MaNDaRiNeS àCiDeS

i s'acaba... un altre any a la butxaca... i mil coses noves o revisitades en què posar una mirada oberta a nous horitzons. .............................................................................. BON ANY 2009 ..............................................................................

Preliminar del miedo Por sobre las terrazas alunadas donde se aman cautelosamente los gatos y los brillos esquivan las chimeneas creo que nadie sabe lo que yo sé esta noche algo aprendido a pedacitos y a pulsaciones y que integra mi pánico tradicional modesto ¿cómo desmenuzar plácidamente el miedo comprender por fin que no es una excusa sino un escalofrío parecido al disfrute sólo que amarguísimo y si atenuantes? ... los suicidas no tienen problemas al respecto deciden derrotarse y a veces lo consiguen entran en el miedo como en una piragua sin remos y con rumbo de cascada son los descubridores del alivio pero la paz les dura una milésima tampoco los homicidas se preocupan mucho limitan el miedo a una coyuntura desenvainan la furia o aprietan el gatillo y todo queda así simplificado y yerto pero los demás o sea los que venimos tironeados por la maravilla y perseguidos por el horror los demás o sea los compinches de la duda los candorosos los irresponsables los violentos pero no tanto

Tres dies, tres nits, tres dones perdudes per madrid... sopars de mexicà, de "huevos rotos" i mariscada al mig de malasaña... intens concert de diumenge a nit, bars de rockers i discoteques on moure tots els ossos de l'esquelet... passejos per lavapiès, per la latina, per la zona dels austria i per malasaña... compres, consumisme, cafes eterns a mitja tarda, canyes sense silencis, vermout amb olivetes, gintònics, bloody mary, mojito i més birres... i per tancar la nit una bona tapa de truita i un bikini amb una colla de madrileños (un barceloní nascut a madrid, una xiqueta de castelló, una gironina adopatada a bcn, una cassanenca escapada per tres dies, un viguense sense vergonya, un negre del país basc... un ambient cosmopolita? o un bar de perduts a les 7 del matí?) un viatge perfectament aprofitat, retrobaments desprès de 6 anys, regalets i moltes hores de companyia i un descans indispensable de les meves parets diàries. Tina, intentant convertir en records instants re

És un acte tan sencill en el fer que supera les barreres de totes les resistencies. Hi ha qui les regala, hi ha qui les fa pagar cares, els pares ens les brinden des d'infants, perquè el gust de la proximitat aprofundeixi en el nostre caràcter, els nens i nenes les reclamen a base de plors inconsolables, els adults sovint les necessitem però rarament ens sentim capaços de reclamar-les... Com els amics, algunes són incondicionals, algunes busquen ser un pagament per un favor, algunes cauen del cel sense haver estat reclamades, algunes es fan pagar cares com diamants... Però les millors, les que sempre recordarem més, són les que apareixen per sorpresa... la primera abraçada amb un amic/amiga, aquella que endevina que vindrà una llarga relació i que trenca silencis i espais invisibles, incolors però durs com parets de ciment.... hi ha tantes raons per donar-ne que el realment estrany és que no ens hi passem el dia repartint abraçades!

Increible, que fàcil que és per alguns passar a l'historia sense fotre ni brot! De tota manera s'ha de reconeixer que per lo menys el noi s'ho pren amb humor. Hace 17 años se hizo famoso, sin saberlo, al convertirse en portada de uno de los discos más venerados de la Historia de la música. Spencer Elden, el bebé de cuatro meses que puso rostro a 'Nevermind', de Nirvana, va ahora al instituto y ha repetido la foto que un amigo de sus padres le hizo entonces en la piscina de Pasadena, en California. Este infante ha desafiado a sus fantasmas —en MTV reconoció que le da miedo pensar que las multitudes le puedan ver como "una de las mayores estrellas porno del mundo"— y ha recreado la misma foto, en el mismo escenario: el centro acuático Rose Bowl. No es la primera vez que lo hace, ya que, para conmemorar el décimo aniversario del disco, la revista 'Rolling Stone' le pidió que rememorara la estampa. Tenía 10 años y, como ahora, posó con bañador. Así se

Inicia el novembre, s'acaben les barraques, l'any entra en recta final i... quantes paraules han quedat esmicolades entre queixals, quantes estones recollides de bones companyies, centenars de noves sensacions, algunes bones experiències i encara moltes coses per assolir. Com podeu veure he iniciat amb l'apropament de final d'any la repassada anual a alló que ens proposem el dia 1... Tanta energia perduda quan a barrakes regalen felicitat empaquetada en gomets de coloraines...

