MaNDaRiNeS àCiDeS

en la meva última estada a bcn vaig deixar-me enganxar per una afició que feia temps que no practicava, és molt simple i sencilla però disfruto com un bebe amb una piruleta! es tracta a deixar-me perdre literalment pels carrers, amb algu de música positivista als cascos, i anar entrant a totes les llibreries que se'm planten al davant, a poder ser grans molt grans i sense botiguers... no soporto k no em deixin fer el cotilla en calma... Com podeu suposar a causa d'aquesta afició, sóc habitual de l'abacus i llocs d'aquests, que serien un toy's'rus per a adictes a les pagines impresses... doncs, anem al gra, l'últim cop vaig trobar una antologia de textos de dones del segle XX i no vaig poder evitar-ho... és una barreja de grana escriptores i personalitats del nostre segle, de frases inoblidables i petits retalls de vida, ja us n'he penjat algun però avui toca un dels més surrealiste, curtet, lleuger i interpretable com m'agraden a mi! 41. L'Aigua,

Hi ha gent amb una capacitat per redescobrir idees i reinterpretar objectes que em fascina... l'autor d'aquests enginys és Yuta Watanabe, recent graduat i ja li caben al cap reinvencions originals. Heu reinventat mai rés en la vostra vida? encara que no sigui a nivell tècnic... potser a un nivell més emocional? experiencial? intel.lectual? sexual? relacional? jo crec que si, no he aconseguit encara definir clarament en quina direcció però em sembla que puc afirmar que me reinventat mínim un parell de cops en aquesta vida. De fet l'anàlisi va començar la nit abans de l'últim blog i crec k ja quasi m'entenc... quan ho tingui totalment clar ja farè una parrafada d'aquelles explicatives... Si és que algu més que jo està entenguen quelcom... per un cop demanarè ajuda!!! please! necessitu saber, si ho enteneu, què en penseu???

avui no tenia ganes de sortir del llit, despres no podia aixecar-me del sofa, ara no em puc desenganxar de l'ordinador... no vull fer el pena davant de tanta gent que no em coneix de res, només vull trobar-te, descubrir la teva mirada entre la gent, que me la tornis, sense complicacions, sense dubtes, coneixer la teva pell amb profunditat escurant-ne els racons un a un, no compartir-te amb ningu, un secret disfrutat entre llençols. Atrevir-me a acostar-me o que t'acostis, nauses i descontrol, comunicació desvelada entre columnes de fum dolç abandonar la remor que pateja el meu estomag notar la pell escaldada i despertar. Sensacions imaginades sense res en clar, masses oportunitats, masses possibilitats sense resultat.

comencen a deslliçar-se, petites i congelades, per el cel gris i tancat, ens rodegen i acaricien, ens desperten a cops de realitat.

Torre de Babel _ Bruegel Hormones... Canvis indesitjats... El pas del temps... Inexpressió... Sedants mentals... Estabilitat inacceptable... La lentitud dels dimarts... L'efímer cap de setmana... Somnis incompresos... Dèries inabastables... Records perduts o desperdiciats... Projectes inacabats... Idees mai començades... _ _ _ Els ganivets fan mal, els rius són molts humitts, el lleixiu descoloreix, les pastilles encarcaren, són il·legals les pistoles les cordes deixen senyal, el gas fa un olor fatal. Hauré d'aguantar fins al final. Dorothy Parker, Résumé.

mmm... em sembla que m'he perdut... . . . porto una setmana sense passar pel blog... una setmana sense pensar en rés serio... lliscant per la feina... flotant per euskadi... escoltant ADORO ESTE ROLLO by fundación tony manero

"la propaganda és a una democràcia lo que la porra és a un estat totalitari" Noam Chomsky dedicar una estona a escoltar i no només sentir les notícies em desperta ràbia, odi... sensacions que no tinc respecte la gent que em trobo a diari... perquè? no tinc resposta... toca anar-hi pensant... com en tantes coses...

