sorra entre els dits

Lentament, entre sospir i sospir, comença a moure el dit gros del peu. Resultava imprescindible valorà l'estat del món exterior abans d'obrir els ulls. Nota com al sorra s'escapolia enmig dels dits, calenta quasi cremant, minúscula i fugissera. La sentí salada però decidí que no podia esperar, era el moment idoni per acabar amb allò que li impedia de ser feliç. 

Obrí els ulls, reben de sobte un llampec de llum intensament blanca sobre les pupil·les, el dia penetrà de nou en el seu conscient, tot el que l'envoltava reeixí de l'espai buit on havia quedat al llarg de les hores. S'esvaïren  els ideals replets de paisatges idíl·lics, solitaris i verges. Es despertaren els fantasmes de la vergonya, la por a esdevenir el centre de les mirades, les dificultats que sempre l'havien acompanyada per afrontar les aventures en solitari...

Es donar la volta lentament sobre si mateixa, controlant l'entorn, les feres i els agressors que arreu posaven en perill la seva tranquil·litat. Observar atentament, encara latent la sensació que només ella es fixava en l'exterior, que la resta es debatien amb la lluita, els plaers i les desgracies personals, sense ser conscients com ella de formar part d'un ordre superior. Un ritual cíclic que governa les nostres més primàries necessitats, que ens obliga a ensenyar les dents, a llepar-nos les ferides, a cercar aliances en la proximitat i a defensar l'espai que ens pertoca.

Al llevar-se es mantingué apartada d'aquells que la rodejaven, donar la volta pel costat esquerp de la platja per evitar les multituds, s'esvair entre els grups de diferents edats sense ser vista. Passar desapercebuda entre les manades d'infants, a través de clans familiars i de tribus d0adolescents. S'acostava ja al seu objectiu, sentia el batec de la fita assolida entre les cames. De l'emoció ja ni tan sols notava l'escalfor que consumia la fina planta dels seus indefensos peus. Per fi, després de tan d'esforç, de la lluita més en carnissada que mai havia viscut...

LA CUA MÉS LLARGA DE TOTA LA PLATJA!!! 

LA DEL LAVABO!!!

frikades de mitjanit by xisti