29/3/10

atravessant l'andana?

Fa quasi un mes que busco la forma de dir-t'ho,
has creuat la porta i no han saltat els pallassos,
les serpentines segueixen embolicades i
les boles de cristalls no estan penjades al sostre...

Un any, és un any, quatre estacions, dotze mesos
o trescents seixanta-cinc dies però mai serà un pont,
ni una porta, ni una mirilla, ni un cuc atemporal
que et traslladi a un futur anhelat...

Ni a un passat idealitzat ni a un present paral·lel,
en algun moment, que serà un instant intrascendent,
entre l'albada i la posta d'un sol lluminós
t'adonaràs que el temps ha passat...

Hauràs atravessat portals, andanes i vies,
passat la inconsciència de la infantesa,
creuant una adolescència massa curta i
una maduressa amb tantes coses a fer...

que arribaràs a la vellesa
sense haver conegut la bellesa

_ ... Feliços 27 iniciats petita tina
mossega amb força la mandarina ... _

24/3/10

quan en teniem 28...


Cuando teníamos 28, originalmente cargada por Arguez [De vacas].

inspiració tancada ultimament...

pero avui peke no podia passar sense un record,
o sense la idea de crear-ne un de nou,
perquè acabes d'estrenar l'any dels inocents
i ens toca descobrir cent coses noves com a mínim...
sino quan en tinguem 82 de què parlarem fent el cafè?

perquè per més petita que vulguis ser a vegades,
sempre vas un pas per davant meu,

perquè ara fa quasi 9 anys que ens coneixem i
ens haurem d'inventar una comunió,
uns rituals per fer d'aquest putiferi
una relació consolidada!

perquè sense tu rés seria igual
les decepcions semblarien tonelades
i els somriures sortirien més cars!

Petons PEKE,
que passis un grandissim any
i m'ho deixis veure!!!

1/3/10

sóc un puzzle!

"però jo he fet la pregunta, he saltat i no m'he partit el crani, he obert la porta i darrera no m'esperava un monstre aterrador, si no un mirall, una cara amistosa tan repleta de dubtes com la meva o era la meva?"

que delicioses les casualitats que no són casualitats...
era la meva cara... i tant que l'era!
la setmana passada escribia sobre una nit de festa...
aquest cap de setmana he baixat una escala d'experiències i anys de vida, he obert la porta de la por i les manies, de les obsessions i les comparacions, m'he vist en altres dies, entre altres persones i en altres formes.

he jugat amb màscares, he dibuixat monstres, he actuat malsons i m'he vist les peces que em fan ser jo...

Ara toca anar muntant, jugar les peces que m'han tocat i que m'he retallat amb més i menys gràcia, revisar-les, donar-los mil voltes, aprendre'm els seus limits i trobar-los el lloc que els hi pertoca en una vida...
la meva!
gràcies als que per be i per mal sou en la meva vida...
em permeteu jugar, sovint sense saber-ho...
la meva bona nena, la meva punky, la meva victima, la meva botxina, la meva servicial i la meva vaga, la meva retorcida, la meva xula, la meva iaia pau i la meva nena rebel...
i per sobre de tot aquest cap de setmana...
gràcies grup per aquesta aventura, més vist el cul i ja no puc dir que no se cridar, gràcies companys per ser-hi des de les vostres propies peces i per jugar-les i deixar-m'hi jugar, gràcies olga per observar i acompanyar en el silenci, gràcies jaume cardona per proposar-m'ho, per provocar-me i caminar-ho amb mi...