Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

atravessant l'andana?

Imatge
Fa quasi un mes que busco la forma de dir-t'ho, has creuat la porta i no han saltat els pallassos, les serpentines segueixen embolicades i les boles de cristalls no estan penjades al sostre...
Un any, és un any, quatre estacions, dotze mesos o trescents seixanta-cinc dies però mai serà un pont, ni una porta, ni una mirilla, ni un cuc atemporal que et traslladi a un futur anhelat...
Ni a un passat idealitzat ni a un present paral·lel, en algun moment, que serà un instant intrascendent, entre l'albada i la posta d'un sol lluminós t'adonaràs que el temps ha passat...
Hauràs atravessat portals, andanes i vies, passat la inconsciència de la infantesa, creuant una adolescència massa curta i una maduressa amb tantes coses a fer...
que arribaràs a la vellesa sense haver conegut la bellesa
_ ... Feliços 27 iniciats petita tina mossega amb força la mandarina ... _
escoltant... Christina Rosenvinge – Anoche - El puñal y la memoria

quan en teniem 28...

Imatge
Cuando teníamos 28, originalmente cargada por Arguez [De vacas]. inspiració tancada ultimament...

pero avui peke no podia passar sense un record,
o sense la idea de crear-ne un de nou,
perquè acabes d'estrenar l'any dels inocents
i ens toca descobrir cent coses noves com a mínim...
sino quan en tinguem 82 de què parlarem fent el cafè?

perquè per més petita que vulguis ser a vegades,
sempre vas un pas per davant meu,

perquè ara fa quasi 9 anys que ens coneixem i
ens haurem d'inventar una comunió,
uns rituals per fer d'aquest putiferi
una relació consolidada!

perquè sense tu rés seria igual
les decepcions semblarien tonelades
i els somriures sortirien més cars!

Petons PEKE,
que passis un grandissim any
i m'ho deixis veure!!!

sóc un puzzle!

Imatge
"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la meva?"
que delicioses les casualitats que no són casualitats... era la meva cara... i tant que l'era! la setmana passada escribia sobre una nit de festa... aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes.
he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo... [CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."], originalmente cargada por George Eastman House.
Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les, donar-…