MaNDaRiNeS àCiDeS

he repetit molt útlimament (he acabat la paciència d'algun de vosaltres i tot) la necessitat d'autoconeixem que s'ha despertat en mi, la preocupació que m'ha provocat el descobriment de certs detalls, de tendències del meu pròpi comportament que s'allunyen d'alló que una havia somiat o fantasiejat per quan es fés gran... . donat que els plans per aquest cap de setmana, estaven molt verds encara, m'he apuntat a una proposta relacionada, transversalment, amb el meu procés d'autoconeixement... . anem de expo! un gran plan per animar-nos a sortir el dissabte a la nit! persones en pilotes (Mai Millor Dit!) que ja fa falta recordar alguns detalls que dec tenir oblidats, i les coses s'han de començar pel principi, a fondo doncs! . A part d'aquests plans macabres que deixo per aquí... no sigui que em vinguin ganes de rajar-me a l'últim moment... vull deixar constància i record del dia d'avui, ja que hi sóc posada. . Un dia que ha començat amb un ...

¿No ves que lo nuestro es raro? Sigue intacto en mil pedazos y no logra romperse. . Respira ileso en sus estados graves, tanto hablar del fin que ahora apenas duele. . Y aun así, te reirás, volvería a revivirlo sin dudar. . Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. . Más noches reversibles para saborear las horas más humildes con un placer más intenso. . ¿No ves que si hemos perdido hemos ganado historias que contar? Más que algunos tienen. . Recuerda que si caímos en picado es porque a veces fuimos nubes con la mente. . Si pudiera transformar nuestras noches en un ciclo sin final. . Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. . Pero eso es imposible, el tiempo ganará, entonces sólo espero que cuando vuelva a sonar tú pierdas la vergüenza y grites oh, oh, oh ... grites oh, oh, oh ... . Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ... grites oh, oh, oh ... Y ya no me importa que mire la ...

Ahir vaig iniciar-me en el curiós món dels autobusos... el nostre no te aquesta pinta, més aviat és blanquet com una closca d'ou de gallineta de granja. Tampoc està ple de bon rotllo previatjer... sino de smarks, cotó, alcohol pads, guants, condons, espanyoles, americanes i moltes ganes de fer del nostre, un món més fàcil de sobreviure cada dia que passa. BSO_ Nothing gives me pleasure by Josh Rouse Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes algun dia ho aconseguiré, de debó que jo ho intento... dedicat especialment a kintu i al mestre, per la ratllada d'ahir.

Ahir vaig prometre que penjaria el video dels cassenencs al rally!! Pos aquí van nandez i karri en plena exhibició del botello racing team... Tambè vaig prometre, però no ahir, sino fa el que ara sembla un pilo de temps, que em trauria de sobre el punyetero treball del postgrau, per oblidar-me per fi del putu postgrau... Doncs ja està!!! ja només queda la presentació... i que me l'aprovin... (espero que cap dels profes s'hagi trobat aquest blog... perquè si així fos... amb lo sincera que he sigut... o tinc clar!) i ara a currar que de segur que ja em troben a faltar!!! Que tingueu una setmana tranquileta que s'han de guardar forces pel cap de setmana!!! Petons i fins la pròxima! BSO_ Mushaboom de Feist, alegria melancólica versió pop?

Uala! Com mola a mitja ressaca de diumenge, atrevir-se a venir a fer un passeig pel blog i trobar comentaris!!!! - Ha estat un cap de setmana complet: - Divendres sopar de feina, que havia de ser de despedida i ha acabat sent de benvinguda, un bon fart de riure i un xic massa d'alcohol. i després, al 9toc, converses d'aquelles que s'han de tenir de tant (E Mestre!) i alguna de les que l'endemà només recordo jo! i dissabte aixecat de bon matí! - Visita al Cim de les Àguiles a St. Feliu de Codines, una gran experiència retransmessa per una fan del fruitis! ;P - i a la tarda a veure cassanencs de Rally amb un solet envejable però una fred que pelava! (el video demà que avui es fa tard!) - i de remate sopar del cumple d'en D1D1 a Llambilles i Castanyada a Fornells, que de torrats n'hi havia molts però castanyes jo no en vaig pas veure cap! - En resum, un cap de setmana ben aprofitat, ple d'experències i de somriures! - Petons a tots i a totes ;* PD: i una abraç...

perquè els desitjos es materialitzen o s'esfumen i les llagrimes s'assequen i s'obliden, cada dia és un nou repte, ple de sensacions, negatives en masses ocasions. Però aquest món melancólic i cruel també regala dolços de caramel, dies que s'aixequen somriguent i s'adormen entre llençols calmadament. Val la pena somriure de tant en tant per si estàs sortint del llit amb un sol radiant, avui dedicat a la peke. :* - - llegint... princeps de maine, reis de nova inglaterra dur, duríssim en realitat, però molt bo - - escoltant... perseguint l'instant dels Burman Flash - - i... Recuerden, hoy es el día de mañana que tanto les preocupaba ayer (Dale Carnegie)