Tanta comunicació configura un estil de relacions dispers, en què sovint volem assumir tanta gent que acabem per no parlar amb els que tenim al costat... Ara que visc fora de casa (altre cop) estem reestablint les formes i maneres amb els que sempre han estat aquí. Quan aixó passa, la realitat em descobreix sorpreses. Amics, companys, família, coneguts... tot es recoloca, els espais es redefineixen i cadascú reclama el que li pertoca. Alguns donen per feta la distància i no sembla que els importi reduïr-la, alguns malgrat una major distància física i temporal mantenen un contacte emocional que es viu absolut, d'altres no toleren la distància i demostren el vincle que els uneix ... Divagan... divagan i tot per un missatge... qui hagués dit fa una anys que una mare et podria demostrar orgull i amor matern per sms... que simple, sincera i absoluta pot ser una mare i com s'agraeix un recolzament tan incondicional! Petons a tots i bonissimes barrakes de girona!!!!

FELICITATS!!! Finalment ho han fet públic, o sigui que toca acabar la celebració, ja només ens queda la via internauta per dir als futurs papes... EN TENIU UN D'AQUESTS EN CAMÍ!!! I sabeu què? m'han ofert un nou rol, un naixement i un paper diferent per saltar a una nova etapa. Responsabilitats, alegries, desitgos, destins, somriures, ploraneres, nits sense dormir, detalls de colors, jocs dolços i caigudes amarges... Mil imatges, centenars de possibilitats, desenes de sentiments i un, només un desig... QUE TOTS TRES SIGUEU FELIÇOS I MENJEU ANISSOS!!!!

Quan esdevenim adults, quan despertem en un món aspre en què els somriures es paguen més cars que els diamants sudafricans, quan un plor d’infant passa desapercebut entre els clàxons del tràfic tens i estressat que ens rodeja… és el moment de recollir-nos, de tornar a entrar en aquells espais personals dels que tan gaudíem quan érem petits. Temps de jocs en solitari, d’hores i hores rebossant-nos entre pilons de sorra i de converses eternes amb un parell de paquets de pipes com a catifa. Però les formes d’abans ja no em resulten, perquè els altres també s’han fet grans, el cinisme, la por, la vergonya, els esforços, les frustracions i l’experiència tapen com una fina capa de boira el que abans es mostrava com un sospir de tramuntant. Dissabte vaig intentar-ho, vaig començar un nou procés, vaig obrir una porta i vaig regar un petit brot que s’insinuava en el jardí de la consciència…

Una bateria d'imatges i vivències, d'experiències que alguns viuen a diari, inspiracions per als que de vegades acompanyem/patim en aquest viatge. És una feina? sí, però també un cúmul de sensacions inesperades, d'esperances i penes, de ràbia per infants sense joguines, per adults que han deixat d'intentar-ho o per aquells que cada dia fan un nou pas, que malgrat les injustícies aixequen cada dia el cap amb el sol i li estampen un somriure. tus pómulos desgarrados mejillas ganando profundidad manos negras por placeres nacidos de vacíos juegan nuestros niños entre universos de metal infancias en paréntesis un patio cubierto de clavos tus entrañas se inundan miedos, temblores y fracasos crecen viejas frustraciones nacen viajes sin final... fotografies _ Fran Calvo poesia _ pròpia... un dia qualsevol

De vegades fer una ullada pel forat del pany ens obre noves vistes, si aquest portal condueix a les experiències d’algú altre, podem estar fent el xafarder, investigant, aprenent, envejant, coneixent, buscant, descobrint... però, sabeu què, no se’m acut rés de negatiu. Fa un parell de dies un nou blog m’ha despertat ganes d’escriure de nou, no puc fer rés més que agrair-ho, he recordat el perquè vaig començar. Malgrat la presentació es referia a deixar constància d’allò que em va passant, de les grans i petites coses que cada dia ens alegren, ens entristeixen, ens preocupen, ens fan créixer, ens diverteixen i ocupen. M’estic adonant que no era això el que m’omplia, el que m’empenyia a seguir escrivint amb o sense públic. Compartir era el que em provocava un pessigolleig cada cop que encenia l’ordinador, igual que em porta a les festes majors, a fer cafès de mitja tarda, a compartir sopars d’entre setmana, trucades o missatges intempestius, a xerrades sense destí ni objectiu... Comparti

