Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2007

i per tot sants...

Imatge
No hi ha dubte que ho celebrarem/patirem a Barrakes, però què preferiu celebrar? opció A: HALLOWEEN homes sense cap passejant-se entre els vius, carbasses rialleres repartint plantofades, disfresses del lidl sense cap mena de gràcia i un quilo de sucre en vena dividit entre dosis de caramels i licors vàris... o opció B: DIA DELS MORTS una barreja pagana i religiossa molt mexicana repleta de calaveres dolces, tequila i vicis als cementiris disfresses colorides i segles d'historia i cap, cap ni una puta carbassa.... Petonarrus per tots!!! avui toca repartir-ne per barrakes!!! qui en vulgui que els demani!!! PD: Me caguen les putes carbasses! no tenen rés de bo, no m'agrada el cabell d'angel, no suporto que me les regalin, no s'em dóna be retallar-les i no se, joder que no m'agraden!

colors, sons, ombres i espais intermitjos

Imatge
segueix essent diumenge, malgrat no ser-ho... segueixo pensant en l'esbós d'un possible tatuatje... en paraules que mai acabo de pronunciar... colors de fons que sobresurten quan enfosqueix el primer pla. Ressonant entre neurones apalancades _ eL InDio De FaCTo DeLaFe y LaS FLoReS aZuLeS_ a veure si desperten el meu optimisme, que avui ha decidit quedar-se entre els llençols, o... potser millor m'en torno a recuperar-lo. Bona nit dilluns invisible

diumenges tontus que no són diumenge

Imatge
Sabeu aquell que diu... no, és broma, els que em coneixeu més o menys be sabeu que només explico acudits quan vaig borratxa (molt borratxa) i que ni a aquelles hores faig gràcia ni a ma mare! L'inici més adequat sería... Sabeu aquells dies (ara sí) en que t'aixeques i ja intueixes que no faràs rés de profit, que per més que t'hi esforcis el cervell s'ha quedat a acotxar les neurones sota el nórdic. Doncs aixó, que l'únic be que farè avui a la humanitat serà treure un ratet el bitxu a passejar abans no decideixi abandonar-nos com el de l'anunci, al.legant irresponsabilitat familiar. Perquè he començat aquest post? Què volia explicar que pugui resultar interessant pels 4 perduts que de tant en tant em feu una visiteta... Pues Rés, Què Punyetes, Avui Tindrè El Dia Inútil Però Tambè Sincer! l'únic que volia era deixar constància que St.Narcís, les trobades de barrakes, els sopars de cumpleanys atrassats, els concerts/striptease de Net Flanders i els concerts sur

mmmm.... vacances?

Imatge
primer dia sense horari: planing_ aixecar-se de bon matí, instal.lar-se davant l'ordinador i començar a teclejar el putu treball del putu postgrau. realitat_ m'he alliberat de l'escanyada dels llençols cap a les 11h, un moment ideal per esmorçar amb moooooooolta calma i iniciar un anestèsica búsqueda per internet per evitar (inconscientment, és clar!) iniciar el putu treball del putu postgrau. More plans: fins divendres no en tinc, i a partir de divendres es centren en bcn i barrakes, que és el que toca. En definitiva, que si llegiu aixó i, coneixent-me prou bé, encara teniu ganes de fer un cafetó relaxat amb mi, és la setmana perfecta per trucar-me. El meu inconscient segueix buscant excuses, més llargues que un post de blog, per passar del putu treball del putu postgrau. I si ningú diu rés.... doncs farem de mirona de la vida, observarem com la resta del món roda, les mosques volen, els cafés es refreden, els colors es dilueixen, els ordinadors es pengen, els avis es re

les coses comencen en serio...

Imatge
Bones i adultes noticies... a principis de Novembre... una nova feina! Il.lusió per començar algu lleugerament relacionat amb lo meu, ganes de que quelcom duri més d'una temporada, una mica d'acolloniment genuinament xisti, i previsió _ 50% de jornada, no fos que m'estresses i 50% de sou, no fos que algun dia estalvii!!! Avui he acabat amb la que m'ha mantingut ocupada i m'ha donat per pagar-me les farres aquest últim mes. La veritat és que no esperava que l'experiència acabes essent tant intensa, malgrat ha sigut més per les coses compartides i lo be que s'han portat amb mi els companys que per la feina en si. Aquests dies m'han acabat de demostrar lo important que és una bona rebuda i un bon ambient a la feina... de fet començo a pensar que tots plegats hauriem de dedicar més esforços a trobar bons companys... i no perdre tan de temps amb intents de parella. Be, deixem-ho aquí, que es fa tard i el meu cervell va degenerant a poc a poc! jeje! De fet pod

reiniciant el sistema...

