27

.
una
entrada
.
una
obertura
.
una
diferència
.
una
esquerda
.
una
destinació
.
una
novetat
.
una
parada
.
una
porta
no sabem cap a on...

Per els dos amics més estables en la meva vida, aquells que meu acompanyat des del parvulari, perquè ho hem après quasi tot un al costat de l'altre, perquè tres vides que es creuen continuament fan aquest món més dolç, perquè em bufat totes les espelemes i vosltres ja heu obert aquesta porta, per tots els somriures, les maratons de Lost, les farres i disfresses i perquè no em deixeu en pau ni a la dutxa!!!

Un petó dolç per la meva cosineta arti
i avui una morrejada antitrauma per en Quinty que acaba de complir-los!


Comentaris

Anònim ha dit…
Moltíssimes gràcies guapíssima!!!! Nosaltres també t'estimem!!!

Visca les maratons de Lost; d'aquí a pocs dies comença la 6a!!! si algú dels 3 no està al pis, l'episodi de Lost s'aplaçarà fins que ens trobem junts eh!!

la cosineta (encara que en tingui 27, puc anar conservant el diminutiu no??)
28/1/10 22:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació