MaNDaRiNeS àCiDeS

. Mrs. Sandwoman, . Una xiqueta, simple i alegre, passejant-se per una platja blanca, sota un cel transparent. La pell salada i seca de les hores sota el sol, les ungles gastades de la feina feta i la il·lusió. . Un castell de sorra davant seu, mil projectes de futur, una vida per endavant. Construits sobre el petit gra de cada dia, sobre les esperances i les decepcions, imaginats sobre el no res dels somnis. . Espera, es mira les onades assetjant, es preocupa, es defensa i s'espanta. Calcula muralles de seguretat, aixeca defenses i prepara excuses, creix, madura, es perd en la vesprada. ... . . Cap de setmana absolutament complet, plors, rialles, tensions, carícies, mirades, xerrades, crits, descobertes i poques, molt poques hores de son. . Companys de viatge, esteu esdevenint imprescindibles en la reconstrucció del meu personal castell de sorra, emputxant amb forces les muralles que cal tombar. . Una abraçada de les completes per tots vosaltres.

. . . . . . . . . . . . . . Avui no puc ni vull evitar escriure, he passat dues setmanes recuperant el ritme i tambè l'estres previ a l'escapada a Costa Rica. He passat hores avorrida, algunes tranquila, n'hi ha hagut de dolces i de salades, he discutit detalls importants i grans decisions inútils. M'he enfadat, he rigut, he parlat, menjat, dormit i abraçat. He saltat, ballat, cridat i he trobat a faltar... Ara mateix sentin a Norah Jones, una amiga, una noia dolça i riallera li ha dedicat al seu titi... Ara mateix sentin a Norah Jones, només tinc ganes de deixar de sentir que perdo el temps, que els dies s'escorren entre les meves mans i que no els aprofito tan com podria, que no somric prou... Avui pels titis, per la teva força i els teus somriures Sandra!

i perquè així segueixi de moment un paron de blog per iniciar l'any amb forces renovades...