paciència...

 Hi ha coses en el dia a dia que necessiten el seu temps:
temps per respirar i sentir les decisions que cal prendre,
instants per descobrir i conèixer aquells que tenim aprop,
hores per aprendre allò que ens envolta i necessitem assolir,
minuts per reunir forces per dir coses que mai havíem pensat dir...

i, malgrat l'espera, de vegades aquestes coses acaben passant...
i desprès de tant pensar en elles com quelcom irreal,
resulta que es fan matèria, que passen, que les fotografiem,
que les tenim entre les mans, les acariciem i les assolim.

I ens sorpren haver-ho aconseguit, 
i s'esvaeix el record de l'esforç...
a dia d'avui estic coent les vacances, que lluny
semblen encara i quantes ganes de sorpendre'm!


Comentaris

Xicarandana ha dit…
Un pensament preciós...

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

Més de tres anys fa ja de l'última entrada...