.

Escolto des del silenci que ens envolta, el cor bategar

entre les seves costelles, la sang circular a travès dels seus braços,

les dents petar al voltant de la llengua

i la pell del seu cos eriçar-se amb el canvi de temperatura.

És com acostar-se a una bombolla en moviment,

els colors que reflecteix, la llum que et retorna a travès de l'aire.

Esperes gaudir d'un contacte tendre, del seu cos tou,

de l'espai i el temps que ha empressonat, però tinc por...

por...

por a trencar l'instant

por a despertar

por a espantar el moment

por a que no siguis tu

por a deixar de ser jo

por a fer un pas de gegant

por a enfonsar-me en el fang

por a desafinar allò que sona be

por a rebentar la bombolla

por a tancar altres portes

por a perdre'm mil esperiències

por a guanyar-ne d'altres

por a que tinguis por

por a la por

por

colour bubbles by Digital Terrorist al Flickr

contrastos clarobscurs

2009-05-09T20:52:00.008+02:00

Tènue llum de lluna.

Blanc trencadís.

Tendresa florida.

Aroma a fruita dolça.

Branquillons doblegant-se.

Negre nit intransitable.

Instants d'espantadissa.

Sota la calidesa feta arbre,

envoltats d'olor a sucre,

mentre l'obscuritat es fa de pedra

creixen dos infants.

Es miren amb suavitat,

desfant antigues contradiccions

entre càricies de paper.

La vellesa, com la vesprada,

arriba en sobtada sorpresa,

se'ls troba abraçats sota els pètals.

Espantats per la rapidessa,

volen retornar a espais inexistents,

esdevenen pardalets, sense niu,

peixos sense dolça aigua de repòs.

desperta a les 2:00h de la nit...

2009-05-08T01:46:00.003+02:00

Que fa una persona amb el seny preservat a les 2:00h d'un dijous, vigilia de dia feiner, desperta però tumbada al llit de casa, sota la manta i el nórdic des de fa més de dos hores???

En primer lloc aclarir que lo del seny preservat és una opinió personal amb la que segurament més d'un/a no estaria d'acord i tindria els seus arguments, vàlids sens dubte...

Informar-vos tambè que el metge ha decidit, molt assenyadament he de dir, donar-me el dia de demà com a "festiu", jo suposo que no ho ha fet exactament per mi, si no per salvaguardar als meus companys de feina de la temuda...

inflamació de les amigdales o altrament dita angines !!!

Resulta, doncs, que les angines i el metge han decidit que demà no tinc hora per llevar-me, i que les beneurades drogues legals (o antibiotics/ibuprofe/paracetamol) han iniciat la seva guerra no humanitària contra la infecció i els símtomes que l'acompanyen.

Per tant he decidit dedicar aquestes nocturnes i tranquiles hores per avançar en la lectura del meu autoregal de st.jordi...

Un magnífic conte... imprevist i deliciós... que em permet parlar amb la mort, com si fos la peixetera del barri... i em manté desperta a les 2:00h de la nit...

merda!

2009-05-06T21:14:00.005+02:00

Sabeu aquella sensació d'aixecar-te

que sembla que flotes...

fins que el teu cap s'enlaire

més d'un pam sobre el coixí...

Llavors notes com el teu cervell

no acabar d'encaixar dins el caparró

que deu et va donar, que les articulacions

han decidit deixar de moures

amb normalitat i xerricar i queixar-se

cada cop que pretèns apagar el maleït

despertador...

Que no, no ha agafat la grip ni

s'ha quedat afonic el carbon!

Decideixes que el cap de setmana a Albacete

t'ha passat factura i que et pots permetre enretirar-te

del món unes miserables 24hores, truca a la feina...

a la central de la feina, al master que havia de fer al vespre,

abandona la intenció de revisitar la recent estrenada neboda...

I desprès de 4 taronges i 2 ibuprofenos, ja fas millor cara

i decideixes que l'endemà aniràs a treballar...

T'aixeques de bon matí i ho aconsegueixes!

i a les 16:00h... al retornar a caseta per dinar...

de nou a 37 i mig i amb el cap apunt d'esclatar.

Sort que com a mínim no sóc de les que

es mort amb l'arribada de la febre...

més aviat les trobo a faltar

quan fa anys que no hi caic...

els somnis acompanyats de febre

amb un punt d'al·lucinacions...

les cures amb que "normalment"

va acompanyada...

PD: i no, "principi del fi" i "rata sàvia", desprès de respondre-ho unes quantes vegades...

No he estat a Mèxic. jeje Petons guapots lectors!

sense més paraules...

2009-05-04T21:16:00.001+02:00

us presento...

TEIA

MaNDaRiNeS àCiDeS

Último Brindis 2011!

Para hoy que es presente apunto de convertir-se en recuerdo pasado...

un poema de Nicanor Parra, porque aunque hable de tiempo futuro, es ese futuro inmediato, el que nos ocupa el presente, el que viene justo después del ahora que acaba de pasar ante nuestros ojos.

Un beso, un gran abrazo y mucha suerte en 2012!!! Último Brindis Lo queramos o no

sólo tenemos tres alternativas:

el ayer, el presente y el mañana.

Y ni siquiera tres

porque como dice el filósofo

el ayer es ayer

nos pertenece sólo en el recuerdo:

a la rosa que ya se deshojó

no se le puede sacar otro pétalo.

Las cartas por jugar

son solamente dos:

el presente y el día de mañana.

Y ni siquiera dos

porque es un hecho bien establecido

que el presente no existe

sino en la medida en que se hace pasado

y ya pasó...

como la juventud.

En resumidas cuentas

sólo nos va quedando el mañana:

yo levanto mi copa

por ese día que no llega nunca

pero que es lo único

de lo que realmente disponemos.

Nicanor Parra

una nit qualsevol... una noche cualquiera...

un diumenge en silenci sota el sol...

un dit petit apretat...

un regal arribat desde la Casa Grande....

Catanies kokeshi

espantaocells

Qualsevol nit pot sortir el sol

peus descalços sobre asfalt

temps, edat i hores

fabula de llibertat compartida

pels inicis

BON ANY A TOTES I TOTS!!!

amb les mans a la massa

inventant malabars

oruga, crisàlida o papallona

fugir endavant...

i si només està entreoberta?

finestra oberta

ales transparents

petons inconclusus

penjant d'un fil...

tancat per vacances...

tuk tuk

ja som aqui!

tres somriures que s'escapen...

caldrà treure les dents...

New world, dead monkey

incoherències sanguinies

incoherències blanques

rossegant-me les ungles...

ganes de kms

riures i histeria madrilenya

flotar

atravessant l'andana?

quan en teniem 28...

sóc un puzzle!

perill... no us acosteu?

daemon

27

flama amb gana

flocs sobre mullat

ara...

i desprès de flotar...

flota!

farta de nou... algun dia n'aprendré...

cru sobre marbre

divendres matí...

ampolles buides II

el desequilibri que m'equilibra

mil fotos i una vida

per la rateta que escrivia una historieta

Un beso, un gran abrazo y mucha suerte en 2012!!!

Último Brindis

Lo queramos o no