.JPG)
Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí. Parlava de dies de soledat i de moments de meditació, de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc. Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert. Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.