28/9/10

ales transparents

.
I
M
A
T
G
E
S
..
O
N
Í
R
I
Q
U
E
S
...
....

Somnis en què el temps es perd entre les agulles d'un rellotge dalinià, apareixen cares conegudes de vells enemics des de darrera les cortines i uns ulls atents vigilen sota el llit.

Entres per la porta i en silenci et mous fins a arribar a la tauleta de nit, des d'allà m'observes, el son lleuger no em permet estar quieta. El temps segueix corrent i tu no et mous però les meves fantasies nocturnes s'empapen de la teva presència. El que era un record vague es reconverteix en un delirant anar i venir entre paradetes de fires, gitanos flotant amb els globus i heavys als que el cap els dona voltes de 360º.


T'encens , m'enretires els ulls i t'enrialles... no m'ensenyes els ulls que et brillen... és la por el que t'aparta? és el dubte el que t'allunya?


Moments feliços rodejats de gent que estimo... em faltes tu?


“No hay barrera, cerradura, ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”.

Virginia Wolf

17/9/10

petons inconclusus

desitjos que no pronunciem per por
sentiments que de vegades deixem per demà
idees que ens esperen entre somnis
retalls de realitats que no em viscut mai
somriures que voldrien ser més
paraules buides aspirant a la plenitud
silencis que ens encadenen al no res
perdre les ganes i deixar d'intentar-ho
... ...
possibilitats que de vegades
no ens deixem veure
avui toca enfocar dolç
i a veure si trenquem rutines


(42) A Year, a Month, a Day, originalmente cargada por ejana.


14/9/10

penjant d'un fil...


Suspendidos, originalmente cargada por Enllasez - Enric LLaó.

Era una vegada una petita autoestima
dolça, tendra, riallera i dringadissa,
que intentava despertar somrient cada mati,
es rentava les dents abans de sortir de casa,
entrenava les comissures camí de l'escola,
mantenia els llavis hidratats amb una fèrria rutina diària
i feia gàrgares d'aigua de farigola per evitar olors indesitjables.

Mentre posava un peu davant de l'altre anant cap a l'escola
buscava aquells que per la vestimenta
o per la falta de color a les galtes
o per la ferum que se sentia d'un bon tros lluny
o per la duresa de les seves mandíbules
o per l'amargor de la seva mirada
o per la fressa dels seus talons incòmodes

Escollia aquells que el dia tenien gris,
se'ls mirava de cara, aixecava la barbeta
i obria els llavis, separava lleugerament les dents
i remuntava els pòmuls cara amunt,
fins a casi tocar la base dels ulls
que acompanyaven la figura amb
una fina i pura brillantor daurada.

Però ells se la miraven, tombaven el cap,
lleugerament inclinaven la mirada avall,
tancaven els ulls per un frugal instant,
de la seva boca sorgia un profund sospir i
seguien caminant sense acceptar el regal.
El seu dia seguia igual d'apagat, ni tan sols
s'adonaven de l'oportunitat perduda.

I així passaren els matins, les setmanes i els anys
i la petita autoestima va anar perdent força
cada vegada li suposava un esforç més gran,
cada somriure es convertia en un esqueix,
cada tros d'ànima que abandonava,
cada llàgrima que s'esvaïa era un dia menys
en un futur incert buit de carícies i de llum.

Un matí de finals d'abril, passejant entre els arbres
senti un sorollet que li feu aixecar els ulls.
A través de les fulles i les branques s'insinuaren
unes figures, fràgils i esbeltes, ràpides i acolorides.
S'hi acostar lentament preocupada per aquell so desconegut
i espantada quedar cara a ells i elles, tot paralitzat,
es sentir mirada i recollida, abraçada i escoltada.

Entre els essers que somriuen sempre teniu un forat,
ens guarden les alegries entre núvols de cotó de fires,
esperen amb il·lusió que ens trobem entre rialles.
La petita autoestima ha fet sort, en la seva vida
no hi ha només un amic, no escatima somriures matiners
ni a la tarda ni a la nit a través de la música i la llum
s'ha trobat amb vosaltres, gràcies a totes i a tots per ser aquí!!!