sóc un puzzle!

"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la meva?"

que delicioses les casualitats que no són casualitats...

era la meva cara... i tant que l'era!

la setmana passada escribia sobre una nit de festa...

aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes.

he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo...

[CHILDREN WITH JIGSAW PUZZLE OF LEUTZE'S PAINTING OF "WASHINGTON CROSSING THE DELAWARE."], originalmente cargada por George Eastman House.

Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les, donar-los mil voltes, aprendre'm els seus limits i trobar-los el lloc que els hi pertoca en una vida...

la meva!

gràcies als que per be i per mal sou en la meva vida...

em permeteu jugar, sovint sense saber-ho...

la meva bona nena, la meva punky, la meva victima, la meva botxina, la meva servicial i la meva vaga, la meva retorcida, la meva xula, la meva iaia pau i la meva nena rebel...

i per sobre de tot aquest cap de setmana...

gràcies grup per aquesta aventura, més vist el cul i ja no puc dir que no se cridar, gràcies companys per ser-hi des de les vostres propies peces i per jugar-les i deixar-m'hi jugar, gràcies olga per observar i acompanyar en el silenci, gràcies jaume cardona per proposar-m'ho, per provocar-me i caminar-ho amb mi...