anem creixent... si per més que sembli mentida, que els dies s'encadenin i semblin repetits, no ho són, poc a poc assumim noves idees, es plantegen noves preguntes, retornem a dubtes i pors que pensavem oblidats. el temps corre, i desespera, hi ha amistats per les que no sembla que passi i retrobaments que trenquen eternitats, que desmunten imatges construides que mantenia tieses com fotografies, pero ha passat els temps... els colors d'algunes d'aquestes instantanies s'han esgrogueit i fan pudor a resclosit, d'altres han estat tocades per mans artistiques i es mantenen o guanyen expressió, calidessa i valor. fa temps, però, molt de temps, que els sentiments han perdut el regust d'adolescent inconscient, rebel, melancolic, passional i intemporal... ara tot és raonable, i quan no ho és... necessitu desterrar-ho del meu entorn, no se si és un camí vàlid o intel.ligent, si és que definitivament me acabat de convertir en una persona madura, o si és que he acabat de ...