com s'ha deixat notar en aquest blog, estic de vacances absolutes. Malgrat treballar algunes setmanes he desconnectat tan que ni ganes d'escriure! I això que coses a explicar n'hi ha un munt! Per començar ja he fet el trasllat anunciat en l'última entrada, a poc a poc ens anem situant a la nova vida compartida, seguiré informant, quan tinguem Internet suposo que amb més freqüència! I activitats mil; i moltes noves experiències: 4x4 _ excursioneta a Sant Grau Bateig de submarinisme Pesca de roca_ amb un bon dinar i tapa de "pescadito frito" per sopar! Escapades i descobertes de platges i gorgues i molta festeta! i demà... MALTA!!!!

UN NOU PETIT DOLÇ COMPARTIT CLAUER? DEMÀ? . . . . . . . . millorant els ànims de l'obertura de la setmana... demà, si segueix el vent a favor, tancarem un tema pendent... creueu els dits, toqueu fusta, vigileu amb els vidres i les escales, tanqueu els gats negres a casa i que es recol·loquin el cel i les estrelles....

Un cap de setmana intens intens. Divendres un ratet de Miquel del Roig... sort de la raquel que em va treure a estrebades que si no! i Dissabte pesca de bon mati, bany i dinar carnívor a la vinya d'en Manel i KaiaK!!!! vaig acabar am la meva vena competitiva rebentada i un diumenge doloros doloros. Sobretot perque mai en tenim prou, i les esperances i les hormones estiren molt en aquesta época, i vaig voler mantenir ritme al vespre... impossible a les 2 al llit i ben orgullosa! i per tancar un diumenge d'alló més estiuenc terrasseta amb la cousin i en kintu (que farem quan visquem junts per sortir del pis????) i sessió de cine xorra. I alguna decepció per acompanyar la ressaca i les agulletes, que si tot va be ens acostumem i desprès les hosties són més besties!

Després d'un dia dur a la feina... d'unes quantes punyalades traperes, de gent adulta que de madur tenen no més que la pell... UN CAP DE SETMANA GENIAL!!! Divendres, d'alló més ben acompanyada BlUe & PrinCeSS , i algun aparegut inesperat però d'alló més ben rebut, concertillo gratuit de -- Love of Lesbian -- a la fresca bonissima l'(a)phonica de Banyoles a la muralla. Dissabte... desprès de tant de temps amb les entrades al suru de l'habitació... obrint les ganes... i desprès d'un dia de platja i arrós a la cassola rodó, estil cals Gallart de Torderacity... megacalorósimpressionantqueboestàelmulatodelaveuperfecta!!! * JACK JOHNSON * i per rematar la feina... cocktails al carrer Terol amb la pequeñaga a mi no m'afecta res! vaig un ratet a rentar plats i pelar ceba... i per tancar diumenge madein barcelona esmorzar a la 1 torrades amb nocilla i un bon cafe, passeig pel botanic sota la solana i san tornemi que ja és dilluns i aquesta setmana serà llar

P O S - S I . . . Aquest és ara mateix el meu aspecte, desprès d'haver aprofitat els tres primers dies d'estiu i festa anant a la platja a sa conca, a santa susana a begur, fent dinarets a la pineda fosca i disfrutant de concerts a la fresca! I ben contenta! Qui pogues estar així tot l'any!

Repassant ahir l'agenda vaig tenir un petit espant.... sort que les meves vacances no programades cauen a finals de juliol!!!! si no hagués hagut de trencar la meva espiral de caps de setmana replets d'activitats per fer el trasllat al nou piset!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! bufff, l'únic que sembla cmplicar-se... l'escapada a formentera!

Ahir entre nebulosa alcohòlica i incapacitat cannàbica, va acabar a les meves mans una dolça relíquia 80's. Algu s'apunta a una marató THE YOUNG ONES??? les dues temprades i un cossi de palomitas???? vaig a veure si en Viviane em treu la caparrasa, ressaca, migranya o el que sigui que em vol rebentar el meu petit crani a cops de martell!

