MaNDaRiNeS àCiDeS

. I M A T G E S .. O N Í R I Q U E S ... .... Somnis en què el temps es perd entre les agulles d'un rellotge dalinià, apareixen cares conegudes de vells enemics des de darrera les cortines i uns ulls atents vigilen sota el llit. Entres per la porta i en silenci et mous fins a arribar a la tauleta de nit, des d'allà m'observes, el son lleuger no em permet estar quieta. El temps segueix corrent i tu no et mous però les meves fantasies nocturnes s'empapen de la teva presència. El que era un record vague es reconverteix en un delirant anar i venir entre paradetes de fires, gitanos flotant amb els globus i heavys als que el cap els dona voltes de 360º. T'encens , m'enretires els ulls i t'enrialles... no m'ensenyes els ulls que et brillen... és la por el que t'aparta? és el dubte el que t'allunya? Moments feliços rodejats de gent que estimo... em faltes tu? “No hay barrera, cerradura, ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”. Virgin

desitjos que no pronunciem per por sentiments que de vegades deixem per demà idees que ens esperen entre somnis retalls de realitats que no em viscut mai somriures que voldrien ser més paraules buides aspirant a la plenitud silencis que ens encadenen al no res perdre les ganes i deixar d'intentar-ho ... ... possibilitats que de vegades no ens deixem veure avui toca enfocar dolç i a veure si trenquem rutines (42) A Year, a Month, a Day , originalmente cargada por ejana .

Suspendidos , originalmente cargada por Enllasez - Enric LLaó . Era una vegada una petita autoestima dolça, tendra, riallera i dringadissa, que intentava despertar somrient cada mati, es rentava les dents abans de sortir de casa, entrenava les comissures camí de l'escola, mantenia els llavis hidratats amb una fèrria rutina diària i feia gàrgares d'aigua de farigola per evitar olors indesitjables. Mentre posava un peu davant de l'altre anant cap a l'escola buscava aquells que per la vestimenta o per la falta de color a les galtes o per la ferum que se sentia d'un bon tros lluny o per la duresa de les seves mandíbules o per l'amargor de la seva mirada o per la fressa dels seus talons incòmodes Escollia aquells que el dia tenien gris, se'ls mirava de cara, aixecava la barbeta i obria els llavis, separava lleugerament les dents i remuntava els pòmuls cara amunt, fins a casi tocar la base dels ulls que acompanyaven la figura amb una fina i pura brillantor daurad