Avui no puc ni amb la foto...

Una mala setmana precedida per un cap de setmana péssim...
què hi farem no sempre es pot tenir tot no?
Sort que cada dia sóc més independent:
El millor moment del finde la meva visita autista a
la cala més bonica, neta i tranquila que es pot trobar
a 30 minuts de casa.
A la "Cala Cristus" els setanta i pico escalons d'arribada
es poden superar per pillar una màquina pela gambes,
però són insuperables per la munió de guiris
que inunda les nostres costes.
Respecte les nits... què dir... la Peke a bcn, la Princess
(tinc pendent dedicar-te un post! no me ne oblidat!)
a la patum, en Kintu segueix a London, com la Cosineta a Dublin...
i els pocs que tenia a mà varen cambiar
la meva inestimable companyia
per una nit d'estudi, una peli amb el novio o un ull inflat.
No puc competir amb tant de glamour!
Fins aviat... el pròxim serà més animat, ho prometo!

Comentaris

Xisti ha dit…
Ens coneixem? Donat k has sigut el primer en aixecar el cap en aquest blog solitari, s'em menja la curiositat!
Anònim ha dit…
Aqui la Cosineta!!

M'encanta llegir el teu blog. Encara k stigui a Dublin sembla k et tingui més aprop en coneixer les teves novetats per aki.
Tens una cosa pendent amb mi tb: venir-me a veure!!! Ja saps k quan vulguis tens casa a Irlanda.

Molts d petonets!!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...