31/5/09

mandra

hi ha hores, de vegades dies enters, setmanes en alguns moments i anys en els casos més deseperats, en què el cos no permet llevar-se... en què obrir els ulls de bon matí és un suplici i un calvari... en què preparar el café, posar aigua i encendre la cafetera són una marató... en què netejar 4 vasos és una gran aportació a la humanitat... en què passar el dia tumbat a la platja és una gran aventura... en què una visita de cortesia és el màxim que se't pot demanar... en què el sopar més elaborat serà pa amb embotit...

que estic mandrosa, 
és diumenge, 
demà serà dilluns, 
no tinc ganes de fer rés,
els meus companys de pis no paren de netejarrrr!!!!!!!!
estic veremella com un llamantol
i no paro de pensar en qui no hi és...

27/5/09

calaixos sense fons

Estira la mà, amb suavitat 
pren el pom ja gastat
i sent a través de la pell,
entre les puntes dels dits, 
les esperances recollides.

Li ha costat tant poder estar a soles amb ell,
sentir el silenci i l'eternitat entre els dos
tenir el seu moment d'intimitat,
que ara no desitja, no vol, no pot
precipitar-se.

Acaricia amb suavitat el metall,
la pintura estriada pel temps,
la fusta ferma i serena.
Olora les experiències viscudes,
escolta la música recollida.

Recorda el que encara manté,
recollit, acollit en el seu interior.
Els sentiments mantinguts 
en dies de sol, en dies de pluja,
cobert de la hipocresia de la vellesa.

Imagina mil noves sensacions a descobrir,
l'evolució de les setmanes de primavera,
un nou amor? un nou amic? una nova decepció?

Un calaix de vida per obrir, 
espai temporal per atrevir-se
hores, sopars, dies, frases
....
 

23/5/09

llum en els porticons

atravessant els vitralls
els semafors encara en verd

resten solitaris en l'asfalt
i els vianants creuen oceans

la calidesa en les parpelles
modula el meu ciclic esser

esdeve en mi el canvi 
rotula un nou dia despertant

crea per mi un mon diferent
llum blanca i matutina...

penetra en els somnis
trenca sobtat rutines obscures

enfoca la buida immensitat
del meu raco mes privat

crea per mi un com diferent
llum blanca i matutina...

destapa entre arrugats llençols
malsons de falta i enrenou

anhels porucs e insospitats
conquistadors en la fosca

sentirme entre les nausees
d'empalagosa necessitat

un ull s'inunda de nosaltres
l'altre resta en la injusta raó

crea per mi un nom diferent 
llum blanca i matutina...

18/5/09

avís per a navegants

Has vist que bé que he parlat? quan he articulat
Quin discurs tan ben travat? tot tartamudejat
Quins principis clars i ferms   mentre vaig perdent el ritme?
dignes d'un home de seny? i d'una dona amb rauxa?

Peró un avís per a navegants, i per peixos despistats,
fes-me cas els dies senars o els parells si són dimarts
i els parells fes com qui sent els senars en els convents
que a la platja hi xiula el vent. i a la sacristía el mossén

Sembles franca quan em dius    em poso tonta quan rius 
atractiu entre atractius per mi dels més vius
i que estimes, en el fons, d'un oceà de condicions,
les meves imperfeccions.  només les veig entre raons.

Però jo, que vinc de grumet, i ets home ben dret,
els dies parells et crec, si no són dimarts de prec
que els senars, sota els pins, fent rodar carioques florescents,
tan sols cantes rodolins i em perdo entre estranys
cantada divina i divertida pels Manel, ahir amb bona companyia però sense peixos de colors, aquesta va per tu perdut, si la llegeixes ja l'entendràs... crec...


com avís pel/els 
navegants 
que pogueu llegir 
sense entendre rés, 
únicament dir-vos 
que sovint 
ni el que tecleja 
sap que vol dir, 
però si què us 
vol recomanar. 

Deixeu-vos perdre 
entre el disc dolç, 
surrealista i juganer 
dels Manel 
i la seva estrena,
els millors 
professors europeus.



Bonperfis'acabaaquestdillunsinterminable!
Petons dolços de la Tina de les Mandarines!

16/5/09

amb les portes obertes

dos minuts per reflexionar-hi
un instant per decidir
mil portes en què pujar
llum inmensa a l'exterior
la foscor desconeguda
nous companys de viatge
mirades entre seients
preguntes cordials
respostes indiscretes
...








Per als que passeu per primer cop, pels habituals silenciosos 
i per als desconeguts si és que existiu, si és que us passeu, 
si és veritat que em llegiu...
Seran ben agraides les crítiques, els comentaris, les burles, les indirectes, les dobles lectures, les insinuacions, les floretes i tot alló que vulgeu deixar per escrit!


12/5/09

a través del fum

A cada instant, entre el desig de passar la mà i trencar la suau columna que s'erigeix davant meu i la necessitat de seguir mirant-la, de sentir-la sobre la pell...
El palpit de les coses que no volem que canviïn, però com el fum necessiten moures en tot moment o desapareixen amb el més petit sospir expressat...
Ens intoxica la necessitat d'aspirar-lo, ens falta l'alé amarg d'assaborir-lo i t'oloro, l'oloro entre els llençols com si hi fos, com si hi hagués sigut en algun moment...
A través del fum hi veig clar, se m'apareixen els desitjos que m'he tragat, s'esbaeixen les pors atesorades, s'enmirallen les esperances reescrites...
 
de Txuma Campos, foto extreta de la web: crtlaltsupr 

11/5/09

bubbles

Allargo lentament els dits, amb aquella intensitat 
amb què s'acaronen els nadons, intentant no espantar-los 
ni trencar el ritme del temps que tenen, 
 no despertar-los ni canviar el sentit dels seus somnis diurns. 

