27/8/07

TEATRE DESDEL COR I GRATÜIT!!!!!

Aquesta setmana és el FITAG!!!
El festival de Teatre de Girona, una de les poques coses que es fan a la nostra capital que no implica escurar les butxaques per disfrutar de bona cultura i molt bon rotllo!!!

Em deixarè caure el més sovint que pugui tan a les sessions tancades com al fitag de nit, la part més irreverent, lliure i amateur del festival!

Us recomano en concret "Paraula" dels Tremens (Espectacle multilingue),
perquè els he vist i no vai deixar d'emocionar-me,
perquè tinc el plaer de conèixer Madame la Directrice i mai es talla,
perquè no els tenim per aquí massa sovint i
PERQUÊ SÓN DISSABTE A LES 18:00H PEL QUE POCS TENIU EXCUSES!!!
US ESPERO A LA CASA DE CULTURA CINC MINUTS ABANS!!!!!!!!!!!!!

Grup: Tremens. Barcelona. Catalunya
Espectacle: PARAULA
Direcció: Tonina Ferrer
Durada: 55 minuts

Sinopsis: Un espectacle multilingüe on la paraula és la protagonista: la paraula que vola, la que informa, la que dona guerra, la que sorprèn per la precisió i la que confon per la seva incapacitat de comunicar, la paraula dels poetes i la de les cançons. Tot està amanit per un grup de persones que senten la gran riquesa que suposa donar. Un espectacle fet de petits fragments teatrals i en 6 idiomes ( català, castellà, anglès, francès, italià i alemany) pensat per ser representat en escoles d’idiomes i esdeveniments internacionals.


Grup: Tremens és un grup teatral creat al juny del 2006 arran de l’escissió de la companyia d’actors del grup Els Mullats.

Els components per ordre alfabètic son:
- Yolanda Barneda: Barcelona (1968). Actriu i també la nostra assessora lingüística.
- Jean Carlos Depablos: Caracas, Venezuela (1978) Actor i també exerceix les funcions de relacions públiques del grup.
- Oscar Esteban: Barcelona (1976) Actor, actualment en excedència temporal, ens recolza i ens dona un suport tècnic.
- Tonina Ferrer: Palma de Mallorca (1978) Actriu i directora del grup, és a dir, Madame la Directrice.
- Guillem Lamoglia: Barcelona ( 1980) Tècnic titular.
- Sílvia López: Barcelona ( 1962) Actriu i cantant. S’encarrega de la paperassa i també de l’atrezzo .
- Juan Carlos Pérez: Barcelona ( 1969) Actor. També fa les funcions de tresorer del grup.

21/8/07

Cercant contes...

En primer lloc dir que, malgrat tots erem desperts a les 10!, per més impossible que sembli, la gimcana que havia de rematar el cap de setmana, ni guanyada ni perduda.
Anul·lada per l'aiguat de diumenge al mati.
De tota manera, ja em va anar be un cap de setmana bastant relaxat i sense cap obligació, tot al ritme que marcavem la peke, el clima, la son i jo!
El pròxim relaxsensehorariniestressnisociabilització a Cadaquès 1 i 2 de Septembre!!!
PETICIó Estic rebuscant per internet un conte que recordo haver llegit de petita sobre un pescador pobre que sap prendres la vida amb molta calma, a veure si algu m'ajuda a trobar-lo!
Perquè només trobo per internet el del pescador que es troba un peixet d'or i aquest no em mola gens!
SORPRESES El que te de bo cercar però és que sempre trobes quelcom inesperat, en aquest cas un poema anónim a la web d'úna radio que en buscava l'autor. M'ha agradat, sencill però agradable, aquí us el deixo perquè opineu (si es que hi ha algu que ho llegeixi ! jeje)
Hi havia un pobre pescador
Que habitava en una barraca
Feta de quatre fustes velles
I una vela esparracada.

Tota la seva fortuna
Eren la xarxa i la barca
Una salut ben complerta
Muller que prou l’ estimava
Un bon fill que li era ajuda
En totes les seves tasques.

Del producte de la pesca
Per desgràcia prou escassa
En prou feines si cobria
Les despeses de la casa.