plans avortats, total que està clar que els compromissos via blog no funcionen, de manera que avui no us ratllare amb una descripció acurada de l'exposició "Bodies", perquè no l'he vista, més que rés! Ara raons en tinc per haver passat de tan bon plan... i és que feia molt de temps que no s'ajuntaven tantes propostes per un sol cap de setmana! 1. expo i copes amb la peke per bcn 2. soparet de colla 3. sopar/farra/bogeria amb les nenes de Tordera i els Davids_ patrocini by Princess 4. surprise vila del pingu _ oju! que t'arreo!_ per celebrar l'iminent cumple anys de la SANDRA! and the winner was... Sandra's Surprise! perquè s'ho mereix, sempre somrient, preparada per muntar-ne alguna, organitzadora i gran amfitriona! petonets pel teu pròxim cumple!!! Fer-se gran és un misteri, però dins de cada persona gran n'hi ha una de jove que no entén què ha passat! (Mont Plans, Com deia aquella) escoltant... sou le ciel de Paris ... regal d'Edith Pia

he repetit molt útlimament (he acabat la paciència d'algun de vosaltres i tot) la necessitat d'autoconeixem que s'ha despertat en mi, la preocupació que m'ha provocat el descobriment de certs detalls, de tendències del meu pròpi comportament que s'allunyen d'alló que una havia somiat o fantasiejat per quan es fés gran... . donat que els plans per aquest cap de setmana, estaven molt verds encara, m'he apuntat a una proposta relacionada, transversalment, amb el meu procés d'autoconeixement... . anem de expo! un gran plan per animar-nos a sortir el dissabte a la nit! persones en pilotes (Mai Millor Dit!) que ja fa falta recordar alguns detalls que dec tenir oblidats, i les coses s'han de començar pel principi, a fondo doncs! . A part d'aquests plans macabres que deixo per aquí... no sigui que em vinguin ganes de rajar-me a l'últim moment... vull deixar constància i record del dia d'avui, ja que hi sóc posada. . Un dia que ha començat amb un

¿No ves que lo nuestro es raro? Sigue intacto en mil pedazos y no logra romperse. . Respira ileso en sus estados graves, tanto hablar del fin que ahora apenas duele. . Y aun así, te reirás, volvería a revivirlo sin dudar. . Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. . Más noches reversibles para saborear las horas más humildes con un placer más intenso. . ¿No ves que si hemos perdido hemos ganado historias que contar? Más que algunos tienen. . Recuerda que si caímos en picado es porque a veces fuimos nubes con la mente. . Si pudiera transformar nuestras noches en un ciclo sin final. . Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. . Pero eso es imposible, el tiempo ganará, entonces sólo espero que cuando vuelva a sonar tú pierdas la vergüenza y grites oh, oh, oh ... grites oh, oh, oh ... . Creo que voy a empezar a romperme, oh, oh, oh ... grites oh, oh, oh ... Y ya no me importa que mire la

Ahir vaig iniciar-me en el curiós món dels autobusos... el nostre no te aquesta pinta, més aviat és blanquet com una closca d'ou de gallineta de granja. Tampoc està ple de bon rotllo previatjer... sino de smarks, cotó, alcohol pads, guants, condons, espanyoles, americanes i moltes ganes de fer del nostre, un món més fàcil de sobreviure cada dia que passa. BSO_ Nothing gives me pleasure by Josh Rouse Ser feliz no es conseguir lo que deseas, es desear lo que tienes algun dia ho aconseguiré, de debó que jo ho intento... dedicat especialment a kintu i al mestre, per la ratllada d'ahir.

Ahir vaig prometre que penjaria el video dels cassenencs al rally!! Pos aquí van nandez i karri en plena exhibició del botello racing team... Tambè vaig prometre, però no ahir, sino fa el que ara sembla un pilo de temps, que em trauria de sobre el punyetero treball del postgrau, per oblidar-me per fi del putu postgrau... Doncs ja està!!! ja només queda la presentació... i que me l'aprovin... (espero que cap dels profes s'hagi trobat aquest blog... perquè si així fos... amb lo sincera que he sigut... o tinc clar!) i ara a currar que de segur que ja em troben a faltar!!! Que tingueu una setmana tranquileta que s'han de guardar forces pel cap de setmana!!! Petons i fins la pròxima! BSO_ Mushaboom de Feist, alegria melancólica versió pop?

