MaNDaRiNeS àCiDeS

dos dies poden portar a reflexions interessants... comencem el cap de setmana amb algun pla i alguna que altra improvització, que ens portarà a un sopar inesperat, a tastar de nou el regust de coses que em conec. No saber dir que no malgrat m'ho repensi, com m'ensenyo, talment un llibre obert, davant qui em sap mirar amb ulls de bon observador, i una boca per la que broten les palpitacions accelerades i que escup llengues de foc amb regust a sobervia continguda... seguit d'un concert conegut, paraules de comprensió regades amb cervesseta, confessions i desitjos explicats entre la fumera. Una guitarra afinada que de vegades perd el ritme, però que ha omplert i omple matinades de bons records i anhels de futur. es fa de dia i arrenquem organitzacions ben organitzades, que ens porten a esparrecar una mica aquesta sobervia descontrolada... mirades i frases ingenioses que provoquen atacs de riure fins fer brotar llàrgimes de vida, una injecció d'autoestima, de calma repleta

foto by amadeuscoso robada en el flickr D . A . E . M . O . N . . . Segons la wiki, la font més alta d'inspiració, guia o il.luminació... o una de les moltes maneres d'anomenar el dimoni... Segons un bon amic... el destí, un camí traçat entre les estrelles que ens guia, sense actuar en la nostra consciència, vers allò que ens pertoca. Per mi... el daemon tentador, la seguretat que no em perdré cercant un camí inexistent, uns ulls grissos per mirar fixament entre la fosca, un far encès en un mar d'emocions i sorpreses, una veu suau que em parla a cau d'orella en la nit obscura... Una tentació que em permet oblidar-me per un instant de la incertesa, una dolça mossegada a la vida més trista que cada dia ens busca, una alenada d'oxigen energètic per seguir escalant quan la pujada es fa costeruda o per omplir els pulmons d'olors naturals al cim de la muntanya, una anelada calma entre tormentes. Una setmana plena de bona gent, grans plans i delicioses converses improv