blau

un color portable a qualsevol situació,
que tothom hauria de tenir representat a
l'armari de les emocions.
Em recorda el peix cru... perquè serà???
He de dir també que malgrat sovint se'l catalogi
com el color de la tranquilitat pot tenir un punt
de blau elèctric, de locura i vivencies al 100%.

Jo tinc el meu, un to de blau amb un punt de calma i
un punt de picant, amb un to suau i recollidor i un altre
costat gamberro i picaron...

que us heu perdut fa estona???
no us preocupeu, suposo que qui l'havia d'entendre
ja ho farà...
el ritme de feina i vida social no em premet més acció
blogaire però prometo retornar en breu quan hagi enllestit
la punyetera memória !!!!

petons a tots i sobretot al blau que s'ha sentit abandonat!!!
TINA

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una cap de setmana... FELIÇ!!!

El monstre interior i altres metàfores de St Jordi