Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

ara...

Imatge
. . . A . . . P U N T . . . Perquè sovint la pressa i el rellotge de cada dia ens persegueixen, ens veiem incapaços d'arribar allà on ens esperen, correm i correm, volem i volem i no sabem cap on anem... però fem tard... i està lluny... i no ens adonem, i en aquest corre l'única que es queda enrera sóc jo... i tu... i nosaltres... i no ens veiem realment, desapareixem entre els desitjos, propòsits, objectius, detalls, propostes, raons i destins... així aquest any que està a punt de desaparèixer, com una gota recent alliberada del temps passat i a punt d'estrenar un mar de futur, immens, possbile i irreal, flotant en el temps present, reflexant el que mira i existint per la sola raó de ser-hi, ara i aquí... Per saber estar cada cop més en el que estic i deixar de buscar el que no tinc a fora! Per la felicitat ara, aquí i amb tu que llegeixes! _ Somriu ___ Bon Any Deu! _

i desprès de flotar...

Imatge
un mal aterrar... el meu ritme no quadra amb el que em marco... ara vull el que no tinc disponible.... i em falta el que no volia.... Qui m'ho havia de dir? . s ó c . s u p e r w o m a n . . .

flota!

Imatge
quan l'escolto m'eleva els peus uns mil.limetres terra amunt, el seu so envolta els meus llençols de serenitat esperant la tempesta, no ho percebreu però estarè levitant l'emoció continguda m'aixeca, el meu cervell crearà hormones suficients per afrontar-ho. flotarè durant hores esperant que s'esdevingui el miracle, les meves capacitats l'enfoquen atenta i concentrada en ell, el meu noble treball esdevè un passatemps tediós i gris, el temps es relativitza s'emarquen el batecs del cor, sonen les 12 de dijous??? el cap de setmana ja és aquí! Respira... Flota...

farta de nou... algun dia n'aprendré...

Imatge
Blanca grita de EL QUE TIENE EL BIGOTE SUCIO al flickr ... fins el moño de fer esforç en nom de qui no el valora fins el gorro de preocupar-me pels sentiments dels altres fins la pera de pensar com dic les coses per no ofendre fins els ovaris de controlar-me... desprès del sopar d'avui... ... "El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo." Friedrich Nietzsche (1844-1900)

cru sobre marbre

Imatge
Passa la mà nua per sobre el marbre i sent el fred atravessar la pell, acostar-se al naixement de les ungles i despertar el seu instint més animal... Avui menjarà cru, no és que no disfruti de viandes més elaborades, ni que la sang o l'esponjositat li despertin la gana, és que se sent perdut, necessita un horitzó, definir-se en aquesta vida dins el clan dels carnívors, entre els que mosseguen abans de rebre queixalada i que abufetegen abans que parar l'altre galta... Avui però el sushi no serà com altres vegades, ja no en fa prou amb succedanis de les emocions, està cansat de viure en perpetu dilema entre el control social i la realitat visceral. Ho ha vist clar al agafar el cotxe aquest matí, amb el primer toc de clàxon el seu cervell ha fet una parada momentania i quelcom ha petat. Alguna cosa que havia resistit 32 anys de pressions, de has de..., de responsabilitats i frustracions s'ha trencat, una petita variació química en el seu sistema hormonal ha provocat un canvi i