Tota la raó del món munidal princess! Com diuen els pps més cutres de la Terra, ha arribat el moment de deixar d'esperar que les coses millorin, que desde fora ens adoptin, que els altres ens estimin més que nosaltres i tinguin per compartir més temps i ganes que les que ens autodediquem. És l'hora de MaTaR La MaNiLLa De BaSTuS!!! d'abandonar els pals en els que ens recolzem cada dia, amb els que pensem que no podriem mantenir l'estabilitat, s'ha d'acabar el desitg de canvi recobert de pors, tocar disfrutar-ho tot a partir d'avui!!!! Totes les experiències que tenim programades seran bestials, no perque siguin millors que les de l'altre gent, ni perquè l'atzar no hi fiqui mà, sino per la companyia i el gust que ficarem en tots els segons i tots els records... si toca perdrens ens perdrem, si és moment de plorar ho farem al 100% si toca l'hora de somriures seran d'orella a orella si és moment de desitjar però esperar, ens espererem... "P

escriure, reescriure, riure... de vegades un somriure pot despertar ganes de deixar-ne constància escrita, de marcar dies, hores i moments de les nostres vides. sovint però, com a mínim en la meva, són els plors i desenganys el que més ha deixat petjada... arribats a un quart de segle, em dona per preguntar-me si tanta línia de la vida, escrita en negatiu no serà un pes innecessari, si serà possible reescriure, tancar el vell diari que ens ha anat acompanyant. Escollir de la botiga una llibreteta tova i de colors optimistes que, dins el bolso o tirada entre els trastos del cotxe, ens observi, ens relati tot alló que cada dia desperta el nostre estomag, cervell, cor o pell. Estones perdudes per a la posteriat en el passat que serveixin a partir d'ara de guio i fil conductor del dia a dia. Nova proposta, potser una entre tantes? potser, però intentarem que així no sigui!

Cada dia va més ràpid, les sensacions es perden entre granets de sorra, corren les noves il·lusions com petits infants al pati, s'esmunyen possibles destins torrents d'aigua entre roques, les pasions recent trobades es desfan com galçons d'agost, i el temps i els instants volen petits estornells roban cireres. Sort que ens queden les mandarines... dolces, àcides o amargues el seu color desperta nous matins.

Festassa el divendres nit! i... no massa més a dir, per la resta a estat un cap de setmana de feina i memoria i memoria i pel mig, més memoria... No els amics segueixen cuidant-me i dissabte vam tenir soparet tranquil amb la nati de mis amores i crispetes al micro amb els futurs compis de pis, entre un rato de memoria i més memoria! Però... JA L'HE ACABADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ja sta, si no enteneu res, don't worry, una anada d'olla de es meves com diría la princess! Petons a tots i moltes farres el proxim finde!!!

us sentiu en el camí que us pertoca? avui anava a dedicar el blog als hàbits superflus, però ho deixare per una altra estona perquè una conversa mantinguda a mig matí m'ha fet plantejar un seguit de dubtes... Dubtes sobre la meva forma de percebre els altres i de plantejar-me la meva vida i els meus objectius. M'he adonat que sempre observo el món amb por, no amb una por irracional i paralitzadora, però si una por de cagar-la continuament en les meves eleccions. Un cop entès aixó... i si resulta que mai escollim nosaltres? que per més que aquest món competitiu i capitalista ens ho vulgui fer pensar, alló que ens toca ho escullen els altres amb la seva percepció de nosaltres?? Doncs avui m'he decidit a fer un gir...

*** ** B A R R A K E S " 2 0 0 8 ** *** Un munt de gent a qui recordar en aquestes Barrakes: Burxaires, nous fitxatges, xaves de convicció, algun illenc perdut, bilbaines d'adopció, torderencs d'un en un, representants del 5e2a, peluts que perden el pel, el zoo del 9toc i molts desconeguts i coneguts... Sessió Bestial/aratussemblaquesiguemal'apolo/ el divendres entre els PINKER TONES i BURMAN!!! Molta feina dissabte, però també un farton de riure, NET FLANDERS canyerus i un MR HYDE mig despullat però tan flipant en energia com sempre! Diumenge... un pel humit... però un TREN DE LA BURXA a tota velocitat i una nit juganera i somrient com cal. Llàstima d'algun sustut incontrolat i del cansanci acumulat. I per tancar un soparet amb amanides siderals, pa amb tomata reduït a la mínima expressió i unes butifarres que es vàren fer esperar però van entrar com un filet! Grana, moscatell i molt bona companyia! En resum... la festa de tots que ès el que buscavem! FELICITATS O

llitet llitet llitet llitet llitet llitet llitet llitet llitet ... buscant un llitet meu un llit acollidor, dolç i de colors un petit racó on refugiar-me sense olors a cuina ni el so de la TV un matalàs tou però resistent suau i amb ganes de quedar-s'hi que em deixi marxar de tant en tant cridaner quan calgui i silenciós si el descans ho requereix fàcil de compartir un pou de fantasies i orgasmes un lloc on llegir o somiar instants de somicar i plorar un coixí per enfonsar el cap clarificador de pensaments i absorven amb els malsons un refugi de tormentes que apagui els llamps i calmi les ressaques un mar de insomnis un oceà de destins una casa, una llar, un llit...

