MaNDaRiNeS àCiDeS

avui tarda vespre d'espiral surrealista novetats vins i irrealitat més novetats doloroses gracioses espantoses hilarants delirants elegants traïcioneres ébries nocturnes correccions poca son i demà més ...

com no assecar-nos sota el sol de justícia que avui il·lumina el dia? què fer perquè els dies deixin de córrer un esprint sense meta? quan parar la pols i el temps que forma flocs blancs a la juvenil cabellera? podem ocupar un bosc de desmais i dormir la migdiada entre les fulles podem balancejar-nos al ritme de la terra tombats a la platgeta podem encetar un quilo de gelat i congelar el temps fins acabar-lo podem mirar córrer la vida d’un altre davant els nostres ulls innocents podem viure entre línies noves aventures en realitats paral·leles podem sentir la música entre els tendons quan ballem les hores podem escoltar el pensament d’un altre si ens deixem acariciar podem imaginar els seus sentiments mentre ens xiuxiueja a cau d’orella podem... fer el que podem... viure-la perquè corri una mica més a poc a poc

un cap de setmana per posar dilemes sobre la taula, per somriure quan ve de cares i bramar si cal en nits de bona companyia, perquè sota aquest sol de justícia, els dilluns il.luminen totes les esquerdes... cadascú a cercar la seva sombra que les hores de sol demanen solitud i cada peça necessita el seu espai a l'estenedor...

dijous... un munt de sentiments, cent moments diferents, pujades i baixades, confessions inesperades, brusques converses i dolces abraçades divendres... dos despertadors sords, una melena sota l'aixeta, un bon fart de correr i incapacitat de concentració....

dilluns, tot un dia de feina per endavant, mil coses per acabar repartides, discusions sense resultats clars, un cansament inméns que no em deixa veure, ... dimarts, aturada de preocupacions, converses esceptiques, avistament de recolzaments, dolces abraçades i cap ganes de nous projectes ... dimecres, un cervell emboirat i ben gens preocupat enfronta el dia de feina amb intenció de que s'acabi aviat ganes de sopar i grans converses obligacions amb poques ganes de satisfer! ...

Avui per primer cop me l'han deixada per mi soleta, en 60 cm d'allargada reuneix ja 6 quilos d'experiència. I com els bons programes de la tele, porta ja quasi 100 dies d'emissió, amb 24 hores de somriures, respiracions inaudibles a mitja nit, dolços esmorçars, sabrosos dinars, riallers berenars i tendres sopars de teta, centenars d'embrutides de bolquers, ploraneres de mezzosoprano, banys d'espuma entre plàstic transparent, cançons de cuna i un pare, una mare, una tieta, quatre àvis i tres besavis embadalits a més de tot un batalló de cosins llunyans i tiets i tietes per vocació. Fa uns 20 minuts que són fora, l'han banyada, li han donat el pit, s'ha relaxat i me l'han deixada dormint... i ja he passat tres cops per l'habitació... i si deixa de dormir tranquila, i si s'ha espatllat el walkie, i si no la sento respirar, i si està incomoda a la cuna, i si s'ha fet pipi a sobre, i si el bolquer la molesta, i si té molta calor... Em sembla...

un metall fi i cilíndric, penetrant la pell, travessant el múscul, arravessant la barrera més íntima de la meva persona física. un líqud estrany, d'un color artifical, dins un pot de cristall transparent, en un idioma que no comprenc. una professional eficient, atenta, que intenta explicar-me quelcom molt llunyà a la meva realitat palpable. dues punxades diferents, una tirita a cada braç, un "relaxa't" i un somriure a l'altre costat de la camilla i mil consells i mil postals de colors a la paret i vint dies d'escapada, d'experiències, un destí desconegut, desenes de hores de preparació, centenars de fotos a realitzar, mil experiències i records a recollir... Costa Rica cada matí una albada més aprop.