inventant malabars


, originalmente cargada por Gabors.

Un dia, fred i gèlid, com aquest mateix matí,
et trasllada de sobte a les primeres neus conegudes
i sense adonar-te'n comences a pensar en tot el que
ha canviat en aquest temps ...
i és tant ... i és tant poc ...

i segueixes alçant les mans, i saps que la meitat
de les vegades no escopçaras les pilotes,
però la vida és aixó, malabars de colors intensos
de vegades amb música alegre, de vegades
amb una sonata més lenta...

la contrallum ens pot ensenyar la seva part més fosca,
la solitud de la pràctica, el dolor de l'esforç i
la frustració de les errades, esperances perdudes
que reboten al xocar contra el terra...

però tambè ens mostra un cel net, pur i profund,
un espai on seguir jugant i gaudint dels somriures,
de les escopçades, dels éxits, dels aplaudiments i
dels companys de professió...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...