30/9/09

en camí de no se on n'hi m'importa...


S
U
R
R
E
A
L
i
S
M
E
.
.
.
.
.
.
Un poble de mil contrastos,
de 42 nacionalitats,
de mil doscents habitants,
de rastes incontables,
de reagge permanent,
d'imatges imponents,
de llum transparent,
d'amistats irreverents,
d'imperials suaus baixant entre les dents,
de sushi de fusió,
de facebook, malabars i rent a bikes!
.

25/9/09

segueixo en terres ticas


No tot ha sigut tan perfecte com, cabria desitjar, pero queda clar que en aquesta vida no es pot tenir tot!
.
De moment primera entrada al blog que jo sigui capac de recordar feta amb un teclat sense ces trencades!
.
Em quedo sola o sigui que segurament en la proxima setmana tindre mes temps per pensar entrades al blog i per utilitzar les fotos que ja he fet!
.
La Cris ha decidit que ja en te prou de viatge i que no li val la pena aprofitar la setmana que ens queda, i jo malgrat espero no fer.te patir massa (tanquila mama!) no penso perdrem ni un dels dies que em queden!
.
De moment dema marxo cap a dos dies de parc natural i canals salvatges a tortugero i despres quasi una setmana a Puerto viejo de talamanca, terra de reagge, rastes afrocaribenys i platges impressionants! a veure com se'm dona 8 dies soleta!!!

12/9/09

camí de noves experiències...

Desprès d'un agost desesperant, irritant, estrany i surrealista, demà faig el primer pas cap a una nova experiència, o mil. Estarè absent de la vida blogeril fins el mes que ve i me'n moro de ganes, de desaparèixer de tot el que m'és habitual. De descobrir el meu jo a l'altre costat de l'esfera terrestre, allà on el termómetre sempre marca primavera.

PURA VIDA!

7/9/09

Viatjar...

Menjar be, dormir be, anar on es desitja, estar on interessa, no queixar-se mai i, sobre tot, fugir com de la pesta dels principals monuments de la ciutat.

Jules Renard (1864-1910) Escriptor i dramaturg francès.
















foto by atmosphere in flickr

3/9/09

ampolles buides

Des de la finestra podia observar un cel transparent, d'un blau quasi fals que omplia tot el que es podia avistar. En Trevor va decidir donar-se la volta sobre els seus propis llençols i tapar-se la cara amb el coixí. Al cap de tres hores feu la vintena mirada furtiva al rellotge i optar per traslladar-se al sofà, recollir pel camí mig vas de whisky que havia quedat abandonat al passadís la nit anterior i buidar-lo abans de tumbar-se de nou. Tenia els ulls inflats a causa de l'insomni i la ressaca i el mateix sabor agredolç a les dents i la llengua que embolcallava els seus apats últimament. Aquelles sensacions quotidianes, habituals des que es trobava sol en el pis, els llençols sense canviar des de feia setmanes, la llet agre a la nevera, els cendres a vessar al menjador i a la tauleta, les ampolles de vi buides i la bombeta del lavabo fosa...


























foto by Salfuman a Flickr