fabula de llibertat compartida

De forma automàtica, com tants cops ho havia fet va acostar-se decidida cap a la porta del cotxe, pressionar amb suavitat el mando, posar la mà sobre el pany i clac!

Es va obrir… mai hagués esperat trobar-se’l a dins del cotxe, allà tan tranquil mirant-la, sense immutar-se per la seva presència, dret a sobre el seient. Es va quedar gelada, no sabia com reaccionar. Passats uns segons es va començar a plantejar com havia entrat allà? Com era que no es movia? Perquè la mirava fixament? Li faria mal si el feia fora?

Havia de marxar i no li quedava massa temps, l’esperaven a una reunió prou important com per no voler fer tard. Se’l va mirar per un instant més i va decidir que el millor que podia fer per ell (o seria ella?) era foragitar-lo del cotxe i tornar-li la seva absoluta llibertat.

Però... al donar la volta al cotxe per fer-lo sortir espantant-lo des del costat del copilot... ell (o ella si es mostrava tant tossuda?) va fer un salt cap al seient i l’esperava mirant-se-la... en la mateixa posició del primer instant. Va gesticular bruscament però el seu estat anímic no va variar ni un pel, no va apartar els ulls, no va moure les ales ni va arrencar el vol... tenia un ocell a dins el cotxe!

Al final, desprès de 10 minuts de intents infructuosos va decidir pujar al cotxe i emportar-se’l... si allò era el que ell volia! Ella no podia fer-hi més! Va arrencar el motor i va fer via a l’autopista per dirigir-se més tard cap a les muntanyes. En tota l’estona ell (havia decidit que només podia ser masculí mostrant-se tant poc dialogant...) no va deixar de mirar-la, quiet al seient del copilot. Quan va arribar a les portes de l’escola a Ribes, es va girar cap a ell pensant si havia d’obrir les finestres perquè respirés mentre el cotxe estava parat.

I just en aquell moment l’ocellet va baixar el cap lleugerament... un instant de diàleg que ella va entendre com un gràcies i va obrir la porta. Els dos van sortir i desprès de sobrevolar-la per uns segons el petit dimoni de llibertat amb aquelles rogenques es va dirigir amb l’aire fred de la muntanya cap als cims que tancaven l’horitzó...



















Pájaros en el pantanal Mato Grosso en Brasil.
Foto de National Geografic

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

Més de tres anys fa ja de l'última entrada...