nervis, nervis i més nervis... definitivament m'hauré de passar a la til.la com a reconstituent principal de la meva vida. Ahir impossible dormir donant voltes al llit com una loca fina a la 1 i avui se'm han obert els ullets a les 6:30 i torna a girar! Culpables... feines pendents d'acabar, feines pendents de començar, horaris perduts, projectes i més projectes al cap, relacions en standby, agendes plenes organitzades en época d'aburriment... buff! seguim i anem anant! que aquest món no es para mai! petonarrus a tots TINA! PD: post num 100... lo que deia, el món no es para mai! PD2: NATI!!! Que vas fer ahir?? ja te trobut a faltar! jajajaj (masses hores juntes?) PD3: a tots els que heu compartit temps amb mi akest finde, mercit ha sigut improvitzat, tranquil, demolidor, actiu, rumiador, genial, brutal, relaxant ... ja m'entenc!

St Jordi, 23 d'abril, el dia del llibre que adorna els menjadors de Catalunya, dia de les roses de l'ikea, dia en que aquells que estimen s'atreveixen a expressar el que senten, i els que no ens hem d'aguantar... És el que hi ha, en aquest món tothom ens aconsella, ens orienta, ens ajuda, ens protegeix, ens modela, ens dirigeix, ens influeix, ens recomana, ens guia, ens... Ens rés, cada cop més em faig conscient de la força de cada individu, del caràcter innat i la llibertat en la construcció personal de cada criatura. De la inutilitat de cercà en la gent actituds i valors que no sorgeixin d'ells mateixos, a poc a poc, interioritzo la meva feina, la realitat introspectiva del creixement de cadascú. I us preguntareu, què te a veure aixó amb el fet que sigui el dia de St Jordi? i amb la foto?... doncs molt simple, avui segueixo creixent en solitari, molt ben acompanyada per altres individus que, com jo, van fent el seu camí, la seva própia evolució. No és que em senti

parlant de relacions pendulars un exemple... la meva interacció comunicativa amb les noves tecnologies, la dificultat per mantenir una estabilitat i hàbit d'actualització posats a definir diría que tinc una relació íntima i pendular amb el blog, l'absorveixo sense miraments, quan el necessito, de vegades quan crec que em necessita, quan penso que es deu sentir abandonat intento cuidar-lo un temps encara que em supsosi un esforç... una realció de codependència psicológica, quan el tinc molt aprop ja no el desitjo, sento que m'absorveix i quan s'allunya el reclamo i necessitu que pensi en mi o m'enfado! identicament identic que algunes de les meves relacions sentimentals respecte el fotolog en canvi... és com una altra part de les meves relacions "sentimentals", l'utilitzo, em puja la moral, m'alegra algun dia, fomenta la meva vena més exibicionista, és com està de discoteques una d'aquelles raríssimes nits en què no saps que ha passat pero ets l

Estar sis hores seguides asseguda davant la mateixa pantalla provoca una desconnexio del temps real en el meu cervellet. I em transporta a una sensació que fins ara només havia viscut a les aules que han anat formant part de la meva vida. És una sensació de pensament profund i de reflexió personal que quan analitzo amb més tranquil.litat acaba mostrant una irremediable superficialitat i una vaga inconsistència. Avui m'ha donat per reflexionar... (tot aixó mentre intento escriure les memories... vaig per mal camí) sobre les relacions pendulars que han anat formant part de la meva vida. M'explico, per mi la definició de relació pendular descriu aquelles amistats amb qui no comparteixo un contacte establert i rutinari, creat per anys de convivència. Són aquelles relacions que no tenen un principi clar, a partir del qual puguis definir un contacte consistent i una mutua necessitat, són gent que ha aparegut en la meva vida a partir de situacions diverses, gent a qui de vegades ja co

no he pogut evitar-ho... pot amb el meu grau d'implicació... acabaran amb la meva creença irracional de la bondat humana... perquè porten 9 mesos algu al ventre per desentendresen durant més de 15 anys? perquè el muden per rams, el disfressen per carnaval, l'enterren amb regals per Nadal, però són incapaços de assistir a 2 hores de xerrada per informar-se d'alló que afirmen els fa tanta por??? mecagun la meva bona fe!!!