Escolto des del silenci que ens envolta, el cor bategar 
entre les seves costelles, la sang circular a travès dels seus braços, 
les dents petar al voltant de la llengua 
i la pell del seu cos eriçar-se amb el canvi de temperatura.

És com acostar-se a una bombolla en moviment, 
els colors que reflecteix, la llum que et retorna a travès de l'aire. 
Esperes gaudir d'un contacte tendre, del seu cos tou, 
de l'espai i el temps que ha empressonat, però tinc por... 

por...
por a trencar l'instant
por a despertar
por a espantar el moment
por a que no siguis tu
por a deixar de ser jo
por a fer un pas de gegant
por a enfonsar-me en el fang
por a desafinar allò que sona be
por a rebentar la bombolla
por a tancar altres portes
por a perdre'm mil esperiències
por a guanyar-ne d'altres
por a que tinguis por
por a la por
por

colour bubbles by Digital Terrorist al Flickr

9/5/09

contrastos clarobscurs

Tènue llum de lluna.
Blanc trencadís.
Tendresa florida.
Aroma a fruita dolça.
Branquillons doblegant-se.
Negre nit intransitable.
Instants d'espantadissa.

Sota la calidesa feta arbre,
envoltats d'olor a sucre,
mentre l'obscuritat es fa de pedra
creixen dos infants.
Es miren amb suavitat,
desfant antigues contradiccions
entre càricies de paper.

La vellesa, com la vesprada,
arriba en sobtada sorpresa,
se'ls troba abraçats sota els pètals.
Espantats per la rapidessa,
volen retornar a espais inexistents,
                                          esdevenen pardalets, sense niu,
                                          peixos sense dolça aigua de repòs.  


8/5/09

desperta a les 2:00h de la nit...

Que fa una persona amb el seny preservat a les 2:00h d'un dijous, vigilia de dia feiner, desperta però tumbada al llit de casa, sota la manta i el nórdic des de fa més de dos hores???

En primer lloc aclarir que lo del seny preservat és una opinió personal amb la que segurament més d'un/a no estaria d'acord i tindria els seus arguments, vàlids sens dubte...

Informar-vos tambè que el metge ha decidit, molt assenyadament he de dir, donar-me el dia de demà com a "festiu", jo suposo que no ho ha fet exactament per mi, si no per salvaguardar als meus companys de feina de la temuda... 


inflamació de les amigdales o altrament dita angines !!!

Resulta, doncs, que les angines i el metge han decidit que demà no tinc hora per llevar-me, i que les beneurades drogues legals (o antibiotics/ibuprofe/paracetamol) han iniciat la seva guerra no humanitària contra la infecció i els símtomes que l'acompanyen.

Per tant he decidit dedicar aquestes nocturnes i tranquiles hores per avançar en la lectura del meu autoregal de st.jordi... 


Un magnífic conte... imprevist i deliciós... que em permet parlar amb la mort, com si fos la peixetera del barri... i em manté desperta a les 2:00h de la nit...

6/5/09

merda!



Sabeu aquella sensació d'aixecar-te
que sembla que flotes...
fins que el teu cap s'enlaire 
més d'un pam sobre el coixí...
Llavors notes com el teu cervell 
no acabar d'encaixar dins el caparró 
que deu et va donar, que les articulacions 
han decidit deixar de moures 
amb normalitat i xerricar i queixar-se 
cada cop que pretèns apagar el maleït 
despertador... 
Que no, no ha agafat la grip ni 
s'ha quedat afonic el carbon! 

Decideixes que el cap de setmana a Albacete
t'ha passat factura i que et pots permetre enretirar-te 
del món unes miserables 24hores, truca a la feina...
a la central de la feina, al master que havia de fer al vespre,
abandona la intenció de revisitar la recent estrenada neboda...

I desprès de 4 taronges i 2 ibuprofenos, ja fas millor cara
i decideixes que l'endemà aniràs a treballar...
T'aixeques de bon matí i ho aconsegueixes! 
i a les 16:00h... al retornar a caseta per dinar...
de nou a 37 i mig i amb el cap apunt d'esclatar.

Sort que com a mínim no sóc de les que 
es mort amb l'arribada de la febre... 
més aviat les trobo a faltar
quan fa anys que no hi caic... 
els somnis acompanyats de febre 
amb un punt d'al·lucinacions... 
les cures amb que "normalment" 
va acompanyada...


















PD: i no, "principi del fi" i "rata sàvia", desprès de respondre-ho unes quantes vegades...
No he estat a Mèxic. jeje Petons guapots lectors!

4/5/09

sense més paraules...

us presento...

TEIA

LA TEIA ÉS AQUí!!!!



Un preciós dia 30 d'abril va neixer la meva fillola i única nebodeta!Afegir un vídeo
Petita, vermelleta, amb uns pulmons forts com amplificadors, ni tan sols em vaig atrevir a agafar-la entre les mans... Suposo que la por no ens deixa fer sempre el que volem, i que amb una mica de sort, tindrè tot el temps del món per acunar-la...

Tenim una vida per endavant, sobretot ella que tot just l'ha estrenada! Una vida en què veure-la avançar primer només amb la mirada, estrenant el terra més endavant i acariciant un univers ple de contrastos. Un món en què posar el peuets a terra, i aixecar-se amb energia i il.lusió...

Només desitjo que tingui una vida plena de somriures, il·lusions, d'energia, de petons i alegries, de bona música, de mirades complices i passió...
Que les emocions que l'acompanyin s'assemblin a les que han envoltat el seu naixement!

Petons de padrina, avui post dedicat i replet d'alegria!!