MaNDaRiNeS àCiDeS

potinejant, emerdant, remenant... fent el que toca en el fons i la superificia Un fi d'any de no deixar les coses quietes, de fer sentir la meva veu i la meva queixa, però tambè de deixar veure lluminós i clar el meu somriure i les meves ganes de viure. De tancar temes i triar amb qui vull estar i de qui ja m'he cansat... si són dates importants el fi d'un cicle anual, tot recollit ja al camp, toca començar a pensar què hi sembrarem l'any vinent. I m'he cansat de les romagueres, d'aquells que per les seves coses frenen els camins dels altres. I m'he cansat de les espines, se que en tornarè a trobar al mig del camí, si no les flors no aguantarien, però no penso quedar-me llepant-me les ferides. Com els bons caçadors de bolets no penso deixar un pam de vida per trepitjar, tinc ganes d'anar a parar lluny d'on pensava que em trobava, de descobrir nous racons plens de vida i amb grans vistes. Bonanit vespre de motnigala, quan surti el sol m'aixecarè

, originalmente cargada por Gabors . Un dia, fred i gèlid, com aquest mateix matí, et trasllada de sobte a les primeres neus conegudes i sense adonar-te'n comences a pensar en tot el que ha canviat en aquest temps ... i és tant ... i és tant poc ... i segueixes alçant les mans, i saps que la meitat de les vegades no escopçaras les pilotes, però la vida és aixó, malabars de colors intensos de vegades amb música alegre, de vegades amb una sonata més lenta... la contrallum ens pot ensenyar la seva part més fosca, la solitud de la pràctica, el dolor de l'esforç i la frustració de les errades, esperances perdudes que reboten al xocar contra el terra... però tambè ens mostra un cel net, pur i profund, un espai on seguir jugant i gaudint dels somriures, de les escopçades, dels éxits, dels aplaudiments i dels companys de professió...

Vida/mort, la lluita , originalmente cargada por Lluís A. Oliver . avui dubtes i més dubtes... i un mar de mil idees confuses flotan en el meu crani, no se on vull anar, no tinc clar d'on vinc, només se on sóc ara i qui sóc aquí... un gran pas d'aquest any ? aprendre a frenar... una altre ? aprendre a posar el peu al gas... una sorpresa? disfruta de l'espectacle... i un susto? veure'm exposada... comencen els pasos per tancar l'any, (semblo el corte inglés!!! al novembre!) només m'ha quedat clar que si em mantinc desperta ... els que hi sou no marxeu, els que heu arribat us quedeu i els que van marxar de vegades tornen. Per un any ple de somriures i grans converses, de canvis, viatges i aprofundiments, de cafes, escapades i bones vistes, de barrakes, gorros i galetes, de ja quedarem i missatges a deshora i de gran, grans amics i amigues.

primera i única prova d'escriure una lletra de cançó... va quedar en una estrofa, es va acabar la inspiració... però avui amb tu, l'he recordada i tenia ganes de no perdre-la, amb la vista des de Montigala gran cap a les Medes amb el sol de contra que ens ha permès encara veure el mar i per l'altra banda un sol que fuig... un dia que s'acaba... "FUGIR ENDAVANT" Corre, escapa't encara hi ets a temps. els somnis dels teus pares et persegueixen, no et deixis atrapar, corre, escapa't! Espanta expectatives, bufa fins al final, a cops de martell trenca amb les rutines, ves-te'n, escapa't encara hi ets a temps! El que fins ara buscaves pot no ser el que vols, el que havies desitjat, reventar-te a les mans, fuig, corre, escapa't no et deixis atrapar! Entre imatges de destins, la por t'atura, esperes que s'avanci que jo faci alguna cosa, fuig endavant i no em deixis salvar-te! Com el sol que s'apaga... se que demà tornarà a sortir, ser

An open window , originalmente cargada por penwren . sensacions de possibilitat, poder no ets tu o poder no sóc jo, però alguna cosa està en marxa i el canvi és més profund que tres paraules... he obert una finestra i encara que el sol es coli entre les cortines l'aire fresc inunda l'habitació i si decidim seguir trobant-nos a fora, l'entrada deixa passar altres ganes, altres desitjos i més d'una visita... Animant'me a seguir positiva, perquè un cop oberta la finestra, l'habitació canvia amb vidre o sense! Petons a tots/totes i avui camí cap a camprodon a estrenar temporada d'instituts!!!

