28/4/09

un dia i mig...


una tenda sota l'únic arbre del parc,
dos amigues compartint un matalàs,
tres nits de música i bona companyia,
quatre dies fora de la rutina,
cinc sentits per difrutar de tot,
sis boixos amb ganes de passar-ho be!!!

Amelia, Samuel, Mireia, Fran, Cristina...
ja quasi estem de camí!!!!!!!!!

i la gata es va pillar els bigotis

Perquè la curiositat com la sorpresa, 
acarona els meus matins, 
acaricia alguns dinars vegetals
 i juga en vespres felins.

Diuen que la gata els va pillar els bigotis,
que la curiositat va matar el gat ...















"Curiositat: Impuls humà que oscila entre lo groser i lo sublim.
Porta a escoltar darrera les portes o a descubrir América"

José María Eça de Queirós (1845 - 1900)
Novelista portugés

26/4/09

sorpresa

Una nova cara per investigar, una aparició diària al mirall
raons a pilons per posar-la cada matí quan apareix el nou dia, 
alguna bona excusa nocturna per obrir els ulls com plats.

Noves experiències, noves sensacions, nous contactes,
nous descobriments de velles históries conegudes,
un gir diferent al ja conegut dia a dia...

Quan el pessigolleix de veure`t em desperta més d'hora
i tinc més ganes d'anar a dormir, per poder somiar-te,
olorar-te entre els llençols, acariciar records,
assaborir les coixineres i esperar que vagin passant les hores...
    

de la galeria de Bensonkua al Flickr

20/4/09

saltant per afició al suicïdi emocional

Un instant
una frase
quatre ulls
un interrogant
una esperança
mil intencions
un silenci
una imatge gravada
musica de fons
un detall
una resposta pendent
salt al buit emocional
...
i a sota???
...






















de la galeria de Spilled Coffee al Flickr

19/4/09

perduda

En aquella inmensitat blava i plena d'oportunitats se sentia perduda, els seus ullets es reflexaven en la transparència que l'envoltava i li retornaven un espai absolut a conquistar. Però al mateix lloc on  s'albiraven mil camins per descobrir tambè veia sorgir mil obstacles que superar. Tiburons, pops, crancs, balenes, vaixells, pescadors, submarinistes... tot el que podia aparèixer l'espantava i l'encuriosia. 

L'experiència que havia atesorat al llarg dels anys a la peixera, no semblava suficient. Els jocs, les aventures viscudes, els fracassos salvats i els éxits assolits es veien tan petits en aquell blau profund, salat, transparent quan posava els ulls enlaire i tenebrós al observar les profunditats.

foto de Xavi Calvo _ Flickr _

Intentant reuní forces per afrontar les oportunitats brindades a diari davant els ullets de peix desvalgut que se'm han quedat últimament... 
buscant un banc de peixos en què resguardar-me... 
esperant un peixot gros i forçut que em vulgui fer de guarda aletes...
creant aliances amb els tiburons més agressius...

Mil oportunitats més en un diumenge relaxant, de café amb llet servit entre els llençols, de dinars en solitari, de tarda de tallat descafeïnat amb la mama i de teatre, "la filla del mar" colrat d'emocions, fet a cassà i amb més sabor a mar. I tancant el dia amb la febre blogaire recuperada recentment.

17/4/09

sofà

fotus de Freyja* al Flickr

Han anat passant les hores, circulant com turismes a ple agost camí de la platja. Les dos primeres semblaven caminar lentes, donar un passeig per la clama que el meu cervell reclama aquests últims dies, han servit per posar al dia correus i acabar lectures pendents. Eren hores esperades i desitjades, buscades entre els espais que l'agenda ens permet de tant en tant.
A partir d'aquí ha iniciat la davallada, les següents han esdevingut gula de sofà, m'he permés sense remordiments, de moment, de dedicar un dia a no fer absolutament res...

