25/3/08

anem complint

avui m'han fet una ITV completa...
anàlisis de sang
control de la tiroides
audiometria
prova pulmonar
control de vacunacions
anàlisis d'orina
electro
mesura de pes i alçada...

i tot aixó estan sana!

però sabeu...
dissabte va començar la primavera,
divendres canviem l'hora,
els canvis em somriuen burletes,
la festa de cassà ja s'acosta
i aquesta setmana només té quatre dies!!!!

20/3/08

corretgint...

Missatge dirigit a tots aquells cotilles,
que demostren passar-se per aquesta empanada mental
pública de tant en tant, però no deixen comentari...
Si no que s'escandalitzen i m'ho fan saber via:

ell/ella_ Qué has fet!

jo_ Qué he fet de que? bo o dolent? perquè m'ho dius?

ell/ella_ He vist el blog! A mi no m'enganyes! Explicam'ho!!!!

jo_ No tot el que escric en el blog és veritat...
com a mínim no literalment real.

Doncs aquí queda, que una cosa, un fet, una imatge,
una preocupació o un desengany formin part del meu dia
a dia no vol dir que hagin estat provocats per fets contrastables.

Aquest blog no es responsabilitza de provocar confusions entre fets
reals, desitjats, somiats, inconscients, desbocats o controlats.

*Firmat la pesada de les mandarines àcides*

17/3/08

em desconec i et gaudeix-ho

Em desconec i et desconec
i entre boira i alegria
anem saltan intervals

M'enfado i t'enfado
i entre crits i cants
anem guanyat detalls

em valoro i et revaloro
i entre ors i cristalls
anem trencant miralls

em gaudeix-ho i et gaudeix-ho
i entre condons i llençols
anem perdent complexes

12/3/08

fOr pRiNcEsSsSsSsS !!!!


PRINCESSSSSSSSS!!!!
Avui un post dedicat integrament a tu...
no serà tan llarg com et mereixeríes perquè és tard molt tard...
i perquè em tancarien el blog si he d'anumerar totes les raons
que et fan una de les persones més especials,
indispensables e insubstituibles en el meu dia a dia actual.
-
Una fotu que no recordava però que ens fa justícia!
rialleres
alegres
nocturnes
i guapissimes!!!
-
PETONARRUS DOLÇOS
I MOLTISSIMA SORT DEMÂ!!!

6/3/08

ja ta...

ja ha passat un quart de segle, 25 anys...
els 5 primers dedicats integrament a menjar, bramar i jugar,
dels 5 als 10 rebequeries, inconsciència i trapalleries,
dels 10 als 15 vergonyes, timidessa, descobriments i temors,
dels 15 als 20 despertars, incongruències, passions i descontrol,
dels 20 als 25 decepcions, renaixements, trencaments i assentaments,
dels 25 als 30... només porto dos dies no demaneu tan!!!

amb els 25 estrenats,
cada cop més estrellats,
des de la feina entrenats,
els temps espantats!

;*Tina

2/3/08

dubtes, enquadres i petites recompenses

anem creixent...
si per més que sembli mentida, que els dies s'encadenin
i semblin repetits, no ho són,
poc a poc assumim noves idees,
es plantegen noves preguntes,
retornem a dubtes i pors que pensavem oblidats.

el temps corre, i desespera, hi ha amistats
per les que no sembla que passi
i retrobaments que trenquen eternitats,
que desmunten imatges construides
que mantenia tieses com fotografies,
pero ha passat els temps...

els colors d'algunes d'aquestes instantanies s'han esgrogueit
i fan pudor a resclosit, d'altres han estat tocades per mans artistiques
i es mantenen o guanyen expressió, calidessa i valor.

fa temps, però, molt de temps, que els sentiments
han perdut el regust d'adolescent inconscient, rebel,
melancolic, passional i intemporal...
ara tot és raonable, i quan no ho és...
necessitu desterrar-ho del meu entorn,
no se si és un camí vàlid o intel.ligent,
si és que definitivament me acabat de
convertir en una persona madura,
o si és que he acabat de perdre la gràcia
de tot allò que era innocent en mi.

Reconec que en aquesta vida he tingut prou sort,
el destí si es que de debó existeix,
m'ha permés obrir finestres on s'han tancat portes
i mantenir, amb prou fortalessa,
totes aquelles petites mascares
que fan d'aquesta vida un gran teatre.

Que a què deu venir tota aquesta parafernalia...
doncs ho se, pero a la vegada no ho tinc clar...
avui al despertar-me me adonat que fa
quasi dos anys que tinc els sentiments estancats...
que em nego a aprofundiri excessivament,
em permeto les alegries mes raonades,
ploro quan tinc els budells apunt de rebentar de rabia,
m'enfado quan tinc arguments per expossar-me a la critica...
pero ja no ploro per relaxarme abans de caure de son,
ja no ric sense control fins que els abdominals es tornen rigids
i la mandibula es desplaça del rostre més fotogènic,
he deixat d'escriure compulsivament i
ja no recordo que és deixar flaqueixar els genolls davant d'algu altre...

quasi fa dos anys que vaig fer els 23...
quasi fa dos anys que no em descontrolo...
quasi fa dos anys que quasi tot canvia...
quasi fa dos anys que me fet gran...
quasi fa dos anys que quasi....