Uala! Com mola a mitja ressaca de diumenge, atrevir-se a venir a fer un passeig pel blog i trobar comentaris!!!! - Ha estat un cap de setmana complet: - Divendres sopar de feina, que havia de ser de despedida i ha acabat sent de benvinguda, un bon fart de riure i un xic massa d'alcohol. i després, al 9toc, converses d'aquelles que s'han de tenir de tant (E Mestre!) i alguna de les que l'endemà només recordo jo! i dissabte aixecat de bon matí! - Visita al Cim de les Àguiles a St. Feliu de Codines, una gran experiència retransmessa per una fan del fruitis! ;P - i a la tarda a veure cassanencs de Rally amb un solet envejable però una fred que pelava! (el video demà que avui es fa tard!) - i de remate sopar del cumple d'en D1D1 a Llambilles i Castanyada a Fornells, que de torrats n'hi havia molts però castanyes jo no en vaig pas veure cap! - En resum, un cap de setmana ben aprofitat, ple d'experències i de somriures! - Petons a tots i a totes ;* PD: i una abraç

perquè els desitjos es materialitzen o s'esfumen i les llagrimes s'assequen i s'obliden, cada dia és un nou repte, ple de sensacions, negatives en masses ocasions. Però aquest món melancólic i cruel també regala dolços de caramel, dies que s'aixequen somriguent i s'adormen entre llençols calmadament. Val la pena somriure de tant en tant per si estàs sortint del llit amb un sol radiant, avui dedicat a la peke. :* - - llegint... princeps de maine, reis de nova inglaterra dur, duríssim en realitat, però molt bo - - escoltant... perseguint l'instant dels Burman Flash - - i... Recuerden, hoy es el día de mañana que tanto les preocupaba ayer (Dale Carnegie)

JuasJuas! - - JeJe - - JiJiJi!!! - - JuJu.. - - Fins ara he mantingut que les barrakes d'aquest any m'havien quedat curtes... poca festa, els atacs de riure justos i nivells de descontrol perfectament acceptables... - però desprès de veure aquesta foto, millor callo! - Un cop assumits els errors, toca explicar el perquè dels inicis, prioritats i novetats! - Comencem per les coses series no? - _ Doncs en primer lloc m'autoalegro i autofelicito per com està posant-se en marxa el nou curro! - Sense deixar estar clar d'agrair a tothom qui d'aprop o de lluny a contribuit a que cada estiu disfrutés repetint, m'ha mantingut informada de les possibilitats, ha pensat en el meu nom en el moment adequat o m'ha animat a atrevir-me i no morí d'un atac de nervis! - _ Més inicis! Per fi tenim FOTOLOG a mitxes amb la PRINCESS!!! A veure si us hi passeu a saludar! Deixar clar però que no penso abandonar el blog... on deixaría anar tantes tortilles mentals? Tot i que no s

"En aquel país había un pueblo. En aquel pueblo había un colegio. En aquel colegio había un patio. Y en aquel patio había un chico. Completamente solo." Beniche, el niño nadie Dolors García Cornellà (2000)

Quedar clar a la foto que enfocar totes les nostres energies i desitjos en una direcció... pot no ser la millor opció!!! A l'inici de la carrera vaig assistir a a una xerrada, de la que només em va quedar una idea (diguem que la memòria no és lo meu ;P), però l'he fet servir incomptables vegades per superar males ratxes o petites decepcions. Més o menys venia a dir que la vida humana aguanta l'equilibri com les taules, en 4 irreempleçables potes. I que hem de decidir quines són les nostres... la majoria cobrim la meitat del nostre equilibri entre la família i els amics (per sort, alguns podem celebrar tenir pilars enlloc de potes! ;******) uns quants seguim intentant que la nostra tercera poteta estigui relacionada, encara que només sigui de passada, amb alló que volem compartir cap el món exterior, al que hem (he) dedicat 6 anys de vida a preparar, pel que pensem que mínimament servim... per treballar! i esperem que a poc a poc el 1/3 del nostres esforços que hi podem d