Windows 2009 , originalmente cargada por xollob58 . fa una setmana vaig decidir-me per fi, vaig obrir la finestra de bat a bat, l'aire va recorre entera l'habitació, la sensació de frescor em tenia embriagada. he passat aquests dies flotan... esperant... veient reboltar-se les cortines, tancant les parpelles per evitar plorar amb el vent fred que de nit em robava el temps. i ups... em sembla que l'he trencada... l'espai estava acostumat a la calma, les parets ja es coneixien les cares i ara no saben com respondre'm... la pressa s'ha menjat les possibilitats? la por acabarà de rebentar els vidres? la pluja es colarà a travès de la pintura? m'agradaria dormir sota el fred cel ras?

. I M A T G E S .. O N Í R I Q U E S ... .... Somnis en què el temps es perd entre les agulles d'un rellotge dalinià, apareixen cares conegudes de vells enemics des de darrera les cortines i uns ulls atents vigilen sota el llit. Entres per la porta i en silenci et mous fins a arribar a la tauleta de nit, des d'allà m'observes, el son lleuger no em permet estar quieta. El temps segueix corrent i tu no et mous però les meves fantasies nocturnes s'empapen de la teva presència. El que era un record vague es reconverteix en un delirant anar i venir entre paradetes de fires, gitanos flotant amb els globus i heavys als que el cap els dona voltes de 360º. T'encens , m'enretires els ulls i t'enrialles... no m'ensenyes els ulls que et brillen... és la por el que t'aparta? és el dubte el que t'allunya? Moments feliços rodejats de gent que estimo... em faltes tu? “No hay barrera, cerradura, ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”. Virgin

desitjos que no pronunciem per por sentiments que de vegades deixem per demà idees que ens esperen entre somnis retalls de realitats que no em viscut mai somriures que voldrien ser més paraules buides aspirant a la plenitud silencis que ens encadenen al no res perdre les ganes i deixar d'intentar-ho ... ... possibilitats que de vegades no ens deixem veure avui toca enfocar dolç i a veure si trenquem rutines (42) A Year, a Month, a Day , originalmente cargada por ejana .

Suspendidos , originalmente cargada por Enllasez - Enric LLaó . Era una vegada una petita autoestima dolça, tendra, riallera i dringadissa, que intentava despertar somrient cada mati, es rentava les dents abans de sortir de casa, entrenava les comissures camí de l'escola, mantenia els llavis hidratats amb una fèrria rutina diària i feia gàrgares d'aigua de farigola per evitar olors indesitjables. Mentre posava un peu davant de l'altre anant cap a l'escola buscava aquells que per la vestimenta o per la falta de color a les galtes o per la ferum que se sentia d'un bon tros lluny o per la duresa de les seves mandíbules o per l'amargor de la seva mirada o per la fressa dels seus talons incòmodes Escollia aquells que el dia tenien gris, se'ls mirava de cara, aixecava la barbeta i obria els llavis, separava lleugerament les dents i remuntava els pòmuls cara amunt, fins a casi tocar la base dels ulls que acompanyaven la figura amb una fina i pura brillantor daurad

Les tres psicolokes em decidit que segurament ja n'hi ha prou de tant d'escriure... estem de vacances i aixo s'ha de notar per algun lloc, aprofitarem el paron obligat per tres dies de treking a la selva per fer terapia als elefants i deixar-vos a la resta del mon en pau! Com que per escrit si que tenim a la nostra periodista particular, el dietari de la princess servira per no oblidar res en un futur, i sera traspassat a aquest blog sens falta a la tornada a casa amb fotos incluides! Petons de mandarina dolca a tots i totes els blogueros!!! ens veiem a la tornada! Pd: mama tranquila et mantindre lleugerament informada del resultat del treking a la tornada!

Dos dies a bamgkok... moments de relax poquets, tot i que anant amb les dues acompanyants que tinc dificilment una troba temps per avorrir-se mil anecdotes amb dos dies i avui pujant cap al nord... chian mai ens espera!

avui un post amb mes faltes de l'habitual, de moment un fart d'avio i de dormir assegudes, de menjar pollastre picant i de passejar a l'espera, dema comenca la canya... Per arribar a la fotu encara falta molt pero els somriures ja els portem posats!!!

Avui, malgrat havia de ser un dia plenament alegre, l'atzar en la seva cara més fosca ha portat a donar un caire deseperant al titol d'aquest post... Demà comença un viatge que feia temps que esperava, però malauradament les aventures també ens poden mostrar una cara d'alló més fosca i ahir ens enteravem que aquest cop el dol toca a cassà. Tres noies joves han desaparegut, en un instant... enmig d'un viatge que segur prometia i que els estava omplint de mil experiències... Un record avui per elles i pels seus familiars i amics. I per als meus... prometo anar en compte, escriure desde tailandia, petons dolços

Rise and Rise again, until Lambs become Lions... avui dedicada al poble i al país del meu cor, perquè estic emprenyada amb la gent que no es mou, amb la que es mou només per la butxaca i amb la que es queixa molt però no mou rès més que la llengua... i a mi mateixa perquè m'aixecarè i ens aixecarem una vegada i una altra fins que els xaiets es tornin lleons!!!