Mireu que es prou deia l’ home
Que un hom tot l’ any s’ escarrassa
S’ exposa cent cops la vida
Barallant-se amb les onades
I no pot avançar un cèntim
Per si ve una mala anyada.

Mal es negués el ser pobre
Mal viratge als peus d’ un quatre !
Home! la muller li deia
Tenim el que ens fa mes falta
Salut que és la gran fortuna
I un plat d’ escudella a taula.

Be ho se prou
Però jo voldria
Portar plenes les butxaques
Llevar-me en tocar migdia
Menjar escollides viandes
I no haver de fer cap feina
Per guanyar les queixalades.

Quines il·lusions que et forges
Mes ximples i mes estranyes
Visquem contents i feliços
Com hem viscut fins ara
Demanant salut i feina
Un bon sol i mar en calma.

La bona muller tenia
Reflexions prou assenyades
Però l’ home sempre amb la idea
De ser ric d’ una vegada.
Així va passar fins que un cert dia
Que la pesca va ser magra
Tornant tot trist cap a terra
L’ home s’ hi desesperava.
Jo he sentit dir a gent sabuda
Que del mar en surten fades
Que als pescadors protegeixen
Donant-los-hi el que demanen
Per què a mi no m’ en surt una ?
Si ha pogut sortir a tants d’ altres?
De sobte, va veure extendres
Com una boirina blanca
Que semblava que sortia
talment de la mateixa aigua
i la boira prengué forma
d’una dona embolcallada.
Aquella fada preciosa
Va prendre per fi la paraula
Aquí em tens, que necessites ?
M’ has cridat, que busques ? !Parla!
Ets la fada benefactora
Dels pecadors que et demanen?
Jo soc la fada que busques.
Digues – en que puc ajudar-te?
Estic cansant de ser pobre
i tip de ser un miserable
Vull tenir diner, diners a dojo
Ser feliç de una vegada.
Com sens dubte deuen ser-ho
Tots aquells que no treballen..
Torna a terra la barca
Jo faré que et tornis mosca
Així tindràs entrada
A tots els palaus que vulguis
I amb tota mena de cases
Mira la vida que porten
Els que allí tenen estada
I si en trobes un que sigui
Tan feliç com tu demanes
Torna, vine deseguida
I seràs mes ric que els altres.
Dit i fet, s’ en va anar a terra
I allí va deixar la barca
Va tornar-se una mosca
Com li havia dit la fada
I a un palau deseguida
Va dirigir la volada.
I a l’ entrar per la porta
Va veure gent endolada.
Aquí no que veig que ploren
Deu pesar-hi una desgràcia
I a un altre palau riquíssim
Va dirigir la volada.
(...)
Si en va seguir de gent rica
Si en va recórrer de cases
Però a tot arreu hi va veure
O be una cosa o be una altra
Que feia molt infeliços
Aquells a qui tan envejava.

Cansat va decidir a l’ últim
Tornar-se’n cap a la platja
Allí prengué forma d’ home
Va tirar la barca a l’ aigua
Quan va arribar a cert lloc
Va cridar a la seva fada.
Has vis gent rica ?
Has trobat el que cercaves?
No ho he trobat fada meva
I ja veig que m’ enganyava
En una casa sofrien
A l’ altra s’ es barallaven
Aquí la salut perduda
Allà la misèria que mata
No , no vull ser ric
Ja m’ consolo amb la pau que tinc a casa.
Bon pescador Això que em conte
T’ he de dir que no m’ estranya
Tu et pensaves que els feliços
Eren aquells que vagaven
Ara ja has pogut ven veure
Quan equivocat anaves
La felicitat no es troba
Entre les sedes i els marbres
Ni en tot l’ or que hi ha a la terra
Fora impossible comprar-la.
Qui son doncs els feliços?
Diguem-ho que estic amb ànsia
La felicitat que cerques
Tan sols podran disfrutar-la
Aquells que en el cor la portin
En premi de vida honrada.

19/8/07

Gràcia



Festes de gràcia today... absolutament mortes, hem rigut, saltat, cantat i cridat com boixes però l'edat causa estralls... beguent de 7 a 3 per mi ja prou i a sobre ni tan sols es nota!

Apunt per la pròxima festa major de Cassà, jeje revoluciont 80!!! like a loka histeria però una mica més mesuradets, una barreja entre ells i la salseta!

