espantaocells

Si els ocells ens piquen a les orelles mentre correm pel mig del camp...
si ens fan fora quan intentem omplir el cistell de cireres...
si no ens deixen prendre tranquil·lament una tarda de sol...
si es caguen sobre els barrets de palla a l'estiu...
si es mengen les pipes que esperaven una cerveseta...
si espatllen els petons sota l'ombra de la morera...
Tenim un
E
S
P
A
N
T
A
O
C
E
L
L
S

.
..
...
Però que podem fer amb les pors que no ens deixen riure?
i amb les fantasies que ens amaguen lo bonic de cada dia?
què fer per lluitar contra les ganes de baixar-se del tren?
i per acceptar les formes que ens han tocat?
com assumir allò que no em escollit de patir?
amb què s'eixuguen les llàgrimes de cocodril?

amb ganes de viure, amb una mirada curiosa pel sol que surt cada dia, amb l'admiració a un cos que respira fins i tot dormint! amb la companyia de tots aquells que hi són i amb el record dels que han hagut de marxar o han decidit marxar.

Avui, malgrat la pluja, malgrat la feina, malgrat les notícies, malgrat aquest món no es just.
TINC GANES DE RIURE!!!
Pels espantaocells d'aquest cap de setmana, gràcies gestàltics els dilluns sempre tenen un regust diferent, més saborós i més viu desprès dels intensius que ens donem.