JuasJuas! - - JeJe - - JiJiJi!!! - - JuJu.. - - Fins ara he mantingut que les barrakes d'aquest any m'havien quedat curtes... poca festa, els atacs de riure justos i nivells de descontrol perfectament acceptables... - però desprès de veure aquesta foto, millor callo! - Un cop assumits els errors, toca explicar el perquè dels inicis, prioritats i novetats! - Comencem per les coses series no? - _ Doncs en primer lloc m'autoalegro i autofelicito per com està posant-se en marxa el nou curro! - Sense deixar estar clar d'agrair a tothom qui d'aprop o de lluny a contribuit a que cada estiu disfrutés repetint, m'ha mantingut informada de les possibilitats, ha pensat en el meu nom en el moment adequat o m'ha animat a atrevir-me i no morí d'un atac de nervis! - _ Més inicis! Per fi tenim FOTOLOG a mitxes amb la PRINCESS!!! A veure si us hi passeu a saludar! Deixar clar però que no penso abandonar el blog... on deixaría anar tantes tortilles mentals? Tot i que no s...

"En aquel país había un pueblo. En aquel pueblo había un colegio. En aquel colegio había un patio. Y en aquel patio había un chico. Completamente solo." Beniche, el niño nadie Dolors García Cornellà (2000)

Quedar clar a la foto que enfocar totes les nostres energies i desitjos en una direcció... pot no ser la millor opció!!! A l'inici de la carrera vaig assistir a a una xerrada, de la que només em va quedar una idea (diguem que la memòria no és lo meu ;P), però l'he fet servir incomptables vegades per superar males ratxes o petites decepcions. Més o menys venia a dir que la vida humana aguanta l'equilibri com les taules, en 4 irreempleçables potes. I que hem de decidir quines són les nostres... la majoria cobrim la meitat del nostre equilibri entre la família i els amics (per sort, alguns podem celebrar tenir pilars enlloc de potes! ;******) uns quants seguim intentant que la nostra tercera poteta estigui relacionada, encara que només sigui de passada, amb alló que volem compartir cap el món exterior, al que hem (he) dedicat 6 anys de vida a preparar, pel que pensem que mínimament servim... per treballar! i esperem que a poc a poc el 1/3 del nostres esforços que hi podem d...

Anar fent el capullo al final el dia d'avui a tingut un bon resultat! He retrobat, perduda en l'inméns i imprevisible món del fotolog, a l'autora japonesa del retrat blanc que saluda a aquells que de tant en tant us deixeu perdre per aquí. La pintora de les ànimes més sensuals, melancóliques i belles que hagueu vist mai. M'encanta, reflexa en petits i grans dibuixos aprofitant la vena de la fusta, totes les pors i passions que se'm passen pel cap. A més trobo que el fons de fusta li dòna una vida i una profunditat difícil d'explicar. Esperu que us agradi tant com a mi!!! _ BSO_ What's next to the Moon by Mark Kozelek _ PD: De fet estic pensant en que pot ser el meu autoregal el dia que tingui el primer sou decent! _ PD2: Per consolar-me mentres tant... creieu que podria ser un bon tatuatge?

Programa de supervivència per superar el dia histèric prelaboral _ Preparació_ passar el matí intentant treballar, ordenant papers i rellegint articles que tenen algun suposat interès de cara a demà (interès que de ben segur només hi veig jo). _Evitació de Pensament_ dedicar mitja hora a fer fotos a una pobre flor morta en plan artístic (hi ha sobre la penju no fos cas que passes desaparcebut el meu super talent fotogràfic!), ajudar en Quim a empaquetar carn i emplenar paperam d'aquell que sempre sembla que es pot deixar per demà. _Activitat Física_ netejar l'habitació, acompanyar el Bitxu a defecar (altrament dit passejar el perru) i fer-me la hippie guai intentant fer malabarismes amb dos trossets de canya verda. _Alienació Mental_ sessió de videos del youtube ( http://www.youtube.com/watch?v=gLs8R9Zk-yA , per si també teniu ganes de suicidar alguna neurona, amb un somriure aixó si!), troballa casual d'un documental escalofriant i terrorífic ( http://www.youtube.com/watch...

Normalment prefereixo primavera i estiu, però hi ha dies que no tenen pèrdua Despertar-se i, amb tota la calma del món, fer un cafetó llegint el diari acabat d'arribar, ajudar a fer piràmides de coco o boletes de xocolata, futurs panallets postres de ressacossos dinars familiars, tastar raims grossos com mandarines, dolços i acompanyats de formatge, passejar encara descalça pel jardí, fer una ullada als canvis de colors i un adéu al sol que ja desapareix darrera el campanar de st andreu. BSO: Letargo de FaCTo DeLaFè y LaS FLoReS aZuLeS