flota!

quan l'escolto m'eleva els peus
uns mil.limetres terra amunt,
el seu so envolta els meus llençols
de serenitat esperant la tempesta,
no ho percebreu però estarè levitant
l'emoció continguda m'aixeca,
el meu cervell crearà hormones
suficients per afrontar-ho.

flotarè durant hores esperant
que s'esdevingui el miracle,
les meves capacitats l'enfoquen
atenta i concentrada en ell,
el meu noble treball esdevè
un passatemps tediós i gris,
el temps es relativitza
s'emarquen el batecs del cor,

sonen les 12 de dijous???
el cap de setmana ja és aquí!

Respira...
Flota...

Comentaris

Unknown ha dit…
A mi no em passa amb els llençols... però sí que hi ha una cosa que em fa surar, arrossegant-me a uns centímetres del terra, caminant entre la gent sense que ells se n'adonin que els peus no em toquen a terra i que el meu nas és una mica més amunt per poder ampaitar totes les olors i fer-les meves...

És el que té un botonet amb un triangle quan portes un món imaginari a les orelles.

Bon cap de setmana flotaire!!
18/12/09 9:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Imatge
Un monstre interior que espera arrupit dins la cova, un animal sagrat que sobrevola els cels nocturns de l'orient, un ferotge guerrer que desmonta regnes construïts per nissagues familiars... M'encanten les possibilitats metafòriques del Drac, m'agrada que sigui una figura tant important en el nostre petit paìs. No he cregut mai en la mitja taronja, en el prìncep blau o en altres fantasies infantils, però des de petita molt petita sempre havia imaginat que cadascú de nosaltres tenia un drac assignat en algun món paral.lel. Imaginava per mi un drac semblant al de la História interminable, pelut, amb cara amable però boca gran, capacitat de volar sense ales... al creixer va començar a guanyar dents i escames, a ser més fosc i ferotge, a l'adolescència em volia tatuar un drac a tota l'esquena que allunyes fantasmes i prepotents... Durant els últims anys em vaig oblidar d'aquest amic acompanyant, el vaig endolçir mirant-lo com una carpa japonesa... Avui
Més informació

eugeniooooooooooooo!

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!
Més informació

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!
Més informació