amb les mans a la massa

potinejant, emerdant, remenant...
fent el que toca en el fons i la superificia

Un fi d'any de no deixar les coses quietes,
de fer sentir la meva veu i la meva queixa,
però tambè de deixar veure lluminós i clar
el meu somriure i les meves ganes de viure.

De tancar temes i triar amb qui vull estar i
de qui ja m'he cansat... si són dates importants
el fi d'un cicle anual, tot recollit ja al camp,
toca començar a pensar què hi sembrarem l'any vinent.

I m'he cansat de les romagueres, d'aquells
que per les seves coses frenen els camins dels altres.
I m'he cansat de les espines, se que en tornarè a trobar
al mig del camí, si no les flors no aguantarien, però
no penso quedar-me llepant-me les ferides.

Com els bons caçadors de bolets no penso deixar
un pam de vida per trepitjar, tinc ganes d'anar a parar
lluny d'on pensava que em trobava,
de descobrir nous racons plens de vida i amb grans vistes.

Bonanit vespre de motnigala,
quan surti el sol m'aixecarè
amb els ulls oberts i un horitzó
en què enfagar-me els peus i
embrutar-me les mans entre rialles!

Comentaris

Anònim ha dit…
un escrit fantastic...

princesadelpesol
La petitaroussy ha dit…
A veure que diuen aquestes mandarineteeeessss...?
Jeje m'agrada passar per aquí de tant en tant i poder-te llegir. Em fa sentir-me més aprou teu i en mica en mica anar-te coneixent una mica més.
Compartirem somriures i moments sense dubte!!
M'encantes! :*
undermyskin ha dit…
Bon Nadal i desitjos de consciència pel nou any!
Un gust compartir moments amb tu i seguirem fent-ho l'any vinent!
Declaració d'intencions no???
Petonàs!!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

Més de tres anys fa ja de l'última entrada...