Anar fent el capullo al final el dia d'avui a tingut un bon resultat! He retrobat, perduda en l'inméns i imprevisible món del fotolog, a l'autora japonesa del retrat blanc que saluda a aquells que de tant en tant us deixeu perdre per aquí. La pintora de les ànimes més sensuals, melancóliques i belles que hagueu vist mai. M'encanta, reflexa en petits i grans dibuixos aprofitant la vena de la fusta, totes les pors i passions que se'm passen pel cap. A més trobo que el fons de fusta li dòna una vida i una profunditat difícil d'explicar. Esperu que us agradi tant com a mi!!! _ BSO_ What's next to the Moon by Mark Kozelek _ PD: De fet estic pensant en que pot ser el meu autoregal el dia que tingui el primer sou decent! _ PD2: Per consolar-me mentres tant... creieu que podria ser un bon tatuatge?

Programa de supervivència per superar el dia histèric prelaboral _ Preparació_ passar el matí intentant treballar, ordenant papers i rellegint articles que tenen algun suposat interès de cara a demà (interès que de ben segur només hi veig jo). _Evitació de Pensament_ dedicar mitja hora a fer fotos a una pobre flor morta en plan artístic (hi ha sobre la penju no fos cas que passes desaparcebut el meu super talent fotogràfic!), ajudar en Quim a empaquetar carn i emplenar paperam d'aquell que sempre sembla que es pot deixar per demà. _Activitat Física_ netejar l'habitació, acompanyar el Bitxu a defecar (altrament dit passejar el perru) i fer-me la hippie guai intentant fer malabarismes amb dos trossets de canya verda. _Alienació Mental_ sessió de videos del youtube ( http://www.youtube.com/watch?v=gLs8R9Zk-yA , per si també teniu ganes de suicidar alguna neurona, amb un somriure aixó si!), troballa casual d'un documental escalofriant i terrorífic ( http://www.youtube.com/watch

Normalment prefereixo primavera i estiu, però hi ha dies que no tenen pèrdua Despertar-se i, amb tota la calma del món, fer un cafetó llegint el diari acabat d'arribar, ajudar a fer piràmides de coco o boletes de xocolata, futurs panallets postres de ressacossos dinars familiars, tastar raims grossos com mandarines, dolços i acompanyats de formatge, passejar encara descalça pel jardí, fer una ullada als canvis de colors i un adéu al sol que ja desapareix darrera el campanar de st andreu. BSO: Letargo de FaCTo DeLaFè y LaS FLoReS aZuLeS

No hi ha dubte que ho celebrarem/patirem a Barrakes, però què preferiu celebrar? opció A: HALLOWEEN homes sense cap passejant-se entre els vius, carbasses rialleres repartint plantofades, disfresses del lidl sense cap mena de gràcia i un quilo de sucre en vena dividit entre dosis de caramels i licors vàris... o opció B: DIA DELS MORTS una barreja pagana i religiossa molt mexicana repleta de calaveres dolces, tequila i vicis als cementiris disfresses colorides i segles d'historia i cap, cap ni una puta carbassa.... Petonarrus per tots!!! avui toca repartir-ne per barrakes!!! qui en vulgui que els demani!!! PD: Me caguen les putes carbasses! no tenen rés de bo, no m'agrada el cabell d'angel, no suporto que me les regalin, no s'em dóna be retallar-les i no se, joder que no m'agraden!

segueix essent diumenge, malgrat no ser-ho... segueixo pensant en l'esbós d'un possible tatuatje... en paraules que mai acabo de pronunciar... colors de fons que sobresurten quan enfosqueix el primer pla. Ressonant entre neurones apalancades _ eL InDio De FaCTo DeLaFe y LaS FLoReS aZuLeS_ a veure si desperten el meu optimisme, que avui ha decidit quedar-se entre els llençols, o... potser millor m'en torno a recuperar-lo. Bona nit dilluns invisible