un color portable a qualsevol situació, que tothom hauria de tenir representat a l'armari de les emocions. Em recorda el peix cru... perquè serà??? He de dir també que malgrat sovint se'l catalogi com el color de la tranquilitat pot tenir un punt de blau elèctric, de locura i vivencies al 100%. Jo tinc el meu, un to de blau amb un punt de calma i un punt de picant, amb un to suau i recollidor i un altre costat gamberro i picaron... que us heu perdut fa estona??? no us preocupeu, suposo que qui l'havia d'entendre ja ho farà... el ritme de feina i vida social no em premet més acció blogaire però prometo retornar en breu quan hagi enllestit la punyetera memória !!!! petons a tots i sobretot al blau que s'ha sentit abandonat!!! TINA

avui m'han fet una ITV completa... anàlisis de sang control de la tiroides audiometria prova pulmonar control de vacunacions anàlisis d'orina electro mesura de pes i alçada... i tot aixó estan sana! però sabeu... dissabte va començar la primavera, divendres canviem l'hora, els canvis em somriuen burletes, la festa de cassà ja s'acosta i aquesta setmana només té quatre dies!!!!

Missatge dirigit a tots aquells cotilles, que demostren passar-se per aquesta empanada mental pública de tant en tant, però no deixen comentari... Si no que s'escandalitzen i m'ho fan saber via: ell/ella_ Qué has fet! jo_ Qué he fet de que? bo o dolent? perquè m'ho dius? ell/ella_ He vist el blog! A mi no m'enganyes! Explicam'ho!!!! jo_ No tot el que escric en el blog és veritat... com a mínim no literalment real. Doncs aquí queda, que una cosa, un fet, una imatge, una preocupació o un desengany formin part del meu dia a dia no vol dir que hagin estat provocats per fets contrastables. Aquest blog no es responsabilitza de provocar confusions entre fets reals, desitjats, somiats, inconscients, desbocats o controlats. *Firmat la pesada de les mandarines àcides*

Em desconec i et desconec i entre boira i alegria anem saltan intervals M'enfado i t'enfado i entre crits i cants anem guanyat detalls em valoro i et revaloro i entre ors i cristalls anem trencant miralls em gaudeix-ho i et gaudeix-ho i entre condons i llençols anem perdent complexes

PRINCESSSSSSSSS!!!! Avui un post dedicat integrament a tu... no serà tan llarg com et mereixeríes perquè és tard molt tard... i perquè em tancarien el blog si he d'anumerar totes les raons que et fan una de les persones més especials, indispensables e insubstituibles en el meu dia a dia actual. - Una fotu que no recordava però que ens fa justícia! rialleres alegres nocturnes i guapissimes!!! - PETONARRUS DOLÇOS I MOLTISSIMA SORT DEMÂ!!!

ja ha passat un quart de segle, 25 anys... els 5 primers dedicats integrament a menjar, bramar i jugar, dels 5 als 10 rebequeries, inconsciència i trapalleries, dels 10 als 15 vergonyes, timidessa, descobriments i temors, dels 15 als 20 despertars, incongruències, passions i descontrol, dels 20 als 25 decepcions, renaixements, trencaments i assentaments, dels 25 als 30... només porto dos dies no demaneu tan!!! amb els 25 estrenats, cada cop més estrellats, des de la feina entrenats, els temps espantats! ;*Tina

anem creixent... si per més que sembli mentida, que els dies s'encadenin i semblin repetits, no ho són, poc a poc assumim noves idees, es plantegen noves preguntes, retornem a dubtes i pors que pensavem oblidats. el temps corre, i desespera, hi ha amistats per les que no sembla que passi i retrobaments que trenquen eternitats, que desmunten imatges construides que mantenia tieses com fotografies, pero ha passat els temps... els colors d'algunes d'aquestes instantanies s'han esgrogueit i fan pudor a resclosit, d'altres han estat tocades per mans artistiques i es mantenen o guanyen expressió, calidessa i valor. fa temps, però, molt de temps, que els sentiments han perdut el regust d'adolescent inconscient, rebel, melancolic, passional i intemporal... ara tot és raonable, i quan no ho és... necessitu desterrar-ho del meu entorn, no se si és un camí vàlid o intel.ligent, si és que definitivament me acabat de convertir en una persona madura, o si és que he acabat de

