24/1/08

juas juas!!!

trippicalzaslargas...
a ver si voy a
benicasssim este año,
que tiene un cartelon
que se me hace el culo
pepsicola!!!
_
palote,
palote,
palote ( !!! )
_
saltimbankis
( the artic monkeys )
_
impossible no partir-se la caixa!
_
que estic per comprar-me la peluca...
pel del 2008 !!!
_
de moment confirmats:
_ My Bloody Valentine
_ The Rumble Strips
_ BabyShambles (sip, tot i que una confirmació d'aquests...
no te gaire credibilitat no? jeje)
_
de fet és igual!
encara que el cartell no mates molarà que ti cagues!
esperem poder quadrar les vacances com deu mana!!!
envieume sort!

22/1/08

esperant...

de vegades, se'm mengen les sensacions,
malauradament no sempre són positives.

avui, sensació d'espera...

no és que esperi rés en concret que pensi que m'ha de passar,
ni que desitgi coses que se que no passaran...

no em vai fent gran i últimament quan se que algu no passarà,
perd la gràcia que li conferia el to verd esperança...

té més a veure amb la sensació continua d'impas,
d'estar sempre a mig camí d'alguna cosa...

serà aquest el sentit de la vida? passar el ratu?
i no em digueu que lo important és aprofitar el temps!
aquest argument de cuna i institut ja el tinc mamat i vomitat,
tampoc dic que aquestes sensacions em facin passar una mala estona...
sencillament i són i no acabo d'entendre perquè...

serà inherent a la vida humana?
com ho és el mal auguri quan les coses ens van be? sabeu
aquella sensació de que si alguna
cosa funciona no pot durar gaire?

no se serà que no treballo prou?
o que penso massa?
o que necessito aficions?
o un polvo?
o més drogues?
o més lectura?
o menys ambició?
no se...

18/1/08

sense actualitzacions...

massa coses per recordar, horaris del curro...
feinetes per casa, detallets a fer...
només tinc temps d'anar actualitzant l'agenda!
.
però aquest finde promet !
.
aquest vespre, encara no està clar,
però promet tisanes i xerrades relaxants...
desofecs varis, deliris superiors i esperem que
alguna que altre rialla entre nenes!
.
demà de bon matí, camí de camprodon!
excursioneta (a ver si ens toca el solet o toquem un pel de neu!)
i un bon dinar amb millors vistes i companyies!
.
dissabte al vespre encara sembla lluny!
.
però diumenge... més dinars a l'exterior,
que trobeu a faltar el solet estiuenc???
.
o sigui que de treballar res de res!
que per això ja existeix el dilluns!
.
i...
només em queda improvitzar...
.


:

ulls mandarina que desperten d'un futur incert,

deliris que desapareixen entre núvols de cotó,

líbidos trepidants, muntanyes de fantasies,

taronja energètic entre les meves cames.

.

espais, retrobaments, separacions desitjades,

mentides entre llençols, química desenfranada,

mirades verd esperança o verd al.lucinades

racionem? obviem? oblidem? podem?

.

voluntat d'aplacar fal.leres primàries

solucions mentals, mecàniques, modernes,

contenció figuarada, dolça irrealitat

resultat?

:

by jo i punt

15/1/08

petits regals narratius

millorant l'estat anímic del últims dies...
.
el repós social d'aquest cap de setmana m'ha servit per aclarir conceptes, idees, delíris, somnis, pors, i tot alló que acostuma a dilapidar el ja de per si patètic nivell de la meva autoestima.
.
aquest matí, entre una trentena de adolescents amb acné, he experimentat el que molts anomenen sentir-se realitzat a la feina! poder encara la salvarem! al curro i a mi pel camí!
.
Us deixo un conte que fa uns mesos va aconseguir posar-me la pell de gallina, potser perquè al treballa on treballo sóc capaç d'imaginar una cara pel protagonista...
.
o potser no, poder és només que és un gran conte...
.
.

Patrullas
.
Como un chacal a la caída del sol, el chico estaba en una esquina del barrio esperando que pasara la presa. Entonces vio a una mujer de mediana edad que cruzaba la calle, y con la misma acción medida de otras veces, él salió disparado desde atrás, se abalanzó sobre ella, le arrebató el bolso y siguió corriendo, sin que ninguno de los dos se hubiera mirado a los ojos. Mientras huía, el joven drogadicto fue escarbando el botín, y tres manzanas más allá arrojó el bolso vacío entre dos coches aparcados para quedarse sólo con la cartera. Se sentó jadeando en el banco de un paseo y comenzó a explorarla con los dedos temblorosos. Contenía 3.000 pesetas, cantidad suficiente para la dosis de ese día, pero en medio de las tarjetas de crédito había algunas fotografías, y en una de ellas el joven, lleno de espanto, se descubrió a sí mismo sonriendo en un parque abrazado a su madre. No pudo evitar las lágrimas al leer en el carné de identidad el nombre de la víctima junto a aquel rostro sellado. No obstante, con ese dinero se pinchó. La madre, muy excitada, contó esa noche al llegar a casa que un drogadicto la había asaltado, y su hijo la escuchaba en silencio mirando muy pálido el plato de sopa. Los padres no habían descubierto aún la jeringuilla dentro de las bambas podridas del chico, pero el marido era uno de esos que habían decidido implantar el orden por su cuenta en la calle a bastonazos. El azar de la ciudad quiso que esté hijo atracara a su madre en una esquina, aunque poco después el azar se hizo más terrible todavía. Bajo un cúmulo de linternas rojas, una patrulla de justicieros privados estaba dando una batida con palos para limpiar de drogadictos ese barrio de clase media. De pronto, aquel padre airado se vio arreando garrotazos a un muchacho tirado en la acera, y sólo cuando fue iluminado por los furgones de la policía, que llegaron en su auxilio, el hombre se dio cuenta de que estaba apaleando a su propio hijo, el cual sólo gritaba palabras inconexas de perdón sin lograr ser entendido.
Manuel Vicent
i de banda sonora... Aturats en un embus de PAPA:NOES
un recent i gran descubriment