Sabeu aquell que diu... no, és broma, els que em coneixeu més o menys be sabeu que només explico acudits quan vaig borratxa (molt borratxa) i que ni a aquelles hores faig gràcia ni a ma mare! L'inici més adequat sería... Sabeu aquells dies (ara sí) en que t'aixeques i ja intueixes que no faràs rés de profit, que per més que t'hi esforcis el cervell s'ha quedat a acotxar les neurones sota el nórdic. Doncs aixó, que l'únic be que farè avui a la humanitat serà treure un ratet el bitxu a passejar abans no decideixi abandonar-nos com el de l'anunci, al.legant irresponsabilitat familiar. Perquè he començat aquest post? Què volia explicar que pugui resultar interessant pels 4 perduts que de tant en tant em feu una visiteta... Pues Rés, Què Punyetes, Avui Tindrè El Dia Inútil Però Tambè Sincer! l'únic que volia era deixar constància que St.Narcís, les trobades de barrakes, els sopars de cumpleanys atrassats, els concerts/striptease de Net Flanders i els concerts sur

primer dia sense horari: planing_ aixecar-se de bon matí, instal.lar-se davant l'ordinador i començar a teclejar el putu treball del putu postgrau. realitat_ m'he alliberat de l'escanyada dels llençols cap a les 11h, un moment ideal per esmorçar amb moooooooolta calma i iniciar un anestèsica búsqueda per internet per evitar (inconscientment, és clar!) iniciar el putu treball del putu postgrau. More plans: fins divendres no en tinc, i a partir de divendres es centren en bcn i barrakes, que és el que toca. En definitiva, que si llegiu aixó i, coneixent-me prou bé, encara teniu ganes de fer un cafetó relaxat amb mi, és la setmana perfecta per trucar-me. El meu inconscient segueix buscant excuses, més llargues que un post de blog, per passar del putu treball del putu postgrau. I si ningú diu rés.... doncs farem de mirona de la vida, observarem com la resta del món roda, les mosques volen, els cafés es refreden, els colors es dilueixen, els ordinadors es pengen, els avis es re

Bones i adultes noticies... a principis de Novembre... una nova feina! Il.lusió per començar algu lleugerament relacionat amb lo meu, ganes de que quelcom duri més d'una temporada, una mica d'acolloniment genuinament xisti, i previsió _ 50% de jornada, no fos que m'estresses i 50% de sou, no fos que algun dia estalvii!!! Avui he acabat amb la que m'ha mantingut ocupada i m'ha donat per pagar-me les farres aquest últim mes. La veritat és que no esperava que l'experiència acabes essent tant intensa, malgrat ha sigut més per les coses compartides i lo be que s'han portat amb mi els companys que per la feina en si. Aquests dies m'han acabat de demostrar lo important que és una bona rebuda i un bon ambient a la feina... de fet començo a pensar que tots plegats hauriem de dedicar més esforços a trobar bons companys... i no perdre tan de temps amb intents de parella. Be, deixem-ho aquí, que es fa tard i el meu cervell va degenerant a poc a poc! jeje! De fet pod

Un cap de setmana de converses tranquiles, cafés, un bon concert, intents de fotolog i maria, massa maria, que em produeix son! He reiniciat el sistema, que ja començava a cremar-se una mica, i el próxim cap de setmana requereix trobar-se en plena forma! Muchachito Bombo infierno! Aquests nois no es cansen mai! Perfectes... ell toca la guitarra, el bombo, canta i a sobre encara fa brometes amb el públic! els nois (i no tant nois) de la banda deixen sobre l'escenari els pulmons i totes les forces, el que sempre s'agraeix! i el pintor únic, et fa perdre la vista i l'atenció durant tot el concert! tot un artista! a destacar el públic també... quina diferència amb el del concert del razzmataz, allà ningú movia el cul a part de la Peke i Jo! A la Mirona tots! Respecte Dissabte... Sorry Princess Davant dels meus ulls... Vas desapareixer entre les fulles... jeje! Prometo portar-me millor per BARRAKES!!!! Ja Són Aquí!!!

Així de simple... no puc explicar que va ser per mi un concert d'Héroes després de tants anys imaginant-ho.... 80.000 persones cantant, sentint i visquent el moment... i entre elles... JOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! només heu de veure quina cara a felicitat!!!! Em sento superada, últimament no puc assumir totes les experiències visqudes, l'intensitat amb que tot em passa akest últim any! Hi ha més novetats! Bones novetats! Però ja us aniré posant al dia quan estiguin assegurades... que les coses series fins que no estan firmades... No vull gafar res!!!! PD1: Per la Princess i en Kintu! Aixó és un somriure orgàsmic!!! Però sense complicacions! Perquè veieu que NO NECESSITU UN PUTU POLVO!!!! pesats! més que pesats! PD2: No saps que existeix el blog i si mai el veus potser no sabràs que va per tu... però de totes maneres FELICITATS DR.JEKIL/MR.HYDE!!!!!!!!!

