26/10/09

castells de sorra















.
Mrs. Sandwoman,
.
Una xiqueta, simple i alegre,
passejant-se per una platja blanca,
sota un cel transparent.
La pell salada i seca de les hores sota el sol,
les ungles gastades de la feina feta i la il·lusió.
.
Un castell de sorra davant seu,
mil projectes de futur, una vida per endavant.
Construits sobre el petit gra de cada dia,
sobre les esperances i les decepcions,
imaginats sobre el no res dels somnis.
.
Espera, es mira les onades assetjant,
es preocupa, es defensa i s'espanta.
Calcula muralles de seguretat,
aixeca defenses i prepara excuses,
creix, madura, es perd en la vesprada.
...
.
.
Cap de setmana absolutament complet,
plors, rialles, tensions, carícies, mirades,
xerrades, crits, descobertes i poques,
molt poques hores de son.
.
Companys de viatge, esteu esdevenint
imprescindibles en la reconstrucció del meu
personal castell de sorra, emputxant
amb forces les muralles que cal tombar.
.
Una abraçada de les completes per tots vosaltres.

23/10/09

una noia dolça i una bonica canço

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Avui no puc ni vull evitar escriure,
he passat dues setmanes recuperant el ritme
i tambè l'estres previ a l'escapada a Costa Rica.

He passat hores avorrida, algunes tranquila,
n'hi ha hagut de dolces i de salades,
he discutit detalls importants i
grans decisions inútils.

M'he enfadat, he rigut, he parlat,
menjat, dormit i abraçat.
He saltat, ballat, cridat i he trobat a faltar...

Ara mateix sentin a Norah Jones,
una amiga, una noia dolça i riallera
li ha dedicat al seu titi...


Ara mateix sentin a Norah Jones,
només tinc ganes de deixar de sentir
que perdo el temps, que els dies s'escorren
entre les meves mans i que no els aprofito
tan com podria, que no somric prou...

Avui pels titis, per la teva força i
els teus somriures Sandra!

6/10/09

pura vida..

i perquè així segueixi de moment un paron de blog per iniciar l'any amb forces renovades...