Imatge
Un cap de setmana de converses tranquiles, cafés, un bon concert, intents de fotolog i maria, massa maria, que em produeix son! He reiniciat el sistema, que ja començava a cremar-se una mica, i el próxim cap de setmana requereix trobar-se en plena forma! Muchachito Bombo infierno! Aquests nois no es cansen mai! Perfectes... ell toca la guitarra, el bombo, canta i a sobre encara fa brometes amb el públic! els nois (i no tant nois) de la banda deixen sobre l'escenari els pulmons i totes les forces, el que sempre s'agraeix! i el pintor únic, et fa perdre la vista i l'atenció durant tot el concert! tot un artista! a destacar el públic també... quina diferència amb el del concert del razzmataz, allà ningú movia el cul a part de la Peke i Jo! A la Mirona tots! Respecte Dissabte... Sorry Princess Davant dels meus ulls... Vas desapareixer entre les fulles... jeje! Prometo portar-me millor per BARRAKES!!!! Ja Són Aquí!!!

no puc...

Imatge
Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!

Per fi...

Imatge
Héroes del Silencio!!!

un dia difícil de classificar...

Imatge
Anava a escriure un post dels més tristos que han caigut per aquí, perquè avui s'han ajuntat moltes coses... Males noticies per alguns companys de feina, usuaris estressats i pesadets, dilluns, pluja, núvols, falta de temps lliure... Total que era un dia gris, d'aquells que l'únic que t'entren ganes de fer és pillar un bol gegant de crispetes, un bon nórdic i alguna peli xorra que et permeti desconnectar... Però, és clar, a casa el papes això no es pot fer... o sigui que tocava aguantar-se i acabar de superar el dia com es pogués... i m'he connectat a internet, més que res per fer veure que treballava (que és un art! cuidado!) ... Han donat unes quantes voltes els ninotets del msn, he enchufat Artic Monkeys, he fet una ràpida passada pel correu i... i us heu anat connectant: alguns malalts, alguns estressats o alegres, alguns amb ganes de xerrar o d'escoltar, d'altres heu repartit posts al llarg del blog o el que sigui... En resum, que hi ereu i m'heu a

ZEITGEIST

Imatge
Aquest matí he quedat realment impressionada i m'he adonat de lo bleda que sóc. No m'entra al cervell que hi hagi persones tan diferents en aquest món, com pot ser que una ment de components quasi identics acabi desenvolupant estils de vida tan diversos com els dels Rockefeler, Hitler, Gandhi, Lennon o la família Bush... Malgrat és important per mi està informada, i analitzar els diferents punts de vista, prefereixo seguir sent una bleda innocent que s'escandalitza i tot el cos se li recobreix de pell de gallina al veure documentals com aquest. No us el perdeu: http://www.zeitgeistmovie.com/ WHEN THE POWER OF LOVE OVERCOMES THE LOVE OF POWER, THE WORLD WILL KNOW PEACE. Jimy Hendrix

A les fosques...

Imatge
Ara farà més o menys un any, perdent el temps per internet, vaig trobar aquest magnífic escrit, en una web anomenada "los amigos de lo ajeno". Em va deixar impressionada la descripció visual que aconsegueix amb tan poques paraules aquí la deixo, pel record de com em sentia quan la vaig trobar i com avancen les nostres vides.

Dolços Somriures

Imatge
Només dir-te una frase que m'he trobat avui per casualitat: Uno no deja de reir por hacerse viejo, se hace uno viejo por dejar de reir. I quan l'estress ens apreta i costa un pèl més... doncs ens queda recordar els somriures dolços, els compartits, els sarcastics, els punkarres, els malèvols, els instantanis, els regalats, els trobats, els nocturns, els ressacossos, els alcoholitzats, els viatgers, i els que s'envien via internet. En tenim a mitges de tots els tipus i de tots els colors! Ja te'ls anirè recordant!!! Petons i Somriures PEKE