MaNDaRiNeS àCiDeS

St Jordi, 23 d'abril, el dia del llibre que adorna els menjadors de Catalunya, dia de les roses de l'ikea, dia en que aquells que estimen s'atreveixen a expressar el que senten, i els que no ens hem d'aguantar... És el que hi ha, en aquest món tothom ens aconsella, ens orienta, ens ajuda, ens protegeix, ens modela, ens dirigeix, ens influeix, ens recomana, ens guia, ens... Ens rés, cada cop més em faig conscient de la força de cada individu, del caràcter innat i la llibertat en la construcció personal de cada criatura. De la inutilitat de cercà en la gent actituds i valors que no sorgeixin d'ells mateixos, a poc a poc, interioritzo la meva feina, la realitat introspectiva del creixement de cadascú. I us preguntareu, què te a veure aixó amb el fet que sigui el dia de St Jordi? i amb la foto?... doncs molt simple, avui segueixo creixent en solitari, molt ben acompanyada per altres individus que, com jo, van fent el seu camí, la seva própia evolució. No és que em senti...

parlant de relacions pendulars un exemple... la meva interacció comunicativa amb les noves tecnologies, la dificultat per mantenir una estabilitat i hàbit d'actualització posats a definir diría que tinc una relació íntima i pendular amb el blog, l'absorveixo sense miraments, quan el necessito, de vegades quan crec que em necessita, quan penso que es deu sentir abandonat intento cuidar-lo un temps encara que em supsosi un esforç... una realció de codependència psicológica, quan el tinc molt aprop ja no el desitjo, sento que m'absorveix i quan s'allunya el reclamo i necessitu que pensi en mi o m'enfado! identicament identic que algunes de les meves relacions sentimentals respecte el fotolog en canvi... és com una altra part de les meves relacions "sentimentals", l'utilitzo, em puja la moral, m'alegra algun dia, fomenta la meva vena més exibicionista, és com està de discoteques una d'aquelles raríssimes nits en què no saps que ha passat pero ets l...

Estar sis hores seguides asseguda davant la mateixa pantalla provoca una desconnexio del temps real en el meu cervellet. I em transporta a una sensació que fins ara només havia viscut a les aules que han anat formant part de la meva vida. És una sensació de pensament profund i de reflexió personal que quan analitzo amb més tranquil.litat acaba mostrant una irremediable superficialitat i una vaga inconsistència. Avui m'ha donat per reflexionar... (tot aixó mentre intento escriure les memories... vaig per mal camí) sobre les relacions pendulars que han anat formant part de la meva vida. M'explico, per mi la definició de relació pendular descriu aquelles amistats amb qui no comparteixo un contacte establert i rutinari, creat per anys de convivència. Són aquelles relacions que no tenen un principi clar, a partir del qual puguis definir un contacte consistent i una mutua necessitat, són gent que ha aparegut en la meva vida a partir de situacions diverses, gent a qui de vegades ja co...

no he pogut evitar-ho... pot amb el meu grau d'implicació... acabaran amb la meva creença irracional de la bondat humana... perquè porten 9 mesos algu al ventre per desentendresen durant més de 15 anys? perquè el muden per rams, el disfressen per carnaval, l'enterren amb regals per Nadal, però són incapaços de assistir a 2 hores de xerrada per informar-se d'alló que afirmen els fa tanta por??? mecagun la meva bona fe!!!

un color portable a qualsevol situació, que tothom hauria de tenir representat a l'armari de les emocions. Em recorda el peix cru... perquè serà??? He de dir també que malgrat sovint se'l catalogi com el color de la tranquilitat pot tenir un punt de blau elèctric, de locura i vivencies al 100%. Jo tinc el meu, un to de blau amb un punt de calma i un punt de picant, amb un to suau i recollidor i un altre costat gamberro i picaron... que us heu perdut fa estona??? no us preocupeu, suposo que qui l'havia d'entendre ja ho farà... el ritme de feina i vida social no em premet més acció blogaire però prometo retornar en breu quan hagi enllestit la punyetera memória !!!! petons a tots i sobretot al blau que s'ha sentit abandonat!!! TINA