diuen que les rosses guapes no poden ser intel.ligents... diuen que qui te sort en el joc, mala sort en l'amor... diuen que desprès de la calma sempre ve la tormenta... doncs aquí em teniu corroborant tópics (no sóc rossa i la meva sort no es decanta per enlloc ;P) però està clar que la meva vida sempre compensa coses bones i dolentes... que la laura no pot venir de concert... la nati i en cai van poder venir i tot be amb el cotxe que no hi ha entrades pel famós concert... passem una bona nit per bcn i les improvitzacions del finde van de perles i versió contraria: que dilluns m'assendeixen i estic ultra eufórica i tot sembla anar de perles... dimarts rebento roda... dimecres les sessions amb els nanus fatal organitzades... dijous em compro unes ulleres tope guais que resulta estan graduades de pena! divendres.... ... ... ... ... he pagat ja? o millor em tanco a casa aquest finde? de tota manera segueixo euforica, reconec la flor que se'm ha instal.lat al cul per questions

Divendres a Malgrat vam disfrutar amb la penya de Tordera de l'inconfusible Eugenio i esperem que aviat el puguin disfrutar tb per terres cassanenques! Per un finde en què els plans han sortit de pena... i les improvitzacions han salvat la festa!

quines ganes de que s'adelanti la setmana i els plans vagin com és d'esperar... aquí us deixu registre del que esperu ens alegri la nit de dijous! festa a l'apolo per celebrar l'amor o el desamor que regni en les nostres vides el superdia de st valenti! http://www.youtube.com/watch?v=5n-C8CyCp00 MaNoS dE tOpO http://youtube.com/watch?v=-doR8UhdZ2c fAcTo DeLaFe Y lAs FlOrEs AzUles

Aquella carta incerta que apareix a mitja tarda, una jugada inesperada, un gir en la sort tirada. # Salvarem l'univers amb regust a cerveseta de bar de cantonada, de poble sense nom i sense batlle. # Aixecarem els nostres caps entre gintónics, brindarem abolint el regnat de la manilla de bastus! # Els fills de l'escepticisme i la movilitat laboral, resucitarem les butifarres revolucionàries dels àvis. # Pensarem nous móns sense portes enreixades, trencant les franges horaries que governen nostres festes. # Aixecarem els nostres caps entre gintónics, brindarem abolint el regnat de la manilla de bastus!

dimecres _ sopars instantanis al mexicà, cocktails i vinillus entre la rambla del raval i la concha i pajarus i pajares a qui espantar al Moog dijous _ UAb i demés gestions de mal gust, tornades calmades amb trens rebullint i soparets familiars i nits tranquiles i avui més gestions desagradables i molt bona música, diferent pero bona... i aquesta nit... mai se sap, però serà sonada això segur...

trippicalzaslargas... a ver si voy a benicasssim este año, que tiene un cartelon que se me hace el culo pepsicola!!! _ palote, palote, palote ( !!! ) _ saltimbankis ( the artic monkeys ) _ impossible no partir-se la caixa! http://www.youtube.com/watch?v=0oRScYZKVL4 _ que estic per comprar-me la peluca... pel del 2008 !!! _ de moment confirmats: _ My Bloody Valentine _ The Rumble Strips _ BabyShambles (sip, tot i que una confirmació d'aquests... no te gaire credibilitat no? jeje) _ de fet és igual! encara que el cartell no mates molarà que ti cagues! esperem poder quadrar les vacances com deu mana!!! envieume sort!

de vegades, se'm mengen les sensacions, malauradament no sempre són positives. avui, sensació d'espera... no és que esperi rés en concret que pensi que m'ha de passar, ni que desitgi coses que se que no passaran... no em vai fent gran i últimament quan se que algu no passarà, perd la gràcia que li conferia el to verd esperança... té més a veure amb la sensació continua d'impas, d'estar sempre a mig camí d'alguna cosa... serà aquest el sentit de la vida? passar el ratu? i no em digueu que lo important és aprofitar el temps! aquest argument de cuna i institut ja el tinc mamat i vomitat, tampoc dic que aquestes sensacions em facin passar una mala estona... sencillament i són i no acabo d'entendre perquè... serà inherent a la vida humana? com ho és el mal auguri quan les coses ens van be? sabeu aquella sensació de que si alguna cosa funciona no pot durar gaire? no se serà que no treballo prou? o que penso massa? o que necessito aficions? o un polvo? o més drogue