Héroes del Silencio!!!

Anava a escriure un post dels més tristos que han caigut per aquí, perquè avui s'han ajuntat moltes coses... Males noticies per alguns companys de feina, usuaris estressats i pesadets, dilluns, pluja, núvols, falta de temps lliure... Total que era un dia gris, d'aquells que l'únic que t'entren ganes de fer és pillar un bol gegant de crispetes, un bon nórdic i alguna peli xorra que et permeti desconnectar... Però, és clar, a casa el papes això no es pot fer... o sigui que tocava aguantar-se i acabar de superar el dia com es pogués... i m'he connectat a internet, més que res per fer veure que treballava (que és un art! cuidado!) ... Han donat unes quantes voltes els ninotets del msn, he enchufat Artic Monkeys, he fet una ràpida passada pel correu i... i us heu anat connectant: alguns malalts, alguns estressats o alegres, alguns amb ganes de xerrar o d'escoltar, d'altres heu repartit posts al llarg del blog o el que sigui... En resum, que hi ereu i m'heu a

Aquest matí he quedat realment impressionada i m'he adonat de lo bleda que sóc. No m'entra al cervell que hi hagi persones tan diferents en aquest món, com pot ser que una ment de components quasi identics acabi desenvolupant estils de vida tan diversos com els dels Rockefeler, Hitler, Gandhi, Lennon o la família Bush... Malgrat és important per mi està informada, i analitzar els diferents punts de vista, prefereixo seguir sent una bleda innocent que s'escandalitza i tot el cos se li recobreix de pell de gallina al veure documentals com aquest. No us el perdeu: http://www.zeitgeistmovie.com/ WHEN THE POWER OF LOVE OVERCOMES THE LOVE OF POWER, THE WORLD WILL KNOW PEACE. Jimy Hendrix

Ara farà més o menys un any, perdent el temps per internet, vaig trobar aquest magnífic escrit, en una web anomenada "los amigos de lo ajeno". Em va deixar impressionada la descripció visual que aconsegueix amb tan poques paraules aquí la deixo, pel record de com em sentia quan la vaig trobar i com avancen les nostres vides.

Només dir-te una frase que m'he trobat avui per casualitat: Uno no deja de reir por hacerse viejo, se hace uno viejo por dejar de reir. I quan l'estress ens apreta i costa un pèl més... doncs ens queda recordar els somriures dolços, els compartits, els sarcastics, els punkarres, els malèvols, els instantanis, els regalats, els trobats, els nocturns, els ressacossos, els alcoholitzats, els viatgers, i els que s'envien via internet. En tenim a mitges de tots els tipus i de tots els colors! Ja te'ls anirè recordant!!! Petons i Somriures PEKE

Últimament estic assumint que com menys planifico les coses millor resultat donen. Dijous, sopant amb un bon amic, vaig començar a entendre-ho i ahir la cosa va acabar de confirmar-se, a partir d'ara cada cop que la raó intenti que em prepari pel que ha de venir... li faré un llengot de metre i mig i que l'espabilin! Perquè per sort de tots nosaltres aquest món està replet de sorpreses! Per fi tinc les fotos de Tàrrega! Va ser tan intens i m'ha quedat un record tan impressionant, que no se si serè capaç de plasmar-ho aquí. Va ser un cap de setmana ple de rialles, de gent que val la pena, de pèrdues d'equilibri controlades (i no controlades...), de moments dolços, de pendre el sol al mig de la plaça, de dormir sense horaris, de pallasses sense perruca, de patates rescalfades i berberechos en llauna, d'àngels flotant entre nosaltres i de nosaltres flotant en bicicleta Un cap de setmana sense vergonya! No dirè que IRREPETIBLE perquè el 2008 ens espera! PEKE i PRINCESS