No se si l'he encertat, o si he perdut miserablement la tarda, entre l'ordinador, el sofà, alimentació insana, la "naranja mecànica", música regaee, popera, rockera i heavy, jocs de pensament i lectures xafarderes de blogs aliens. He rodat sobre el sofà, rondat al voltant de la nevera, m'he revolcat entre els llençols d'un llit sense fer i a tot desfer. Retornat al sofà per llegir, menjar, seguir documentals musicals, m'he pulit mitja ampolla de vi blanc, maduixes amb nata i maria enrotllada... Finalment he decidit acostarme al blog i escupir sensacions, teclejar emocions i escriure sense destí, cercant un sentit per alló que no en té.

sorra entre els dits



Lentament, entre sospir i sospir, comença a moure el dit gros del peu. Resultava imprescindible valorà l'estat del món exterior abans d'obrir els ulls. Nota com al sorra s'escapolia enmig dels dits, calenta quasi cremant, minúscula i fugissera. La sentí salada però decidí que no podia esperar, era el moment idoni per acabar amb allò que li impedia de ser feliç. 


Obrí els ulls, reben de sobte un llampec de llum intensament blanca sobre les pupil·les, el dia penetrà de nou en el seu conscient, tot el que l'envoltava reeixí de l'espai buit on havia quedat al llarg de les hores. S'esvaïren  els ideals replets de paisatges idíl·lics, solitaris i verges. Es despertaren els fantasmes de la vergonya, la por a esdevenir el centre de les mirades, les dificultats que sempre l'havien acompanyada per afrontar les aventures en solitari...



Es donar la volta lentament sobre si mateixa, controlant l'entorn, les feres i els agressors que arreu posaven en perill la seva tranquil·litat. Observar atentament, encara latent la sensació que només ella es fixava en l'exterior, que la resta es debatien amb la lluita, els plaers i les desgracies personals, sense ser conscients com ella de formar part d'un ordre superior. Un ritual cíclic que governa les nostres més primàries necessitats, que ens obliga a ensenyar les dents, a llepar-nos les ferides, a cercar aliances en la proximitat i a defensar l'espai que ens pertoca.


Al llevar-se es mantingué apartada d'aquells que la rodejaven, donar la volta pel costat esquerp de la platja per evitar les multituds, s'esvair entre els grups de diferents edats sense ser vista. Passar desapercebuda entre les manades d'infants, a través de clans familiars i de tribus d0adolescents. S'acostava ja al seu objectiu, sentia el batec de la fita assolida entre les cames. De l'emoció ja ni tan sols notava l'escalfor que consumia la fina planta dels seus indefensos peus. Per fi, després de tan d'esforç, de la lluita més en carnissada que mai havia viscut...


LA CUA MÉS LLARGA DE TOTA LA PLATJA!!! 

LA DEL LAVABO!!!


frikades de mitjanit by xisti

13/4/09

la tornada

que difícil es fa tornar de vacances,
tres dies de muntanya i relax,
tres cosines amb mil experiències conjuntes,
tres noves amistats, ara ja indispensables,
algun perdut que no s'ha deixat veure
i les piles carregades per somriure de nou cada dia!

6/4/09

perdent el seny, en temps de crisis!


Foto robada de Wha'ppen al Flickr
un punt de vista diferent  i desconegut
nous camins que trepitjar
colors vinguts de tots els llocs del món
un somni a estrenar a final d'any
un setembre ple d'idees i experiències
preparant les vacances desconnecto...


5/4/09

dormir amb totes les seves lletres

Descansar els ulls de tantes lletres que llegir,
Olorar els llençols, com fulles fines de paper,
Rimar somnis amb realitats inesperades,
Mantenir les forces apunt per rebre patacades,
Inclinar la balança, entre l'emoció i la raó per
Retenir els dies que s'acaben...

2/4/09

frase d'avui...

Siembra un acto y cosecharás un hábito.
Siembra un hábito y cosecharás un carácter.
Siembra un carácter y cosecharás un destino.
El último Mohicano

Morning sun, Edward Hopper

Avui sembrant alegria malgrat es presentin
fets inoportuns, les hores de son no donguin
els reultats esperats, l'energia a sota mínims,
i el peixos es perdin, es vegin ja boirossos
en el gran oceà d'estimuls que brinda el dia
malgrat el cel gris... Tinc ganes de sol per
carregar les piles!!!