Sensacions de diumenge

Perduda per la immensitat de la xarxa he acabat trobant aquest tresor d'imatge, reflexa el meu dia d'avui. El dia m'ha absorbit, han anat passant els segons, els minuts i les hores, i ha acabat desapareixent el diumenge, què hi farem per això diuen alguns que existeixen els diumenges no?

La veritat es que hagués preferit despertar-me acompanyada i disfrutar d'una jornada entera al llit, donant voltes als llençols fins que no saps per on sortir-ne i acabes aixecan-te quan estàs ja tant fusionat amb el matalàs que fins fas la mateixa olor i tot. Però no és així, suposo que és normal no aixecar-te el diumenge acompanyada si el dissabte te'n has anat a dormir sol no? és el que te estar solter. De fet em sembla que és l'únic moment en què envejo els meus amics aparellats. El dissabte a la nit, en canvi, sempre em sembla ser la més afortunada amb tantes possibilitats...

Millor que ho deixem aquí perquè aquestes anades d'olla de cap de setmana sempre acaben

avergonyint-me desprès,

a veure que tal la setmana... ens veiem aviat!