Qualsevol nit pot sortir el sol

Una nit, sense avisar, la lluna no es va presentar a la seva acostumada cita, el sol va anar marxant (el molt vago mai es queda desprès de la seva hora) i la nit repleta d'estels va quedar profundament negra, literalment un immens buit al voltant de tot aquell que es movia... i la petita Elena s'ho mirava per la finestra, veient com la llum s'acabava allà on els raigs de la bombeta es perdien. Resultava estrany no poder definir on començava el cel, resultava inquietant el moviment sorollós del món pels carrers. Imaginava que tots aquells que cada dia amaguen allò que fan dels ulls dels altres, es passejaven aquella nit invencibles per davant de casa seva... M usics sense public tocant per les cantonades, A vergonyits del seu cos en biquini per la vorera, G alants solters escrivint poemes a les portes, I ncapacitats donant classe per les places, A rtistes frustrats pintant les parets tristes Escoltant a Sisa, desprès d'una conversa d'autoconvenciment, pensant en aque...