31/8/09

tarda vespre surrealista


avui

tarda

vespre

d'espiral

surrealista


novetats

vins

i

irrealitat

més novetats

doloroses

gracioses

espantoses

hilarants

delirants

elegants

traïcioneres

ébries

nocturnes

correccions

poca son

i demà més ...

26/8/09

podem intentar-ho...

com no assecar-nos sota el sol de justícia
que avui il·lumina el dia?
què fer perquè els dies deixin de córrer

un esprint sense meta?
quan parar la pols i el temps que forma flocs

blancs a la juvenil cabellera?

podem ocupar un bosc de desmais

i dormir la migdiada entre les fulles
podem balancejar-nos al ritme de

la terra tombats a la platgeta
podem encetar un quilo de gelat

i congelar el temps fins acabar-lo
podem mirar córrer la vida d’un altre

davant els nostres ulls innocents
podem viure entre línies

noves aventures en realitats paral·leles
podem sentir la música entre

els tendons quan ballem les hores
podem escoltar el pensament

d’un altre si ens deixem acariciar
podem imaginar els seus sentiments

mentre ens xiuxiueja a cau d’orella
podem... fer el que podem...

viure-la perquè corri una mica més a poc a poc


24/8/09

roba estesa...

un cap de setmana per
posar dilemes sobre la taula,
per somriure quan ve de cares
i bramar si cal en nits de bona companyia,
perquè sota aquest sol de justícia,
els dilluns il.luminen totes les esquerdes...

cadascú a cercar la seva sombra
que les hores de sol demanen solitud
i cada peça necessita el seu espai a l'estenedor...

14/8/09

més evolució

dijous...
un munt de sentiments,
cent moments diferents,
pujades i baixades,
confessions inesperades,
brusques converses
i dolces abraçades










divendres...
dos despertadors sords,
una melena sota l'aixeta,
un bon fart de correr
i incapacitat de concentració....





12/8/09

evolució

dilluns,
tot un dia de feina per endavant,
mil coses per acabar repartides,
discusions sense resultats clars,
un cansament inméns que no em deixa veure,
...







dimarts,
aturada de preocupacions,
converses esceptiques,
avistament de recolzaments,
dolces abraçades
i cap ganes de nous projectes
...









dimecres,
un cervell emboirat
i ben gens preocupat
enfronta el dia de feina
amb intenció de que s'acabi aviat
ganes de sopar i grans converses
obligacions amb poques ganes de satisfer!
...

6/8/09

nanny diaries

Avui per primer cop me l'han deixada per mi soleta, en 60 cm d'allargada reuneix ja 6 quilos d'experiència.

I com els bons programes de la tele, porta ja quasi 100 dies d'emissió, amb 24 hores de somriures, respiracions inaudibles a mitja nit, dolços esmorçars, sabrosos dinars, riallers berenars i tendres sopars de teta, centenars d'embrutides de bolquers, ploraneres de mezzosoprano, banys d'espuma entre plàstic transparent, cançons de cuna i un pare, una mare, una tieta, quatre àvis i tres besavis embadalits a més de tot un batalló de cosins llunyans i tiets i tietes per vocació.

Fa uns 20 minuts que són fora, l'han banyada, li han donat el pit, s'ha relaxat i me l'han deixada dormint... i ja he passat tres cops per l'habitació... i si deixa de dormir tranquila, i si s'ha espatllat el walkie, i si no la sento respirar, i si està incomoda a la cuna, i si s'ha fet pipi a sobre, i si el bolquer la molesta, i si té molta calor...

Em sembla que acabo de decidir no ser mare...
us mantindré informats!

4/8/09

preparació...

un metall fi i cilíndric, penetrant la pell,
travessant el múscul, arravessant la barrera
més íntima de la meva persona física.

un líqud estrany, d'un color artifical,
dins un pot de cristall transparent,
en un idioma que no comprenc.

una professional eficient, atenta,
que intenta explicar-me quelcom
molt llunyà a la meva realitat palpable.

dues punxades diferents, una tirita a cada braç,
un "relaxa't" i un somriure a l'altre costat de la camilla
i mil consells i mil postals de colors a la paret

i vint dies d'escapada, d'experiències,
un destí desconegut,
desenes de hores de preparació,
centenars de fotos a realitzar,
mil experiències i records a recollir...
Costa Rica cada matí una albada més aprop.