Setmana relaxant, he sortit poc i he treballat menys o sigui que no tinc massa per explicar... Dijous: nit de curts de la Burxa, impressionant sobretot la duresa d'algun dels temes, com el del Botellon... Molt be i sort amb la pròxima que faltaré! Divendres: sopar de guais al Devissy amb la nova parelleta, la Meri (algun dia us en parlarè de totes les estrelles i tots els estrellats de la colla del 5e2a!) i en Kintu... tot i que els plans de desprès es van anar estroncant... completament... i vaig acabar mirant House amb la meva mare! (Quina planasso!) Dissabte: passeig de mitja tarda amb els peques de la family... deu ni do quina energia l'Oriol i quin pallasset/feliç/somriguent està fet en Marti tiriri titi tiriri titi! sopar-tertulia de mexicà amb en Kintu i amb la meva murciana preferida (de fet ara que ho penso és l'única que conec, jeje, però aixó no li treu cap mèrit!). I de l'Escondido al Lux passant per el zona9 i la placeta... Deu meu quines combinacions! De

Vaya foto! un somriure profident compartit que es mereix una entrada compartida també. Avui tinc corealitzadora: la MAMA!!! Jeje! Totes dues et dediquem aquesta foto, no surts massa guapo, però si sembles d'alló més feliç i ja saps que és el que més ens importa a les dues! Petons i abraçades familiars per el germanet de l'espardenya!!! Assumpció i Xisti PD: Abrigueu-vos aquest capdesetmana!!! Que el de la tele diu que plourà!!!

jeje!!! M'encanta que em mimeu així!!! Aquí una fotiku amb un somriure profident, adequada akest blog que per algu es diu com es diu! Negre de fondo per kuan les mandarines són àcides, i un manadrina radiant per kuan els amics i amigues et cuiden així de be! Petons a tots! PD: M'encanta que comenteu peró si amb tant de coment us perdeu podeu passar-vos el mail, jeje no m'enfadaré!

gràcies, una gran paraula k sovint no fem servir tan com ens caldria... akest cop en general: GRÀCIES!!! a la gent amb qui comparteixo temps, a aquells qui pensen en mi de tant en tant, als que tenim sopars, festes o converses pendents, a qui s'ha enrecordat de les meves peticions, als que no se'n han enrecordat per estar massa ocupats, ... En especial a la colla5e2a, als nens en particular, al meu germanet, a la Princess, la Peke, en Jimy i als viñarockaires (ara firaires de tarrega!) Gràcies, un dia d'aquests us compensarè, encara no se com però ho farè. Per haver aguantat tantes ratllades, deries i animalades, us ho mereixeu.

No puc amb el meu cos! Em fan mal parts que no sabia ni que tenia! Però l'experiència ha sigut bestial, impossible de no repetir! Més endavant poder em dóna per explicar alguna cosa, per ara només dir que: "els hamsters es van inflar a berberechos fins a rebentar!!!"

TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA TÀRREGA Per fi!!! Aquest any sí!!! Inaguració de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (ha quedat clar on la fan?jeje) en la meva vida!!! M'en moro de ganes! el meu cos, el meu cervell, les meves hormones, els meus ossos, les meves articulacions, TOT EL MEUS COS HO NECESSITA!!! Menteixo segurament el meu fetge se'n ressentirà però com diría en Homer : Cállate imbécil! Petons als comentaristes! Moltes gràcies heu aplacat les meves sensacions lleguerament esquizofrèniques aportades pel fet de parlar quasi sola!!!! i un achuchon especial per les que passeu sempre per aki! Princess & Cousin! PETONARRUS DOLÇOS!!!

Que durs són els dilluns! Tot i que aquesta setmana no m'hauria de ser gens dura per diverses i variades raons: 1. Avui tenim la cosineta per aqui! Fa un kit-kat de la seva estada a Dublin per passar en parell de dies amb els pobres gilipolles que seguim per aki... i avui anem a sopar!!! 2. dimecres hi haurà sopar remember amb 4 excompanys de carrera, dels que no es poden deixar perdre i s'han de visitar/retrobar/xocar-hi de tant en tant! 3. dijous... ve deixem-ho aki dijous és dijous! 4. divendres descobrirè TARREGA!!!! però com he dit, no m'hauria de ser gens dura però de moment m'està costant un munt!!!! A veure si haurem de recuperar la jalea real o passar-me directament al guaranna!!! Petonets i ànims a tothom qui avui estigui igualet que jo i un llengot als que sempre comenceu la setmana plens d'energia! Quina enveja!

