peus descalços sobre asfalt

un davant de l'altre
com els futurs dies
anem posant els peus

la mirada alçada
no hi ha altre forma
els peus descalços

una germana sola
s'allunya sobre l'asfalt
entre els peus porta la força

és la vergonyosa

és la innocència

és la nena tímida

és la somiatruites

és la que acaronava nines...

plora però no perd camí
crida però no abaixa el cant
avança sense deixar de somiar

Comentaris

Anònim ha dit…
Que grande!!! Jo no ho hagués pogut escriure millor!! Les teves paraules em transmeten esperança!! I em desemboliquen aquest embolic que tinc al cap!!!! Un petonas!!
Nati
Anònim ha dit…
Els peus descalços són els que deixen les petjades més boniques...

Nyinyinyi
Xis ha dit…
Desembolicant embolics acabaràs fent un jersei de colors alegres nati!!!

nyinyi... gràcies pel comentari a veure si m'honrés també amb el plaer de saber qui m'alaga...

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

castells de sorra

no puc...