desprès de tant de temps...

Feia mesos que no entrava al meu propi blog... i no és que no reflexioni, que no trobi moments per escriure o que no em passin coses que fa un any hagués penjat en aquest suport eteri, ni que com diu l'inestimable rateta de la xarxa les coses em vagin tant be que no tinc res per escriure.

El que passa és que al llarg dels últims mesos m'he adonat que no se perquè vull ni perquè feia servir el blog. Ni jo tenia clar qui esperava que llegis el que escric aquí (està clar que si no vull  que ho llegeixi ningú ho escric a casa, no a la xarxa!), si tenia res interessant a dir... si volia dir-ho...

Segueix-ho sense saber-ho, no us penseu pas! Però m'està passant quelcom ultimament que ja comença a fer-me gratar el caparró i m'han entrat ganes d'explicar-ho.

Ve fa uns 4 anys que vaig començar un viatge formatiu, terapèutic, de creixement... un grup de formació en Gestalt, 12 persones caminant (a vegades corrent, a vegades arrastrant-nos...) que m'ha aportat un ritme diferent, una nova forma de veure la vida i que m'ha permès obrir la ment a moltes coses que negava per pur conformisme amb l'establishment del saber actual.

Ve si m'animo a escriure a lo millor us explico els diferents descobriments que he anat fent, el que avui m'ocupa te a veure amb la baralla del Tarot. Algun company i el mestre (Ramons, mons!) em van fer neixer la curiositat per un tradició que desconeixia absolutament fora de cliches y 4 mites maldestres.

I així fa un any vaig començar un curs d'aprofundiment i creixement a travès del significat d'aquest. Pels que el desconeixeu absolutament només dirvos que te una história milenaria i que d'aquesta baralla va neixer la famosa baralla espanyola amb la que segur heu passat hores i hores jugant a la butifarra o qualsevol altre joc. Doncs ve, a més de l'ús esotèric/esperpèntic, el tarot fou creat com una descripció simbólica del viatge intern del coneixement i la iluminació. Així pots utilitzar les cartes, amb els seus dibuxos i simbols ancestrals, per anar avançant i fer-los servir com a guia i insipiració per quan et quedes parat o m'abrumen les dificultats o la boira de mi mateixa.


Vaig al gra, que si heu arribat aquí ve us ho mereixeu!
Des de fa uns mesos que tinc un tarot en que les cartes originals es substitueixen per els quadres de klimt, i des de juliol m'he tirat 5 vegades a mi mateixa les cartes, la pregunta era quina energia atendre al moment que anava vivint... Doncs be m'ha sortit la mateixa carta les 5 vegades...



La Temprança, com podeu observar és una carta bastant avançada en el tarot, la 15 dels 22 arcans majors. Suposa una figura femenina (en el tarot original un angel) que fa fluir aigua entre dues gerres.



De moments l'únic que tinc clar és que no m'estic enterant... donat que si surt repetida en 3 mesos tantes vegades...

Si algu te ganes de fer-me saber que li inspira a ell /ella la figura estarè encantada de rebre feedbacks, sino, ja us anire comunicant l'evolució!

Comentaris

Unknown ha dit…
Ben tornada!
Amb tarot o sense és un plaer tornar a rosegar mandarines...

Algun dia hem de tenir una conversa de cartomància, ja que jo sóc dels de l'altra banda, els escèptics convençuts i practicants.

Potser tenir una ment tan tancada a certs aspectes em fa perdre coses enormes, però supso que prefereixo el meu món tecnòcrata i pragmàtic.

Què m'inspira la carta? home, una vaileta passant aigua d'una gerra a l'altra... fa ganes d''anar al lavabo! (jejeje, ho sento, me l'estava fent a sobre aquest acudit!!).

Apalins, ens anem veient per aquí i per allà!

Nyinyinyinyi!!

PS: el patchwork de fons és preciós, però molesta molt a l'hora de llegir...

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...