MaNDaRiNeS àCiDeS

Una nit, sense avisar, la lluna no es va presentar a la seva acostumada cita, el sol va anar marxant (el molt vago mai es queda desprès de la seva hora) i la nit repleta d'estels va quedar profundament negra, literalment un immens buit al voltant de tot aquell que es movia... i la petita Elena s'ho mirava per la finestra, veient com la llum s'acabava allà on els raigs de la bombeta es perdien. Resultava estrany no poder definir on començava el cel, resultava inquietant el moviment sorollós del món pels carrers. Imaginava que tots aquells que cada dia amaguen allò que fan dels ulls dels altres, es passejaven aquella nit invencibles per davant de casa seva... M usics sense public tocant per les cantonades, A vergonyits del seu cos en biquini per la vorera, G alants solters escrivint poemes a les portes, I ncapacitats donant classe per les places, A rtistes frustrats pintant les parets tristes Escoltant a Sisa, desprès d'una conversa d'autoconvenciment, pensant en aque...

un davant de l'altre com els futurs dies anem posant els peus la mirada alçada no hi ha altre forma els peus descalços una germana sola s'allunya sobre l'asfalt entre els peus porta la força és la vergonyosa és la innocència és la nena tímida és la somiatruites és la que acaronava nines... plora però no perd camí crida però no abaixa el cant avança sense deixar de somiar

Crepitava el foc davant seu, les hores passaven com una tortugueta avançant entre matolls, la sensació de calor només li arribava a mitja cama. Sobre l'esquena una manta amb tants anys com ell intentava que la fred no s'escolés entre les costelles. A les mans una tassa, ara ja buida, que havia guardat un té calent, amarg. Havia feinejat per casa tota la tarda, intentant omplir el temps, que anés més ràpid, que les seves mans en moviment no delatessin les intencions del cor. Recollir la roba de la rentadora i penjar-la, lentament, peça per peça amb la parsimònia de qui no té pressa. Anar a buscar llenya per alimentar aquest foc que l'acompanyava, l'única companyia dels dies de l'hivern. Posar les verdures a bullir i mirar-les quan perdien a poc a poc l'estructura, com ell, desfent-se en l'agua dels temps i la calor dels records. Esperava ara que acabés per fi el dimecres, tot i que no tenia clar perquè. Podia un dijous encara per estrenar canviar allò que tan...

De forma automàtica, com tants cops ho havia fet va acostar-se decidida cap a la porta del cotxe, pressionar amb suavitat el mando, posar la mà sobre el pany i clac! Es va obrir… mai hagués esperat trobar-se’l a dins del cotxe, allà tan tranquil mirant-la, sense immutar-se per la seva presència, dret a sobre el seient. Es va quedar gelada, no sabia com reaccionar. Passats uns segons es va començar a plantejar com havia entrat allà? Com era que no es movia? Perquè la mirava fixament? Li faria mal si el feia fora? Havia de marxar i no li quedava massa temps, l’esperaven a una reunió prou important com per no voler fer tard. Se’l va mirar per un instant més i va decidir que el millor que podia fer per ell (o seria ella?) era foragitar-lo del cotxe i tornar-li la seva absoluta llibertat. Però... al donar la volta al cotxe per fer-lo sortir espantant-lo des del costat del copilot... ell (o ella si es mostrava tant tossuda?) va fer un salt cap al seient i l’esperava mirant-se-...

Desprès d'alguns posts de despedida més o menys plens de desitjos, de reflexions, de proposits... . Desprès d'haver materialitzat ja el canvi d'any, diferent i nou, ple d'acció, de sabors i detalls... . Avui toca un post de principis, una definició d'objectius per l'any que acabem d'estrenar, com un nado que fa els seus primers somriures que desde la cuna encara fa els primers intents, més o menys maldestres, més o menys ben orientats però plens d'acció, d'actitud i de ganes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i per acompanyar aquests ulls replets d'intencions unes paraules de 1896 del poeta Rabindranath Tagore Los que desean sentar-se, cerrar los ojos y meditar para saber si el mundo dice la verdad o miente, pueden hacerlo. Es su elección. Pero yo, mientras tanto, con los ojos hambirentos que no pueden ser satisfetchos miraré el mundo en pleno día.

potinejant, emerdant, remenant... fent el que toca en el fons i la superificia Un fi d'any de no deixar les coses quietes, de fer sentir la meva veu i la meva queixa, però tambè de deixar veure lluminós i clar el meu somriure i les meves ganes de viure. De tancar temes i triar amb qui vull estar i de qui ja m'he cansat... si són dates importants el fi d'un cicle anual, tot recollit ja al camp, toca començar a pensar què hi sembrarem l'any vinent. I m'he cansat de les romagueres, d'aquells que per les seves coses frenen els camins dels altres. I m'he cansat de les espines, se que en tornarè a trobar al mig del camí, si no les flors no aguantarien, però no penso quedar-me llepant-me les ferides. Com els bons caçadors de bolets no penso deixar un pam de vida per trepitjar, tinc ganes d'anar a parar lluny d'on pensava que em trobava, de descobrir nous racons plens de vida i amb grans vistes. Bonanit vespre de motnigala, quan surti el sol m'aixecarè ...