uN Nou ViCi

Vaig iniciar la meva intensa, prolifica, aventurera i futura vida festivalera fa un parell de setmanes al Viñarock, a l'humit Viñarock. Mai oblidaré aquests tres dies en companyia d'una colla de boixos. S'ha despertat en mi una nova déria, un nou vici? Quan recent tornada del Viña vaig veure la programació dels festivals de bcn em volia mori!!! Perquè són tan rematadament cars? Perquè cauen tots en els dies més impossibles del meu calendari?

Resultat, l'únic que em puc permetre és el SummerCase i a més m'encanta el cartell!!! Qui es pot ressistir a The Chemical Brothers o a Scissor Sisters sobretot si es poden anar a veure amb la companyia de la meva peke!!! La meva millor amiga, companya de pis, filla adoptiva, colega de farres a la uni, viatgera a eivissa ... no massa sovint es troba algu amb qui puguis compartir qualsevol moment i sempre acabi amb un atac de riure! De fet era l'únic que faltava a la meva experiència viñarockaire, la companyia d'aquesta punkarra incapaç de fer l'hipòcrita!

Aquest post festivalero va per tu PEKE i

pels festivaleros,

per les sessions intenses de cervesa,

pels catorce boquilles,
pel munt d'aigua que ens va caure a sobre,

pels que aguanten fins última hora,

pels bars d'Oropesa,

per les sabates xopes,
pels macarrons en plat de plàstic,

pels pakistanesos enrotllats,

pel café amb color de gasolina,

per el meu nou vici,

pels banys a la platja amb pantalons secs,

pels xistes sense gràcia,

en definitiva, pels Viñarockaires!!!