El monstre interior i altres metàfores de St Jordi




Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars...
M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs.

No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel.

Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents...

Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui tinc ganes de recuperar el meu "amic invisible", avui que em sento més sola e independent que mai, ara que sento que començo a entendre de debó què vol dir deixar anar les expectatives...



Força i tendresa, imprevisible i fidel, realitat i fantasia...
Tot i res, possibilitats infinites en una imatge única.
Com incorporar-lo en el meu dia a dia?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

Més de tres anys fa ja de l'última entrada...