un dit petit apretat...

Quant es va poder treure definitivament les bambes, desprès de la caminada, els seus peus clamaven venjança... tant de temps fent quilometres conjuntament, gaudint d'excursions, atravessant rius, tant útils que li havien estat!
Però les sabates, com les eines i les estrategies, acaben fent-se velles i deixant-nos a l'estacada a mitja pujada. Perquè això si que ho tenia clar... les sabates mai es trenquen a l'armari, les coses que em fet servir molt de temps i acaben per fer-nos mal, per molestar-nos o no ser-nos útils... ho fan a mitja feina...

Però al revès de molta de la gent que tenia al voltant, ella s'adonava que com a mínim hi posava atenció. Tenia amigues i conegudes que seguien cantant les lloances d'aquelles sabatetes de xarol que portaven de petites, amics i veïns que seguien posant-se aquelles xiruques - Perfectes per anar a la muntanya! ... que ni tan sols suportaven un passeig per la vorera de casa, europeus del nord que desprès de 20 anys vivint a una de les zones més caluroses de la peninsula seguien tenint a mà les catiusques... - A tocar de la porta, per quan plogui....

Per tant, agafa les sabates, amb suavitat i recordant tots aquells moment passats cojuntament les dipositar al contenidor amb molt de carinyu... i va desempaquetar la caixa de bambes noves, d'eines per obrir camí ara que havia crescut i les sabates velles ja no calçaven els seus peus d'avui.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gràcies Tina.. Com costa despendre's de les coses velles i inútils!! I recordar que un dia et van servir... I els hi dones les gràcies però cal omplir l'armari de sabates noves per pujar unes altres muntanyes..
T'estimo!!
Nati...
16/6/11 0:56
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gràcies..

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.
Més informació

per compensar...

diuen que les rosses guapes no poden ser intel.ligents... diuen que qui te sort en el joc, mala sort en l'amor... diuen que desprès de la calma sempre ve la tormenta... doncs aquí em teniu corroborant tópics (no sóc rossa i la meva sort no es decanta per enlloc ;P) però està clar que la meva vida sempre compensa coses bones i dolentes... que la laura no pot venir de concert... la nati i en cai van poder venir i tot be amb el cotxe que no hi ha entrades pel famós concert... passem una bona nit per bcn i les improvitzacions del finde van de perles i versió contraria: que dilluns m'assendeixen i estic ultra eufórica i tot sembla anar de perles... dimarts rebento roda... dimecres les sessions amb els nanus fatal organitzades... dijous em compro unes ulleres tope guais que resulta estan graduades de pena! divendres.... ... ... ... ... he pagat ja? o millor em tanco a casa aquest finde? de tota manera segueixo euforica, reconec la flor que se'm ha instal.lat al cul per questions ...
Més informació

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

Imatge
Aquest ha estat un cap de setmana genial!  Ple i buit a la vegada;  Buit de preocupacions, de decisions, d'obligacions i de disculpes perquè  ha estat ple... Ple de bons amics, de sorpreses, de perruca, de velocitat, de descoberta, de carícies i abaraçades, de nervis, de cançons per obrir la gana i per fer entrar la son, de música, de jocs, de somriures i, sobretot, a estat un cap de setmana ple d'emocions inmenses! Els que em coneixeu sabeu que de vegades  em quedo congelada, que em costa mostrar lo molt que alguna cosa m'emociona... però aquest cap de setmana vaig acabar plorant i tot! Gràcies a sobretot als que sempre esteu mes aprop i us heu carregat la feina de muntar-ho. A la princesa, al meu germanet i a la peque perquè sempre hi sou a la del pèsol i al regi que sou allà per donar una mà als de tota la vida, als del curro,  als burxaires i als gestaltics... buff no se ni que dir-vos. Gràci...
Més informació