Demà... a les 10... del matí... un italià boig... ens despertarà... a tot el pis...per participar... a una gimcana... no és conya... si aconsegueix despertar-nos... GUANYAREM LA GIMCANA DE GRÀCIA!!!!

16/8/07

feina?

Segueixo plantejant-me quin futur vull... suposo que com tots i al llarg de tota la nostra puta vida...

Però el que cada cop tinc més clar és que una feina t'ha d'aportar un regust d'utilitat, per lo menys per mi...


Actualment el punt de vista que tinc del curro que faig al Servei d'ajuda a drogodepentdents en què m'he ficat és de MANTENIMENT! Sembla que els ajudem com una familia mal estructurada a seguir fregant sempre la fulla del ganivet però no acabar mai precipici avall.


Qui pot desitjar aixó per algu que aprecia?

A la vegada però veus les poques ganes de deixar-ho que alguns tenen, en parles i la resposta et pot deixar assegut a terra de cop.

X_niña estoy fatal... me duelen los brazos...

jo_ Hombre X! tienes dos venas a punto de reventar i sigues pinchando en las mismas! ja sabes que no son de hierro y que esto tiene sus consecuencias!

X_ pero esto es mi vida, es lo unico de bueno k tiene mi vida

jo_ y no has pensado que si no hay nada mas bueno es por culpa de esto?

X_ me da igual prefiero morirme ahora de esto, que en 20 años con un monton de nietos!

Aki us ho deixo! Demà s'han tornemi a la fundacion!

13/8/07

a poc a poc

A poc a poc i bona lletra amb el fotolog... jeje el dia que ens hi posem segur que surt de puta mare però de m0ment, aprofitant l'estiu, les poques (sempre seran poques encara que ens veiem a diari! jiji) vegades que quedem amb la princess ens dediquem a emborratxar-nos, posar-nos morenetes etc etc etc
Aquí el seu regalet de cumple, potenciant la seva vena ultra popi!


Aquest weekend ha estat realment estrany ! Escapada cap a Port de la Selva sense avís ni preparació prèvia el divendres al vespre per part dels 3 boixos nois de la colla. Vaya triu! kintu, david i victor en plena acció acaben dormint no saben encara on i, com sempre!, les nenes de la colla els han de salvar de bon mati amb un bon feix de deliciosos cruassants (si, és veritat, no tinc ni puta idea de com s'escriu!)


En resum dos dies de platja, rialles, locals mega cutres perseguint els ligues dels meus nens, feel good disco móbil hortera denominació d'origen olotina i un parell de bons apats...



En record... En kitnu, en david, Princess(going to eivissa!) and I disfrutant una tarda de pollastre!
En resum... akest finde...
He perdut: una mica el seny i la vergonya
He guanyat: una mica de color i un bon feix de rialles
NEXTWEEKEND GRÀCIA M'ESPERA!!!!

7/8/07

CORRECCIÓ

Perquè el blog aquest comença a reflaxar totes les meves deries i res del que estic fent, encara k no siguin les últimes si són les últimes que tinc, aquí van unes quantes fotos de moments memorables ... que aquest any n'estàtinguent tants que no tinc temps d'explicar-ho!
Respecte l'últim post, és veritat NATI el sopar bestial!!!
PER LA PRINCESS I ELS MEUS NENS UN MILIó DE PETONS DOLÇOS!!!!!!!
I aquí els instants...
sniff sniff he estat intentant carregar-les,
però entre lo xungo que és aquest ordinador
(en Quim tè secuestrat el portatil a la torre, per cert tb li dec un especial!),
que sóc incapaç d'escollir només una fotu,
i aixó que no en tinc ni la meitat de les que hem fet ultimament!
Al final haurem de posar de veritat en marxa el putu fotolog!
;-****** Mil petons a tots !!! Ho seguiré intentant!

1/8/07

treballant...

Són les 22:12h i aquí estic, a Blanes esperant que Mare teresa de calcuta ferrer decideixi que tot alló que demana un adicte no es pot considera urgència!

Acaba d'entrar la PENÚLTIMA! visita, pel que com a mínim en tenim per mitja hora més...
Necessito vacances de més de tres dies...