contrastos clarobscurs

Tènue llum de lluna.
Blanc trencadís.
Tendresa florida.
Aroma a fruita dolça.
Branquillons doblegant-se.
Negre nit intransitable.
Instants d'espantadissa.

Sota la calidesa feta arbre,
envoltats d'olor a sucre,
mentre l'obscuritat es fa de pedra
creixen dos infants.
Es miren amb suavitat,
desfant antigues contradiccions
entre càricies de paper.

La vellesa, com la vesprada,
arriba en sobtada sorpresa,
se'ls troba abraçats sota els pètals.
Espantats per la rapidessa,
volen retornar a espais inexistents,
                                          esdevenen pardalets, sense niu,
                                          peixos sense dolça aigua de repòs.  


Comentaris

Unknown ha dit…
Una bona manera per començar una setmana...

M'ha agradat molt.

I no sé perquè no he pogut evitar pensar en el "Hanami", la festa japonesa de la floració dels cirerers...

Bona setmana!

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...