massa coses per recordar, horaris del curro... feinetes per casa, detallets a fer... només tinc temps d'anar actualitzant l'agenda! . però aquest finde promet ! . aquest vespre, encara no està clar, però promet tisanes i xerrades relaxants... desofecs varis, deliris superiors i esperem que alguna que altre rialla entre nenes! . demà de bon matí, camí de camprodon! excursioneta (a ver si ens toca el solet o toquem un pel de neu!) i un bon dinar amb millors vistes i companyies! . dissabte al vespre encara sembla lluny! . però diumenge... més dinars a l'exterior, que trobeu a faltar el solet estiuenc??? . o sigui que de treballar res de res! que per això ja existeix el dilluns! . i... només em queda improvitzar... . : ulls mandarina que desperten d'un futur incert, deliris que desapareixen entre núvols de cotó, líbidos trepidants, muntanyes de fantasies, taronja energètic entre les meves cames. . espais, retrobaments, separacions desitjades, mentides entre llençols, químic

millorant l'estat anímic del últims dies... . el repós social d'aquest cap de setmana m'ha servit per aclarir conceptes, idees, delíris, somnis, pors, i tot alló que acostuma a dilapidar el ja de per si patètic nivell de la meva autoestima. . aquest matí, entre una trentena de adolescents amb acné, he experimentat el que molts anomenen sentir-se realitzat a la feina! poder encara la salvarem! al curro i a mi pel camí! . Us deixo un conte que fa uns mesos va aconseguir posar-me la pell de gallina, potser perquè al treballa on treballo sóc capaç d'imaginar una cara pel protagonista... . o potser no, poder és només que és un gran conte... . . P atrulla s . Como un chacal a la caída del sol, el chico estaba en una esquina del barrio esperando que pasara la presa. Entonces vio a una mujer de mediana edad que cruzaba la calle, y con la misma acción medida de otras veces, él salió disparado desde atrás, se abalanzó sobre ella, le arrebató el bolso y siguió corriendo, sin que n

frase anónima robada d'una web de pena, però la frase e bona, sobretot per diumenges com el d'avui.... - "Aquel que tiene un porqué para vivir puede enfrentar todos los cómos." - ara toca acaba el diumenge sense més, amb foto de dies més aprofitats, escoltant Secret Heart de Feist, la frase ja me l'aplicarè demà, avui no estic... . ni preguntona . ni respondona . ni tristona . ni alegrona . ni pensadora . ni lógica . ni gràfica . ni poètica . ni escèptica . ni re... . només na fent

Aquesta entrada va per tu mestre, però no em jutgis massa severament, que només és una proposta, prova, intent per el nostre possible, futur, flipat, projecte... _ _ _ l'estribillo? " I need more than you and clouds in my bed, I wanna you and a sun in my live" _ _ _ i per acompanyar una foto robada... _ _ _ Circles of clouds by Richard Calvo _ _ _ _ i acompanyant un diumenge de feina i repós social... The Wombats amb "Girls, Boys and Marsupials" _

plors i angoixes un cor rebentant entre costelles ignorància i silencis pell anel·lant carícies dels teus dits crits, cants i cançons s'esvaeixen les meves emocions converses i amics parèntesis, vides i espais entre asterics . . perquè hi ha cicles amb els que costa trencar...

un home immens, un mestre de la conversa i la narració . OsCaR WiLdE . Diumenge, llegint la columna de Miquel Berga al punt sobre els bisbes del gran imperi, no podia parar de riure amb el cinisme de les últimes ratlles una frase escrita fa més de cent anys, totalment encertada e intemporal! . " Un bisbe és un senyor de vuitanta anys que segueix dient el que li van explicar que havia de dir quan en tenia divuit. La conseqüència natural d'això és que esdevenen personatges absolutament encantadors " . El gaudir d'aquesta frase de manera casual, em va retornar a la memòria la meva primera experiència adulta i conscient amb Oscar Wilde. . La retorcida, gràfica, literària, pictòrica, poètica, tètrica, cìnica i intel·ligent historia del RETRAT DE DORIAN GRAY. . _ el meu primer contacte... film en blanc i negre, el meu segon film clàssic desprès de PSICOSIS. . _una bona recomanació made in heavy man, l'única? . _ una futura inversió en paper, tinta i enquadernació de qu