New world, dead monkey , originalmente cargada por thmx . és el titol de la foto... jo no l'he inventat... però va que ni pintat per tancar temes de blog. Vaig dir que us explicaria que tal el trasllat a la realitat de les meves nocturnes confessions oníriques. Doncs be... inexistent... per variar he fet tard... tot i que us he de dir que ja he trobat un nou espècimen a investigar i que aquest cop intentarè que el temps no se'm tiri a sobre. He escollit un individu lleugerament més evolucionat, o això espero ...

A handful of baby hedgehogs! , originalmente cargada por Sir Francis Canker Jones . una vesprada entre llorers i dormir sobre la palla ... un llengot al mirall però un somriure dolcet ... rumors a cau d'orella, una carícia sobre el palmell ... espines que embolcallen, carn tova i rosa ... una mandarina dolça entre pomes podrides ...

despertar un matí gris i sortir de casa entre verds ... somriure als estranys però tenir ganes de cridar ... mirar fixament, no ser capaç de dir rés ... flors tendres i llengua afilada amb regust d'acer ... un peixet platejat entre carpes dorades ... originalmente cargada por Taran Constante .

Feeling nervous... , originalmente cargada por law_keven . ho he fet més d'una desena de vegades, m'he posat davant els teus ulls, he pronunciat les paraules adequades, m'he fregat els llavis amb la llengua, m'he rossegat les ungles en somnis i segueixo posant-me nerviosa... serà que practicar-ho entre llençols, no fa les confessions realitat? serà que com a bona experiència, es diferent imaginar-la que viure-la? algun dia m'atrevirè... ja us explicaré!

eSCaPaDeS . VeRS . oN ? Amb ganes... moltes ganes d'escapar... cada cop surt més sovint en aquestes ratlles fugir, marxar i flotar deuen tenir altres sinonims i verbs més adequats. Però em surten sempre aquests... dilluns, pluja, cap objectiu clar, més enllà d'un viatge de tres dies, bona companyia i carretera. Cd's que es repeteixen, converses sense fi que ja hem tingut tapes, excursions i cafes birres, rialles i moments de foto... Aquest cop, castells i contes de fades, princesses atrapades i muralles, corredisses i descobertes, i més ganes de flotar...

Dejad que los niños se acerquen a mí/Let the little children come to me , originalmente cargada por Joe Lomas . el personatge dels nostres somriures a Madrid, i el núvol de pols el protagonista dels nostres malsons... dos dies i una nit de somriures, compartint estones i cafes de canyella, xocolata amb xurros, entrepans de truita i surrealisme heroic! Gràcies Berta, Sandra i Raquel!

fugir, marxar, descansar, respirar, espavilar, voltar, perdre's, allunyar-se, escapar, apartar-se, descobrir, atendre, dedicar, buscar, trobar, esvair-se... encara no se en què... en qui... ni com... però se que vull mirar lluny, planificar a mitja distància i acariciar molt de prop... fLotar , originalmente cargada por gingersinha .

Fa quasi un mes que busco la forma de dir-t'ho, has creuat la porta i no han saltat els pallassos, les serpentines segueixen embolicades i les boles de cristalls no estan penjades al sostre... Un any, és un any, quatre estacions, dotze mesos o trescents seixanta-cinc dies però mai serà un pont, ni una porta, ni una mirilla, ni un cuc atemporal que et traslladi a un futur anhelat... Ni a un passat idealitzat ni a un present paral·lel, en algun moment, que serà un instant intrascendent, entre l'albada i la posta d'un sol lluminós t'adonaràs que el temps ha passat... Hauràs atravessat portals, andanes i vies, passat la inconsciència de la infantesa, creuant una adolescència massa curta i una maduressa amb tantes coses a fer... que arribaràs a la vellesa sense haver conegut la bellesa _ ... Feliços 27 iniciats petita tina mossega amb força la mandarina ... _ escoltant... Christina Rosenvinge – Anoche - El puñal y la memoria

Cuando teníamos 28 , originalmente cargada por Arguez [De vacas] . inspiració tancada ultimament... pero avui peke no podia passar sense un record, o sense la idea de crear-ne un de nou, perquè acabes d'estrenar l'any dels inocents i ens toca descobrir cent coses noves com a mínim... sino quan en tinguem 82 de què parlarem fent el cafè? perquè per més petita que vulguis ser a vegades, sempre vas un pas per davant meu, perquè ara fa quasi 9 anys que ens coneixem i ens haurem d'inventar una comunió, uns rituals per fer d'aquest putiferi una relació consolidada! perquè sense tu rés seria igual les decepcions semblarien tonelades i els somriures sortirien més cars! Petons PEKE, que passis un grandissim any i m'ho deixis veure!!!