Aquesta setmana és el FITAG!!! El festival de Teatre de Girona, una de les poques coses que es fan a la nostra capital que no implica escurar les butxaques per disfrutar de bona cultura i molt bon rotllo!!! Em deixarè caure el més sovint que pugui tan a les sessions tancades com al fitag de nit, la part més irreverent, lliure i amateur del festival! Us recomano en concret "Paraula" dels Tremens (Espectacle multilingue), perquè els he vist i no vai deixar d'emocionar-me, perquè tinc el plaer de conèixer Madame la Directrice i mai es talla, perquè no els tenim per aquí massa sovint i PERQUÊ SÓN DISSABTE A LES 18:00H PEL QUE POCS TENIU EXCUSES!!! US ESPERO A LA CASA DE CULTURA CINC MINUTS ABANS!!!!!!!!!!!!! Grup: Tremens. Barcelona. Catalunya Espectacle: PARAULA Direcció: Tonina Ferrer Durada: 55 minuts Sinopsis: Un espectacle multilingüe on la paraula és la protagonista: la paraula que vola, la que informa, la que dona guerra, la que sorprèn per la precisió i la que confon

En primer lloc dir que, malgrat tots erem desperts a les 10!, per més impossible que sembli, la gimcana que havia de rematar el cap de setmana, ni guanyada ni perduda. Anul·lada per l'aiguat de diumenge al mati. De tota manera, ja em va anar be un cap de setmana bastant relaxat i sense cap obligació, tot al ritme que marcavem la peke, el clima, la son i jo! El pròxim relaxsensehorariniestressnisociabilització a Cadaquès 1 i 2 de Septembre!!! PETICIó Estic rebuscant per internet un conte que recordo haver llegit de petita sobre un pescador pobre que sap prendres la vida amb molta calma, a veure si algu m'ajuda a trobar-lo! Perquè només trobo per internet el del pescador que es troba un peixet d'or i aquest no em mola gens! SORPRESES El que te de bo cercar però és que sempre trobes quelcom inesperat, en aquest cas un poema anónim a la web d'úna radio que en buscava l'autor. M'ha agradat, sencill però agradable, aquí us el deixo perquè opineu (si es que hi ha alg

Festes de gràcia today... absolutament mortes, hem rigut, saltat, cantat i cridat com boixes però l'edat causa estralls... beguent de 7 a 3 per mi ja prou i a sobre ni tan sols es nota! Apunt per la pròxima festa major de Cassà, jeje revoluciont 80!!! like a loka histeria però una mica més mesuradets, una barreja entre ells i la salseta! Demà... a les 10... del matí... un italià boig... ens despertarà... a tot el pis...per participar... a una gimcana... no és conya... si aconsegueix despertar-nos... GUANYAREM LA GIMCANA DE GRÀCIA!!!!

Segueixo plantejant-me quin futur vull... suposo que com tots i al llarg de tota la nostra puta vida... Però el que cada cop tinc més clar és que una feina t'ha d'aportar un regust d'utilitat, per lo menys per mi... Actualment el punt de vista que tinc del curro que faig al Servei d'ajuda a drogodepentdents en què m'he ficat és de MANTENIMENT! Sembla que els ajudem com una familia mal estructurada a seguir fregant sempre la fulla del ganivet però no acabar mai precipici avall. Qui pot desitjar aixó per algu que aprecia? A la vegada però veus les poques ganes de deixar-ho que alguns tenen, en parles i la resposta et pot deixar assegut a terra de cop. X_niña estoy fatal... me duelen los brazos... jo_ Hombre X! tienes dos venas a punto de reventar i sigues pinchando en las mismas! ja sabes que no son de hierro y que esto tiene sus consecuencias! X_ pero esto es mi vida, es lo unico de bueno k tiene mi vida jo_ y no has pensado que si no hay nada mas bueno es por cul