28/7/09

carícies vora el mar

que passa quan els peus són alliberats
de l'opressió d'un calçat incòmode i antiquat?
senten sota seu el terra xop i salat
que les onades abandonen a fil de costa?
que passa quan els peus s'inflen al respirar
sense aquell calçat de cuir trist i arrugat?
suen sobre la gespa humida, recent regada,
que t'omple les narius amb olor de novetat?
que passa quan els peus estrenen durícies
al abandonar el calçat gastat i sense pietat?
caminen lleugers vers un mar de llàgrimes
o cerquen melodies per il·luminar somriures?












foto de J.Star

PD. Rata... gràcies per ser-hi entre riures, entre crepes i a la xarxa, els matins de lectura i les nits d'escriptura no serien el mateix sense el teu cau. Ens veiem dijous i penso somriure des del pati!

PD2. Josep Mª! he adjuntat el teu correu com a comentari, mil gràcies per la lectura i els SI! una forta abraçada

26/7/09

farta!!!



n'estic farta...



farta de la insuportable calor

farta d'escopsar males notícies

farta de passar les vacances menjant

farta de sentir no, quan desitjo un SI

farta d'acomodar-me als altres

farta d'esperar resposta

farta de sempre la mateixa cançó

farta de colors tristos a l'armari

farta de serietat innecessària

farta de dos glaçons al café

farta d'un sofà incòmode

farta de somriures falsos

farta de perseguir-te i no trobar-te

farta de plans incomplets i perduts

farta d'abraçar sense rebre

i amb ganes de tornar a treballar...

qui ho havia de dir...


16/7/09

un salt

Un canvi, o mill d'ells a cada pas,
saltant entre rombs, emocions i records
la meva vida ha esdevingut una constant variació,
una historia verdadera amb reflexes d'éxit i de fracàs,
amb imatges de llars i camins sense punt d'arribada,
intencions estroncades i paraules dolces.

Atreviments recollits per un gràcies profund,
amics redescoberts en miralls paral·lels,
on abans gaudia d'un germà demà en seran tres,
cada volta més a prop, entre les costelles i els pulmons
Novetats sinceres, descobriments crus i revoltes interiors
la ràbia esdevè por i l'amor tan sols desig.





9/7/09

forat negre temporal...



Aquest matí, cap allà les 9, instal·lada ja al despatx, ja sabia de què aniria el próxim post... he obert l'agenda i m'ha engolit una especie d'ansietat incomoda que s'em queda a la boca de l'estómac i que, al revés que la resta del món, m'obre la gana de mala manera!

He vist en aquesta pàgina amb pretensions inconcluses un foto d'un forat negre astrológic o astronómic (mai he entès la diferència massa be...) i una explicació del munt de responsablilitats, compromisos, actes, celebracions, trobades, dinars, concerts, visites, viatges, estades, converses, cerveses, bailoteos, festes majors, sopars... que encara tinc pendents o que desitjaria poder complir les promeses en què es vàren organitzar...

Però de sobte ho he vist clarament, entre els missatges de la ratetaqueesmudad'escaleta i els jocsdelfeisbucnoméscincminutsiprou no hi ha en la meva vida un forat negre épic per on s'escolen les hores, ni sóc una heroina lluitant contra uns malvats capitalistes lladres de minuts, ni tinc una addiccióa consumir segons sense fi...

TINC UN PLAYMOBIL OBRINT CANONADES A LA MEVA MAL ORGANITZADA AGENDA!
foto robada del flickr de :GABO:

PD: per no perdre el ritme m'en vaig d'estada/retiro/viatge interior/stage psicológic aquest final de setmana, per tant despareixo de nou...
BON CAP DE SETMANA i PETONS DOLÇOS DE MANDARINES MADURES!

3/7/09

i per tot el demés...

















suc de taronja natural de vermut...
_____2,35 eurus
passa la tarda de xerrameca
amb la companya de pis...
_____0,00 eurus
sopar de preparació de vacances,
tres cristines camí de Costa Rica,
amb bon sopar, millor conversa i
la fresca de la terrasseta del Cau del Llop...
_____16,50 eurus
una birra tranquileta a Carpes
amb la companyia del boig que
dorm a tres portes de mi...
_____3 eurus
la ratafia per tancar la nit,
i despertar les fins ara
apagades ganes de bailoteo...
_____6 eurus (aquí s'han passat)
mitja birra per organitzar algun
sopar inesperat per mitja setmana
i fer entrar la soneta...
_____1,50 eurus
un somriure inesborrable,
confidencies d'entresetmana,
bailoteos al so de muchachito
i dir que no al concert de l'any...
_____NO TE PREU!!!

i per tot el demés....


2/7/09

revelació!

No m'he pogut aguantar, era molt d'hora al matí quan m'ha vingut aquest post a la ment, hi hauria d'haver estat aprofitant el temps
però no em podia contenir...

Sabeu aquelles preocupacions,
temes que tens al cap o al cor de fa temps
i que el no veure'ls clars et tenen
en un nosequèquenoemdeixadormirtranquila
o en un noveigclarquevolaquestdemi
o en un sisapigueselquepensesdemi
o en un sipoguesveure'tperunpetitforat
I de sobte, en un petit instant, un detall, una casualitat sense cap importància en altres moments et revela amb claredat que, com a mínim, vas per bon camí o que no tot és tan greu com et sembla les nits fosques i xafogoses en què els llençols no et deixen dormir...

Avui de bon matí he tingut un moment de veure-hi clar, una petita revelació diària que m'ha fet somriure i que necessitava deixar aquí plasmada...

Uns ulls que s'aixequen per observar enlaire, observats per darrera, per uns altres ulls anhelants... Un cervell o un cor que es recorden de mi encara que no hi sigui... o que, millor dit, no hi sigui per tu, no em veus, en aquell precís moment en què em busques no em trobes...

Intento deixar de somiar truites que encara és molt de matí...
..però no puc...