Entre les flors que lluïen al cirerer de l'hort 
ressonava un cant tranquil un diumenge de bon matí. 
Parlava de dies de soledat i de moments de meditació, 
de hores sense saber i de finestres que no porten enlloc. 
Xiuxiuejava un passat obert a un futur encara incert.
Refilava tot esperant quelcom que es veia venir.


Comentaris

nanis kru ha dit…
A casa tenim una llimonera ( que fa llimones tot l´any) o9nhi toca qüasi sempre el sol . Més d´una pensada hi feim esperant als qui ens son llunyans.

Entrades populars d'aquest blog

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi

eugeniooooooooooooo!

no puc...