"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la me va?" que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes. he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."] , originalmente cargada por George Eastman House . Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les

dos dies poden portar a reflexions interessants... comencem el cap de setmana amb algun pla i alguna que altra improvització, que ens portarà a un sopar inesperat, a tastar de nou el regust de coses que em conec. No saber dir que no malgrat m'ho repensi, com m'ensenyo, talment un llibre obert, davant qui em sap mirar amb ulls de bon observador, i una boca per la que broten les palpitacions accelerades i que escup llengues de foc amb regust a sobervia continguda... seguit d'un concert conegut, paraules de comprensió regades amb cervesseta, confessions i desitjos explicats entre la fumera. Una guitarra afinada que de vegades perd el ritme, però que ha omplert i omple matinades de bons records i anhels de futur. es fa de dia i arrenquem organitzacions ben organitzades, que ens porten a esparrecar una mica aquesta sobervia descontrolada... mirades i frases ingenioses que provoquen atacs de riure fins fer brotar llàrgimes de vida, una injecció d'autoestima, de calma repleta

foto by amadeuscoso robada en el flickr D . A . E . M . O . N . . . Segons la wiki, la font més alta d'inspiració, guia o il.luminació... o una de les moltes maneres d'anomenar el dimoni... Segons un bon amic... el destí, un camí traçat entre les estrelles que ens guia, sense actuar en la nostra consciència, vers allò que ens pertoca. Per mi... el daemon tentador, la seguretat que no em perdré cercant un camí inexistent, uns ulls grissos per mirar fixament entre la fosca, un far encès en un mar d'emocions i sorpreses, una veu suau que em parla a cau d'orella en la nit obscura... Una tentació que em permet oblidar-me per un instant de la incertesa, una dolça mossegada a la vida més trista que cada dia ens busca, una alenada d'oxigen energètic per seguir escalant quan la pujada es fa costeruda o per omplir els pulmons d'olors naturals al cim de la muntanya, una anelada calma entre tormentes. Una setmana plena de bona gent, grans plans i delicioses converses improv

. una entrada . una obertura . una diferència . una esquerda . una destinació . una novetat . una parada . una porta no sabem cap a on... Per els dos amics més estables en la meva vida, aquells que meu acompanyat des del parvulari, perquè ho hem après quasi tot un al costat de l'altre, perquè tres vides que es creuen continuament fan aquest món més dolç, perquè em bufat totes les espelemes i vosltres ja heu obert aquesta porta, per tots els somriures, les maratons de Lost, les farres i disfresses i perquè no em deixeu en pau ni a la dutxa!!! Un petó dolç per la meva cosineta arti i avui una morrejada antitrauma per en Quinty que acaba de complir-los!

7:30 h del matí... del primer matí de l'any... just quan el sol de la nova decada començava a clarejar entre la brutícia d'una llarga festa, el fum de la planxa calenta amb regust de butifarra i una dotzena de bones amistats. la caixa dels porposits despistats del 2009, plena de mals records, de moments oblidables i de detalls que van omplir l'any de decepcions, fracasos, tristesa o ràbia... no fou un foc de l'oblit, ni un tros de desig d'infern, no fou una crema de bruixes ni l'espantall dels mals averanys. va ser un moment de despedida, de tancament i de calma... tot allò que no em cal, que no us desitjo... cremant sota els meus peus... per començar l'any amb una acció, per viure l'instant en que vull estar amb el que m'ha tocat i he escollit tocar. sense apartar-me del que em fa por, del que em nego o del que no accepto... perquè definir l'any només amb propòsits de futur, és crear expectatives que no podrè satisfer, perquè fer-ho amb els reco

perquè hi ha frases que cal escoltar mil vegades per entendre-les... perquè començar, comencem cada dia al obrir els ulls... perquè vull ser jo i ningú més i que estigueu amb mi aquì... ... ... una frase zen per recordar quan les coses sembla que no van be... ... "CAP FLOC DE NEU CAU MAI ON NO LI TOCA"