13/1/08

diupassant, diusuperant, diudescansant..

frase anónima robada d'una web de pena, però la frase e bona,
sobretot per diumenges com el d'avui....
-
"Aquel que tiene un porqué para vivir
puede enfrentar todos los cómos."
-
ara toca acaba el diumenge sense més,
amb foto de dies més aprofitats,
escoltant Secret Heart de Feist,
la frase ja me l'aplicarè demà, avui no estic...
.
ni preguntona
.
ni respondona
.
ni tristona
.
ni alegrona
.
ni pensadora
.
ni lógica
.
ni gràfica
.
ni poètica
.
ni escèptica
.
ni re...
.
només na fent

clouds and sun in my bed

Aquesta entrada va per tu mestre,
però no em jutgis massa severament,
que només és una proposta, prova, intent
per el nostre possible, futur, flipat, projecte...
_
_
_
l'estribillo?
" I need more than you and clouds in my bed,
I wanna you and a sun in my live"
_
_
_
i per acompanyar una foto robada...
_
_
_
Circles
of
clouds
by
Richard
Calvo
_
_
_
_
i acompanyant un diumenge de feina i repós social...
The Wombats amb "Girls, Boys and Marsupials"
_

12/1/08

desaprenent a bramar?

plors i angoixes
un cor rebentant entre costelles
ignorància i silencis
pell anel·lant carícies dels teus dits
crits, cants i cançons
s'esvaeixen les meves emocions
converses i amics
parèntesis, vides i espais entre asterics
.
.
perquè hi ha cicles amb els que costa trencar...

11/1/08

en blanc i negre

un home immens,
un mestre de la conversa i la narració
.
OsCaR WiLdE
.
Diumenge,
llegint la columna de Miquel Berga
al punt sobre els bisbes del gran imperi,
no podia parar de riure amb
el cinisme de les últimes ratlles
una frase escrita fa més de cent anys,
totalment encertada e intemporal!
.
" Un bisbe és un senyor de vuitanta anys
que segueix dient el que li van explicar
que havia de dir quan en tenia divuit.
La conseqüència natural d'això és que
esdevenen personatges absolutament encantadors "
.
El gaudir d'aquesta frase de manera casual,
em va retornar a la memòria la meva primera
experiència adulta i conscient amb Oscar Wilde.
.
La retorcida, gràfica, literària, pictòrica, poètica,
tètrica, cìnica i intel·ligent historia del
RETRAT DE DORIAN GRAY.
.
_ el meu primer contacte...
film en blanc i negre,
el meu segon film clàssic
desprès de PSICOSIS.
.
_una bona recomanació
made in heavy man,
l'única?
.
_ una futura inversió en paper,
tinta i enquadernació de qualitat!
he de fer espai a la biblioteca!
.
_ una recomanació per tots aquells
peterpans que esperen seguir
com estan fins a l'eternitat...
.
.
l'any va increscendo
.
ptons a tots els retornats de fa poc que us volgueu sentir identificats!

8/1/08

maduresa?

hipocresia...
desconsidesració...
insensibilitat...
descontrol...
re més a dir.

7/1/08

dolores _ colores / colores _ dolores

colores son dolores si responden a temores,
dolores son colores si responden a emociones...

en procés... escoltant "Al Himalaya" de El odio y los seres queridos

6/1/08



4/1/08

altres perspectives...

podem escoltar pels ulls?
.
existeixen miralls de fusta?
.
hi ha regals originals que ningu m'ha fet encara?

la primera inversió, del primer sou de l'any...
Si teniu alguna idea més no deixeu d'apuntar...

3/1/08

xerricant...

xerrica l'energia vital al acostar-se els migdies,
xerrica la feina quan no saps per on començar-la,
xerrica la música sense punyalades discogràfiques,
xerriquen sensacions idealitzades al cara a cara,
_
al pell a pell ressonen invencions passades,
a cau d'orella ressona la consciència traicionada,
entre els dits rellisca l'olor a llençols festius,
_
entre pensaments ressones, xerriques i rellisques
camins d'oblit a descobrir xerricant...

2/1/08

BON ANY VUIT!!!!!!


Impressionant benvinguda a la festeta/comilona de Cap d'any!
Organitzada i orquestrada per la supercolla del 5e2a!!!
Cada any una mica més amics, una mica més vells i molt millors persones...
i a sota, la preciossa i relaxada imatge final de la primera nit del 2008...
entre festa, soparàs, feina, ordre i recollida,
només em cal quedar-me amb la gent...
la del 5e2a,
els de la Burxa,
la family,
les nenes...
la millor companyia per acabar, despedir un any i començar-ne un de nou,
perquè i fossiu o no hi fossiu per la nit de cap d'any
totes i tots formeu part de mi ...